home, i tant

Closca closa, desclosa, closa

Hola, bon dia; mira què et dic, que el 27 de febrer d’enguany — i tot això compta que no sóc pas jo, qui ho diu, ans els diaris del 28 i del 29 [de 1971] — es veu que en un poble de per allà al Brasil va haver de cantar-s’hi una òpera, loli-lalà-iloló, com ara aquesta si fa no fa de què suara t’assabentaré; i si hi ha hom qui diu doncs que no s’hi va cantar pas, mira què dic jo: que amb una mica de sort, prou hauria pogut ser que s’hi cantés, una òpera, loli-lalà-iloló, com aquesta…, 0 força semblant, i sobretot assenyaladament vital — iè! — que en diuen, i com a tal, per tant, absurda, què dic, apagògica, prepòstera, si us plau, envitricollada, escollonaire...

[Pèl amunt, pèl avall, també, com aquella altra que diu que es va deure refilar més amunt, en un altre poble a ponent del Canadà… T’imagines el maldecap, la gent d’aquests vilatges…? El març del 19ó7, això altre, amb aquest marrec d’onze anys, en Ricky Gallant, al capdamunt del rol — com afirma Mr. Toffler, si te’n recordes, el plom del qual he adquirit al voltant dels mateixos dies per la Rambla — i com tantes d’altres (òperes capsdecony) que cal anar entonant arreu, consuetudinàriament, encara que no te les porti jo ara tan ben documentades — ran d’aquestes injustícies inexplicables que protagonitza la mort i abonen tots els seus sacerdots entronitzats als estats, a les esglésies, als lloms dels llibres…]

l bé, és veritat que ara duc malallet i hi ha una cosa que no entenc: trim-tram.

Tant se val, fes-me cas 0 no me’n facis, mes l’únic de què vull fotre’t partícip és de la meua estranyesa davant la supervivència de l’environament de l’òpera; m’entens…? No sé pas avindre’m de com poden trescar encara com si no re i no s’acaben de morir de vergonya, tota mena de conreadors de l’òpera vital — iè! — que en dèiem, i de la vida 0 de la vida — alguns dels quals en són acèrrimament afeccionats i la defensen tant sense contemplacions que són fins i tot capaços d’empescar-se teories pseudocientífiques i estampar-les en llibres, bo i fent-nos avinent de la nova mentida — la mentida de la bona gent, la mentida dels fiduciaris humanistes qui són amb el viure i amb les lleis mel·líflues del viure que ens asseguren un paradís individual enllà de la mort..., i només poden justificar aqueixa mentida assassina ran amunt de l’atzucac de llur vida d’intel·lectual atrapat i poruc, i no sé pas com no se n’adonen que cada vegada que un amnèsic mor, cada vegada que un idiota mor, cada vegada que mor un infant, cada vegada que mor una persona sense llurs falòrnies, estàlvia de llur garbuix filosòfic, ans només amb un poc del magnífic monument de mentides secular per tota saviesa, llur mentida roman desemmascarada i de pèl a pèl i mor eixuta a la intempèrie com ara un altre déu. No l’entenc, no, aqueixa manera religiosa i transcendent de conrear, acomboiar i amoixar l’òpera vital, i no entenc pas com encara s’aguanta, aqueixa òpera, loli-lalà-iloló, tan i tan ximpleta, que només dius: em foto a ser — iè! — i només ets i ja tot i tothom acudeix i ve i t’escomet pel darrere i pel davant i per les vores i — xic-i-xic, xic-i-xic — t’emprenya i t’emprenyen i no paren d’emprenyar-te, escolta, i un emprenyamentament que mai no s’acaba, apa: empastifat a tesa amb lleis i galindaines de tot encuny i procedència, s’escau que eventualment fas per deseixir-te’n, per esquitllar-te’n, per esmunyir-te’n, i no pots, no pots, collons, que et dic que no pots, i no pots, i que pertot arreu hi ha qui cerca d’assabentar-te de l’absurd i d’esclarir-te’l, i te’n separes i corres i corres fins que cuides haver perduda una camota en la correguda, i no, no i no, no, el cap, has perdut el cap, el cap, el cap i et tanquen, fot-te fotre, aleshores, perquè creu-me, si vols, 0 si pots, creu-me: l’òpera del viure no s’explica, no s’ordena, no s’endreça, no es viu…, es canta, es canta, es canta: loli-lalà-iloló, es canta a primer pla, 0 des del racó i fet una merda, 0 engualdrapat per als tres tombs, tant hi fot, això — la qüestió: la cantes bo i atenent a la partitura de les noves dels diaris, i sense fer gaire cas, i gens i gens de cas d’aquells qui et diuen que cal, i cal i cal, viure-la, endreçar-la, ordenar-la, explicar-la, cantar-la… — merda, doncs, per a la supervivència de l’òpera, per a la mort de l’òpera i per als qui la vetllen, l’òpera vital 0 de la vida — ja ho veus: tot plegat per tal de dir-te com, i com i com, trobo estrany i estrany que encara hi hagi qui s’esdernegui devers la necessitat d’una ordenació racional, real, palpable i comprensible de l’òpera en vist dels altres, dels qui llegim, diari, el diari i sabem, sabem sabem, com ens emprenyen, com ens enganyen, com ens enganyen com ens enganyen, com balafien moments i moments inspirats que podrien dedicar a l’enderroc, i esmerçar en l’anorreament de l’òpera, els qui no saben potser que ja n’estem farts i tips, dels tacons improperiosos d’òpera, i òpera reaccionària, regressiva, que tem les noves dels diaris que parlen, i no aturen de parlar-ne, d’esdeveniments il·lògics que foten, i foten daltabaix, totes les butllofes religioses, polítiques, històriques, morals, culturals i etcèterauals… Ja ho he dit abans, ens enganyen, fan malbé ocasions i ocasions, i de més a més no acaben de capir que l’òpera vital, és a dir, la vida, és l’òpera més viva, vivent, dic, i en conseqüència la més irracional, irreal, impalpable i incomprensible, i la que menys paeix les boles metafísiques, tararístiques…! Ja està dit, no sóc pas dels qui enganyen, no, no, tinc el cap com un rusc durant les eleccions, i no sé pas de cap tresquera. Sóc l’expulsat i no sé pas de cap veritat, no, tararat! Te n’adones…? L’únic que si de cas pots retreure’m és que em faci meua, i me n’aprofiti amb tota la barra, una notícia que també t’havia pertangut, a tu, i a tothom qui collons llegeix el diari… — però, calma, no, poc tinyeta, jo, gens malparit, cap de massa blava, no te’n faré — altrament què faig? — que l’adopero i la gavanyo — convingut — i, en acabat, l’abandono, trist per amor a l’orgasme repatani — només per tal d’exprimir-te aquesta malasetmanamenta que duc, i duc i duc, aquests dies que hi ha qui vol restablir la vil jerarquia que mena al punt omega...

—Glop, caca, nen: això són figues luètiques d’un paner massa enlairat, per a tu; roman, t’aconsello, arran de sola, empenya, turmell, canyella, panxell, genoll, cuixa, entreforc… i alto!, i allavòrens tragueja i apitra, i amunt, fins als sacsons, els mugrons, els llavirons... — ah, ah, no fóssim pas massa gràfics, que te me la reconeixerien, identificarien, tortuga gusaràpica, projecció... — xst, eleva’t i tot, si vols, fins a la laurèola, si doncs en duu, i fins a l’aurèola lluent, si tant doncs l’angelitzes, però no t’alzinis pas fins a les bromes, això no, que cauries, cauries cauries, i el mal que et faries ni tu no te l’imagines, nen i nen...

He sentit dir-me. I que:

—Tot és previst, als ulls de l’ens…

—De l’enze…?

—…de l’ens, de l’ens.

—De l’ens!

—Op, creu-t’ho, als ulls de l’ens tot és u — després, ara i abans — i se sap la teua trajectòria com se sabria, cas que en tingués cap, els dits de les manotes, au!

En definitiva, l’òpera capdecony que es veu que hom encara va cantar aquell dia fou aquesta, aquesta aquesta, que suara arrauxadament et componc com a resposta, amarg — ep, com hauria pogut ser una altra — no ho dubtis, això — i aquí és justament on vinc a resumir-te l’embarbussament precedent, si doncs puc… Em fereja — iè! — tota òpera. I ací hi incloc, per tant, oh i tant, oh: la pop… La pop i les altres, totes em feregen. Totes i cadascuna…, que no sigui doncs l’òpera sense llei ni concert, ni cantilena ni reglamentació… Ni cànon ni l’endreçat merder adjacent de sortides i entrades, i aparts i desenllaços, i sil·logismes sil·logístics i lògics, i tampoc pla ni conjuminació ni tripijoc, ni, al capdavall, raó..., raó raó, raó…?, raó, bah, raó de ser — del diari diari; de debò.

En canvi, l’òpera que de moment no desdic pas és aquesta altra que es desenrotlla com això tan senzill que la majoria fem si fa no fa quan en tenim ganes: ejacular, per exemple, 0... pixar!

Aleshores, doncs, Vull dir que sóc amb una òpera com ara una pixarrada, que dura fins que s’estronca ­— i ací s’hi escau allò de l’aigua del flum, flum flum, que diuen que diu l’Heràclit que raja, i raja, i mai no l’identifiques, i ni riu ni salic de pixats no són mai els mateixos ni, per tant, copsables, calcats, ans abracadabrants de totes, i totes, i etzibaires de cops contusos de trascantó que trasbalsen i destrempen l’auditori — i prou, i no esmento els qui, desnonats pancreàtics o prostàtics 0 renals — i també, és clar, els de l’embús ureteral 0 bé uretral — i, no cal assenyalar, però no ens deixéssim pas els de les pedres fonamentals a la veixiga i pels volts... — glop, en fi, tothom — gent qui toca de peus enterra i no vola, no vola no vola, pas, no, no vola gens, ans només barriguen dins les velles mentides — iè! — històries de cony qui cou, de seny qui seu — uà! — de l’endreç operístic — pixen, es veu, a base de qüadres, assaigs, impromtus, interludis, simfonies, solos, ritmes, semitons, andantes, al·legros, chors, ai, ai, i mai i mai quan, com dic, en tenen prou ganes: pipí, pixera, orinera. Som-hi...

Trim-tram.

Vet ací la cambra mortuòria. Just ací és on hom diu que el 27 proppassat va dinyar-la un bon marrec anomenat Jomar Werner, en Nangroc: i doncs, ell: l’heroi. L’heroi si més no de bell antuvi: car després ja veurem què s’esdevé que ocorre, en aquesta conya que muntarem.

Bé; diu: “S’hi va morir en Nangroc, ací, pobre noiet”, i diu: “No veus quin món més acollonidor…?” — acollidor…? — no, prou cagarel·la de capellà falorniós, acollonidor. I diu: “Ah, va bé, som-hi, i tant, acolloneix, tens tota la raó.”

Quatre parets escrostonades i molta d’olor de romàtic, i tot de fòtils vells, i vells i antics, i corcats, i cap d’íntegre, creu-me doncs…

a. Preludi: Clau!

Et parlaré del cassigall vomitiu que et farà avinent la seua, seua seua, vençó d’humà esbalaït: la seua. Pots plànyer-lo, si et sembla adient: diries talment que té un peu al carner, i no t’etivocaries. Es mor, i mar i mor, i n’hi ha fins i tot per a llençar-lo lluny i lluny, i perdre’l de vista de fàstic que fot — i malament que deixa el gènere, oh — oh, fa vindre basca, el maleït — diu que es diu Nangroc, i per torna has d’aguantar, benemèrit, el seu aflat putrefacte, atès que se t’adreça: ferm!

Nangroc: Hu-u…! Veus què diu aquest paper…? Sí, sóc jo: sóc l’infant estrany aquell qui va sortir l’altre dia al diari..., llegeix: diu que tinc un gam d’allò més abstrús i estruç: progèria!

“Progèria”, hi fot aquí; tal com sona, doncs: vellesa galopant, senectut precoç, aquesta és la meua malaltia. No saps…? Es veu que et fas vell, i vell i vell, abans d’hora, i sense romanços: ràpid, rabent, a més de cent per hora: nyec, fins que et mors. Ja ho veus, la gracieta. I aquí ho diu: que m’hi vaig morir, de pro..., de com se’n digui…! Tant se val, i mira, a sobre, ben clar: als dotze anys! Ho entens? Et mors de vell als dotze anys...!

Però para el carro, als dotze, diu, als dotze, que fet i fet era com si tot plegat en tingués, d’això... noranta-sis, d’anys! De debò! Que t’ho creguis: creu-t’ho! Aquí ho posa: noranta-sis anys als dotze anys… Jo tampoc no ho entenc! No ho entenc! Ves si no m’ho he dit vegades: Òstic, doncs, paio, què fots…! Qui t’albarda, tan descaradament…! Qui et puja a cavall com si érets el més ruc, qui t’aixeca la camisota d’aquesta manera tan porca…! Això sona

a putada! Totes les de la llei! Putada grossa grossa! Però que t’ho expliquin, home, que t’ho expliquin…! Ep, savis, savis…! Jo també aniré al cel…? Sóc una bestiola rara, potser, jo…! Sóc especial, cavà…? No entro en els vostres esquemes, jo, eh…? Què! Em moro tan vell i vell sense haver tingut el temps d’haver fotut un sol puta pecat, jo, eh…! Expliqueu-m’ho, vosaltres qui ho sabeu tot! Com s’entén, eh…? Expliqueu-m’ho, et dic! Expliqueu-me alguna cosa!

I tant, i ara…? Què us empescareu, per a mi? Val gens la pena, el meu consum? Us m’espolsareu arbitràriament, perfuntòria…? O ja m’envieu als llimbs, també? A aqueix calaixot dels mals endreços em fiqueu…? A cap altre…?

Collons, quina teoria, maco! El gran doctor humanista cogita i es fa bullir el meló: Generalment, diu, els afolls eren cossos, carn, mísera carn, doncs! Però tu no, tu ets un esperit afollat, un esperit malparit, l’excepció a la regla, tararegla! Ja ho veus, quin descans. I de més a més: no paga la pena, considerar aquest petit problema; bah, a sant Tomàs i tot ja n’hi plantificaven de més dificils…, i els bizantins…! calcula…! bah, bah, on vas pel món plantejant aquesta carallotada, ara, home…?

Merda, et responc! Es tracta de mi, cony! Sóc jo! O és que jo no tinc dret com vosaltres a ser més viu, i viure anys i panys lentament per a destil·lar en un llibre la meua íntima convicció que, tot fet i dit, he acabat guanyant-me també una vida futura! La meua graciosa creença sentida vivament en el cor que l’humanitat és bona, i s’enfila cap al bon camí, i que ja ens ho farem, els bons, i bons i bons, dalt al cel…! Sí, senyora; que tant botzinejar, jo hi sóc tamberet, fotent el nas, una figura qui sobresurt, i sobreïx del moltoneig, alat, amunt i lluny damunt l’humanitat, beneit i beneït, de dret al paradís, l’humanitat bufant-me les faldilles, amunt, perquè pugi més de pressa. Car al capdavall, per què altre serveix, l’humanitat; i qui cony és, al capdavall, l’humanitat? I jo, qui sóc i què hi pinto? Cony, quina carallotada de demanar, oi…? Ho demanaré a tothom qui qualifiqui… Ho demanaré a un bonze, a un gurú, a un jueu, a un moro, a qui…? I quines rucades em diran, aquests pobres bons altres, si ningú no en sap pas un borrall, de tot això, si mai no n’he tret res, i res i res, sinó mentides embogidores de cagats…! Molt de sapastre, pel món! I de bútxera, te l’endinyen per qualsevol forat. Amb la mateixa disfressa, tots plegats! Molts de noms designant el mateix insidiós i oliós tipus de venedor de tones de caos a l’engròs i per cada cinc cèntims! Oh, perdó, no me’n recordava, pobret de mi, que em moro! Millor que no cridi gaire, mes si us plau… Au, au, boneguets, expliqueu-m’ho; expliqueu-m’ho, ca…?! Expliqueu-m’ho, collons, expliqueu-m’ho! Expliqueu-me si sóc, si mereixo, com vosaltres…, si mai puc considerar-me prou definit per a merèixer... Au, expliqueu i expliqueu-me per què sí doncs, o expliqueu-me ja per què no doncs! Però no m’expliqueu pas aquestes mentides que foteu emplastrades pels llibres, i que conteu arreu amb galtes de ciment, malparits, i des de púlpits i des de trons i trones a quatre faves amb cara de fava! Ves si no m’ho he dit vegades: que m’ho expliquin…! I res: res; es veu que ningú: res. Oh, mutacions, mutacions, diuen, d’altres, però tambe els veig a venir, bola rere bola i, rere bola, bola, vaguetats — ves si no ho sé! Que és que no llegeixo el diari…? Ja ho veus, és veritat, l’altre dia el diari encara en duia un altre qui el van parir de cap per avall: tenia un peu al capdamunt — oh no, cap signe així reial, el mec, amb una cresta al cucurell — oh no! — que tenia un peu en lloc d’un cap, i hauria hagut de caminar amb un parell de caps — hà! — el pipí de nas, les natges de clatellera, qui s’hi entén…? Sí ves, som així: monstres; t’ho dic; monstres — ja ho saps — els diaris rai — aboquen! — tan aviat parlen que a algun indret han nascuts siamesos qui van a mitges, amb això, amb allò, amb l’espinada, amb el cervell! — glop, imagina’t! — amb un mateix cap i canó i coll, per exemple! — amb una cosa 0 altra que no saps al capdavall si són dos qui tenen prou de no res, o bé és un de sol que té massa de molt, cos per a donar i vendre — oh és clar, però — bah, quin problema, ara! — el maldecap insuls! — et diuen, els savis, res, home! — l’important és l’home net i llest i ancià qui se salva i va al cel — com nosaltres! — i no pas el desgraciat ignot i brut qui ni sap si és 0 no és, i no destria entre els conceptes filosòfics, teològics, i merda, et diuen, no emprenyéssiu pus, company!

I mentrestant, avant va: tan aviat és una cinta, una cadena repel·lent de nadons, quants en diuen…? Set! Vuit! Nou! Deu! Tant se val, això rai, un exèrcit de formigues freturants…, i caps-grossos, diuen..., en surten força, tants com vulguis, també, d’aquests, es veu... I bocins de carn plens de forats que no saps si són sexes 0 nassos — amorfs! I imitacions d’àngels eixelats i esplomats, i freds i aliens, qui mai no acaben de poder volar i volar, escalivats…! I híbrids, a manta — quin animal! Mig vedella, mig cabra, mig gallina, mig cocodril, mig persona…! I, després, els hermafrodites, germans! No diguis pas! Cadascun amb les seues quatre banyes! I tòtems! Tortugues qui es voldrien caragols per poder posseir també un destí de bon banyut, i qui semblen tot normals i qui surten… Optimistes… Tanta de vida! Molta de propaganda: guanyarà, tortugueta, guanyarà! Però és mentida!

Es rabejaven en llurs històries de cony qui cou, de seny qui seu, repeteixo! I no saben que els han trucada a la bestreta la correguda contra la llebre de torn! Trampa! No ho veieu…? La correguda sempre s’acaba abans d’hora! Tant cobejar! Ben sovint abans i tot que no puguis portar banyes! Somieig! Barreja! Què hi fotrem…! Mutacions!

Mutacions, diuen, i no hi pesco res, amb aquesta explicació de datpelcul carallot, és clar. I, tampoc, ja no hi he entès mai res, jo, si t’haig de ser sincer, res, mai, de veritat. Ves, si no he tingut ni prou temps, d’entendre res, i això que tan vell que em moro, eh…? La riota. Però mira, saps què? Fica’t a la meua pelleringa, si vols saber què m’ha passat, ara que mentrestant m’he mort; mort, dic; posa’t al meu lloc, si pots; no ets prou racional, intel·ligent, sensible? No…?

Doncs agafa la cadira i fot el camp, religiós, que t’has equivocat de secta i de templet de fàcil falornieig! Ah, però potser… Se’t poden explicar coses? Atens a raons? Et saps mortal? Saps que això comença i després s’acaba? Sí? I doncs? Et mors amb mi, doncs! Mor-te amb mi, mor, mor, t’ho recomano, fes-me cas, mor aquí mateix — ara mateix, aquí mateix, lúcid, jove, de vell, jove, de vell… I ja ho veuràs, ara, com et mareges, i aviat no saps ni on pares, més perdut que no un pitecàntrop qui es desperta a un rar concepte: ultratomba! Oh sí, és clar! Et vindran amb la mateixa cançó capdecony! Això rai! Tot és relatiu, et diran! Rai, això! Relatiu, tot és! Relatiu: els anys que vius i com els vius: això no té cap importància — perquè tot és relatiu — tot!

Tot tret el paradís que us reserven, és clar! On vas a parar! Prou podreu, amb el paradís que us heu cuinat, normals! Repapats, i amb els ous per corbata, us heu pintada una darrera decoració, on oblidar tants de ridículs i esguerrats, i en canvi recordar tantes d’inutilitats eternament! El necessitàveu! Cony, com us calia! Un paradís! Un paradís salvant-vos del suïcidi, bona jugada! Justificant l’afany esbojarrat de conservació de la vostra netedat i saviesa! Assassins! Apartant-vos del deure humà de l’enderroc absolut! Iè! Et dic: et marejaries, et ballaria el cap, si m’habitessis; vine, escolta… — atent: imagina que un any d’aquests que tothom passa normal, com el que passes tu i d’altres qui aneu fent i fotent sense gaires esglais — això sí, ai las, dins aquest ambient que escanya! — imagina aquest instant prolongat que esteneu, anant tirant, inconscients, fins que… plaf, peta la corda, la cosa no allargava més, 0 un accident, la qüestió: us foteu trompada — nyaca! — xemicats — sigui com sigui, en teniu una idea precisa: un any, tanta de llargària, prou m’heu ensenyat de pensar com vosaltres… — per què no proveu de pensar com jo…?

Imagina que un any dels teus en fa vuit dels meus, tal com sona, vuit, és a dir, no sé pas si acabes de capir-ho: dotze per vuit, eh…? Dotze per vuit: noranta-sis, au, fes-te fotre, avant va: noranta-sis anys — que respectable, l’avi, eh? — què collons es queixa! — bona edat, que no? — bona edat per a cagar-la definitivament després d’haver badat com un boig obsedit durant dotze anys a veure si entenia mai res... — això està molt bé per a les lleis de l’astrofísica, però que em passi a mi, eh, quina gracia!

Pedres em solquen els ronyons com aeròlits! Tot em fa mal! A la cadena vertebral, les vèrtebres se’m descorden i, independents, actuen sense preavís! Em moro…! Oh? Ja..., ja ni sé on sóc… Aquest diari! Deixa’m acabar-te de llegir les quatre ratlles bordes que em dediquen..., potser els ha fallat un anunci avui, i no sabien amb quina carallotada emplenar el buit, potser! Aquí baix: ja s’acaba, l’última línia: la fi, per exemple, ves, no fotis, tu mateix: s’ha mort de què, diu? De què…? Un atac, ve-t’ho aquí: ho diu: d’un atac al cor… El cor em féu figa, i hi vaig deixar la pell... Ep, la pell! No sé pas altrament ni com dir-ne, d’aquest drap brut i més aspre que no un terra de vidres! Atacs... Prou ho saps: allò que diuen sempre de les malalties vasculars, escleròtiques, 0 circulatòries i cardíaques — buf, pots comptar; ja te’n diran, ja, de foteses que toquin pels dins de la corpenta — total: que et fas vell i ja res no va a l’hora, ve-t’ho aquí tot el misteri — escolta: “borroc-i-borroc-borroc” — quina carraca — de sobte el meu cor, ara darrerament només: “borroc-i-borroc-de-borroc-borroc…”, fins que tot d’una diu: fava! Vols res més arbitràri? S’ha mort d’un atac de vellúria, el nen — ai, pobre antic, ai, ai, ai, ai, ai — mes, és clar, de vellúria, un atac, si no podia pas ser altre!

Ei, no, no, ja em perdonareu; a l’inrevés, a l’inrevés: podia ser qualsevol altra cosa — ja se sap: que és que quan hom arriba a aquestes velleses... — ai, la mare, velleses? — dotze anys! No foti, doctor, a qui esquila, ara? Per qui ens pren?

Res, home, el que li dic: que quan hom fa cap cap a aquesta disfunció general...

Apa, apa, deixi-ho córrer, doctor, no ens empleni el cervell i el ser vell de rucades...

Ep, no, que sí, cap bola! Que dic que els dic que hom, quan és tan vell i vell, s’ho pot esperar tot... Tot…? Tot! Justifiqui’s…, (però xut, què li vull? Que et penses que ho sap, pobre home…?) Tot, tot, afirmo, cregui’m, es pot esperar qualsevol cosa: que li falli el cor — bufi! ja ho crec! — i el fetge, calculi, fins i tot — i la freixura, la bufeta — cada timus… Merda, noi, diu el doctor, bona nit, em quedo descansat... Què ha de saber! Se’n va! Va bé, va bé, bona nit, home, i gràcies, eh? Se’n va: bon diagnòstic profilàctic, quin parer més socràtic i pancràtic… I tant. Sí, però: i ara què fotré, jo, per aquí? Cap altre remei…? Què hi fotré… Jo, per aquí, i ara, què fotre-hi, què, jo, ara, aquí…! — glop, glop, glop — escolti…?

Mutacions, fill, mutacions; en fi: el món no l’entén ni déu ni la mare qui el va parir... Oh, pero que d~u, ara? heretge, mea que heretge, no?.. apa, tranquil, perdona, no em facis massa cas, es que saps que passa? que un

\-- arriba a un moment i no pot mes: diu: cony, ja n’hi ha prout i ho deiKB, córrer tot...

Ara, descoratjat, no sap pas que fer amb el paper. Rau estona cap c.ot, abatut. Ara sembla que torna a fer cas del diari que ens llegia. Sf, ho hem encertat: perque mira que ens conta...

~~~~: Ah sf, m’ho deixava! guaita que diu: que no solament ho era, un

vell, sinó que de mes ames ho semblava, absolutament! d’una manera exagerada i tot... i es veritat: que no veus que arrugat, escarran- sit, i que lleig! mes que no un motlle de fer caretes? i, quan t’ho dic, no sents, quina veu trencada i ~ogallosa de vell?! guc, ic,

,...

’-- guc... i, ecs, tambe: quin fastic tipic de vell, no el veus? i e]J

desmenjament que tragino: guc! et juro que ja hen no puc, no puc,

sóc un vell definitiu, sóc un exabrubte, una exacerbació, una essen- cia de vell que jugava i jugava, encara jugava per casa dels pares i guc! guc! ho entens? guc! m’he mort, mort Com un pollet agonic,

tot el dia arraconat i resistint lentament aquesta ostia estranya,

que no entenc, jo, que no entenc potser perque no he entes mai res, ja ho he dit, aixo, em varen neixer en un merder llefiscós i pudent i inextricable, com hom pon una mosca i l’abandona, pero a mi no em van creixer les ales, es veu, 0 potser m’eixelaren, i tampoc no em van creixer les potes, 0 potser m’escuixaven, i m’hi enfonso a poc a poc, cuc sense anima, i m’hi of ego: guc: afaf, afaf, afaf... sóc una mosca, un viró, mig d’una cosa, mig d’una altra; sóc una larva

l diferida, ultrapassada, impropagable! una larva que s’ofega, ’una larva inedita 0 sense cap possible forma adulta 0 que envelleix infitilment, car el temps de transfbrmar-se li ha passat de llarg, ininformada! una larva que neix i comenga d’ofegar-se, massa anciana, indefensa, d’afo- nar-se dins la merda que l’ha parit, a poc a poc i sempre, sense parar... la quigitat, jove, peculiaritat que us distingeix, us retalla: quina figura! ef:!mer! et faras vell rapidament perque no tinguis temps de posseir passat, el present se t’esmunyi que no n’arrapis ni engrunes i

el futur ves si no es tragic que no ens hagim parat mai a escatir-te’l, ai, quins llimbs, company! mig bestia, mig persona,.pero ni una cosa ni l’altra, cony, el corpus teologic no havia considerat apropiat pre- veure aixo del monstre imponderable: eugenesia natUEal, cosa savia! i bon sentit! hi ha quantitats tan infinitesimals que mes val viltenir, no t’hi capfiquiS!... que podia entendre? maleit embull! imagina: als sis mesos d’esser pel món ja tenia leg dents negres i negres: cafides

de tosques aspre~, irr~gularS, pudents; un nafra podrint-s~’m rels en- \

dins... no has nst maJ. les boques dels vells? forats, queJ.xals corcats,: penjolls ales genives, la dentició tota sencera era ja fet i fet un desastre irreparable... i el cabell, fixa-te’m quina pobresa... te n’a- dones? gens ni molla, gairebe; es clar, calcula, als dos anys, potser abans i tot, que no me’ls cree mai al peu de la lletra, aquests papers infeQtats, queja se’m feu canós i,poc despres, qUestió d’embalats dies, comenga de fer figa i fins ara, fins a aquesta miseria, guaita:d’una es-

~ trebada, sense! Estic..., estic segur que si m’estiro una orella sorda, ~ un col1ó esteril, un dit, un peu, una llupia, un goll, un genoll, es igual, que estic segur que tambe me l’enduc tan facilment... ho provo? Si nomes fa dos anys..., es a dir, com si diguessim que en fa setze, d’anys, doncs..., es que no l’entendras mai, aquesta cosa estranya, ai- xb del temps per a tu i l’albardada i la presa de pel del temps i tu,

be, dones, fa dog anys dels teus, la teua idea! just clavat quan jo en tenia deu 0 vuitanta, es a air, m’entens? doncs aleshores ja deien que estava afligit amb alla, ar-te-riosclerosi, les venes caducades, i que si no em moria era ban be de bolla, de casualitat, s:!, es alla que et deixen per impossible, claupassat, desnonat, diuen, ja t’ho faras sol, diuen, et moriras abans no passis la puta cantonada d’aquesta

creu: oh si, toca’t els ous, baby... i, ja veus que bonhomiós, jo de

mi, anoia adorable, oi? encara he anat aguantant un al tre pare~let, 9~e

l - - ~--- - . - - - .

11

dic! setze anyets mea, fins ara mateix, mira, que es veu que si, que

.

jugava una mica i amb fastic i guc! m’he ofegat del tot, t’ho he dit?: mort. Esoorneia’t. Tant se val. Mort. M’he mort.

pobre vell! roman enmig de 1 ’objectiu que ullem, una cambra com qua.lsevol cambra miserable, i hi roman prou fet malbe i per terra., en~ tre bocins de joguines sutzoses, escaguitxades, regalimoses de bava, moos i merda i florides~.., rau agonitzant i perdut dins l’univers i

potser veu., com nosa.ltres, moure’s la tortuga grega. que a.ca.ba de des~

pertar-se. N’hi ha dues m~s, encara, de tor"tugues, si te n’adones; una

.

altra grega. i la darrera d’Herma.nn: són en aquell racó mig ama.gades; s’estan de panxa. a terra i ni es belluguen ni piulen, car clapen. :9~~~~~~: Hola., tinc gana. Fa.sol.

V’ Nangroc: Ai... tu rai, Queloni.

~~~~~~~: Fiu! que ~s, aixo? fa.ves, pesols i maduixes!: me’n fotr~ un tip!

JOma.r: Eh?.. Ah, be..., ~s a. dir, m’he mort m’he mort, no es veri tat:

em moro; em moro, si t’haig de ser exacte; que no ho veus?: afaf, a- faf, afaf, d’aixo se’n diu ranera, si, i, ara que hi penso, quina putada! quina. putada., Queloni! em moro de vell tan jove! tan jovenot, verd i novici, que no. en s~ res, del viure! em moro pelat, sense ha- ver conegut res i res! cap tecnica! i tu ra.i, malparit! t’imagines? pa.ies! paies, per exemple! nenes! nenes que t’espanten! xiquetes!

~ xiquetes que fa.n una oloreta.! noies...! noies que beses i estrenys

i que els trobes, per dintre, que hi tenen? ! i dones, glop, quina. esgarrifor! dones que no he conegut...!

:9~~~~;;~~: Ua-a.; hola, bon dia.! Has viet el meu marit?..

Nangroc: Mani, filla.? Ah si, diu que fa sol i, per tant, te gana: prunes

madures, mongetes i figues: se’n fotra un tip.

~~~~~~~~; De debo? Ves si ~s animal! i a mi sense avisar~e: xut, li’n fotria una! Ep, tu! Ja me’n deixaras, que no, cabró?!

~~~~~;;~: Eh? Prout l tant! au fot-li fort: enciam, safranoria i maga- nes macades: ens en fotrem un tip: endrapa! el rafm ~s collonut!

Nangroc: Bah, si; nom~s aquests pobres animalons, he conegut..., i aque-

====

lls desgraciats! aquells perfectes guanyadors de £elicitats eternes, aquells magnifica protagonistes de la progressió humana devere d~u, aquells segurs esglaons de la vida cap a la disbauxa d’ultratomba,

i \

aquells benaurats, tots repetits, que em miraven, que em guaitaven, que em llofraven, que em sotjaven, que em fitaven, que no paraven i, me~ da, aquest nen, deien, vet aqu! ara quina rara arts mes zara, yes si pas- Ben cases, pel món, deien, i em tocaven, tris-tras, hen potinejat, i: quina xifra descollonadora! deien, quina lletra estranya d’un alfabet

per empescar! no colla! no sabem on fotre’l, el nyec renoc! i com s’ho fotra, pobra besti,a, per a pujar al celt ai-ai-ai-ai-ai-ai-a!, caritat, germane; a veure que podem fer, encara! a veure com ho arreglem, aixo; deu no s’equivoca! i endavant!: i em toquen i em profanen i m’emprenyen i quin monstre, diuen, i, apa, m’agafen i m’agafen mostra de sang, mos- tra de pi:x:um, del que raji, avant va! mostra de moll de l’espinada, mos- tra d’escamació de la pell..., si no es un angelet, potser es un dimo- ni, intervenen: au, a la foguera! a la foguera! demana xisclant l’audi-

’~_/

~ tori; espereu.;.~s, espereu-vos, els empirics: mostra d’ungla, de banya,

de fanera, encara; mostra d’ala, d’elitref mostra d’esclop, d’elast:;i.c; mostra de menstru, si cal, mostra de lleterada, peleu-la-hi b~! sf, ca- ra1+, carall, tan vell i encara raja, el fenomen! mostra, mostra! mos- tra de que? aixo rai, fot-l’hi, fot-l’hi! mostra d’idioma, tambe, au, i au, mostra de l’intensa amor al cap de l’estat, oh-oh! mostra de la mostra i mostra i ja! mostra de foteu-vos lee mans al Cul, xic-i-xic, xic-i-xic, la taqui-incordia de l’enema continu! i, tris-tras, no es cansen: premi!: m’encolomen aparell ale polsos, aparell ale ulls, apa- rell ale cabells, encaixa maquina! aparell a la pixa, nyec! conyendins,

~ aparell amunt i avall i avall i amunt i apa, apa, aparell, aparell, per a ell, per a ell, aparell on els escaigui que els escau, provem-ho a- qui? un altre foradot! i constaten: oh, mare meua, quin desastre! si s’ha tornat vellet, pobre fill! si es degenera de pressa, a tot gas,

el nenet! u-au, u-au, 0 l’haurem de tractar de vos~e, aquest venerable infant de nou anys? no ens desviessim! al que ens ocupa! visca la cien- cia! i, mentrestant, tris-tras, jo aqu! plantat, fenyut, destriat, i no conec re, no conec re ni re i, tris-tras, m’encolomen pastilleta i au, i xarop i au, i injecció i au, i el que conv:ingui i au, i polles en vinagre i au, que hi barrejo, aVui, professor? ai, se m’hi ha escapat el cossi amb els budells de les rates intoxicades, dins el suc per a l’antic! no es preocupi, bon deixeble, potser aixQ fara la cosa; mai no se sap; aixo de fer de savi s’esguimba del designi! encomanem-nos a la

providencia! inspiració, inspiració, equip de la recerca! a veure, a veure, sam-hi: vejam com li anira, ara, aquesta altra potinga fastigo- sa? una mica m~s de merda? i, apa, avant va: cal seguir punt per punt aquest miracu1ós regim: que toca? ah sf, parir panteres! i ara no: a- ra t’adorms, au: non-non, non-non, maca, acluq,ui, acluqui, dormi, avi, i ara? ara a jugar, au: que b~...! pero que fat’ tan gran i encara ju- ga, el gueto? ociosa aristocracia! me cago en seu! deu-li una aixada

i que es vavi ja el tarat! ja t’ensenyaria jo! ai no, vine, vine, en- senya’t, senya’t, bon capella, feu-l;i veure la calavera, pero no l’a-

. colloniu ultramesura.consolant-lo! i, mentrestant, assenyadet, ense-

nya’t, ensen~a’t, que et farem una radiografia, veus que cronic? i am que ve? el bon cardiograma, ara! i ara, ja ho veuras, ara, que operat! d’aixo, d’allo, d’ago, de l’altre! i ara? no te’n recordes? ~s alar,

~"

, ~s que ..t’hem cardat l’electroxoc, quina facecia! i ara? p~u po- l draa, ben co~ctat, quina influencia! Bents com et pass en lea corre-

nts? i ara? ara carre, que et fotrem una altra palla! xst, no t’enca- parris, home, que es aixo? si mai, el dia de la resurrecció tararó, reviscoles, eixiras prou apedagat, no t’ho neguem, pero alegria, que aquest entretingut problema metaf!sic ja te’ns me’l resolien forga temps ha al concili de..., al concili de, d’on? ~s igual, ~eluia!

ets el draa que matara sant..., sant d’aixo, home! es igual, bah: fot- -te de cantó, sup! tarari, decubit tararUbit, pronació tararó, visca

r:’-’ la prostitució, que no? 0, si no, vine aix!, en espiral, cap aqu! i

~ ~! a veure si lD,~S dif!cil encara i ben de cap per avall de travesser, oi? c ai, xiquet, que et fas de mal manipular, de cops! ecs, que vell que

r

; et fots! lihe. de rentar lee mans ~egades! nane., com t’ asseques! COm

et migres! com fallesl com desdius! bans humans, com ens insultes! com i com! com desafines! i com em cago en el deu que us va parir, santa sacr!legs, ja n’hi ha prout Ja n’hi ha prou, salvadors! no pot ser, ja ~s massa! massa! tant aprofitar-se! mentrestant..., mentres- tant, jo no conec re, del món, tris-tras, nom~s s~ que ves a saber

com he fet cap per aqu! un cop nascut, glop, i s~, en tinc l’experien- cia! ho he sofert a la pell! abans d’espellar-lo escaliveu-lo! se

que tothora tostemps, sempre m’han mane gat com han volgut, desgraciat que sóc, si anem a mirar, pobre de mi, tanta pega! tanta pega, he tin- gut?! aixo..., aixo no li ha passat mai a ninga, cava que no?! sóc

-

14-

l’escadus, el mal endreg, un trist pegot emprenyador! xut, ves per que

he hagut d’arrossegar tanta malallet? per que he estat triat? que voleu, tatham, de mi? fora, fora! ben lluny! deixeu-me tranquil! deixeu-nos

anar rent, ami i la meua m~s intima possessió: la meua malaltia! sem- pre us he hagut de tenir sabre, fitxat, controlat, manuclejat, lat, obstinadament obstaculi tzat! deixeu-me 8Q1 ; totes al cul,

fotria! fugiu, que tiro guitzes! au, arruix! ben lluny! que no us ha-

gi de veure! frog! a la quinta forca! jo vull saber sab-er saber; saber

ó.L’ esser

quelcom del m nf nom~s saber,no pas sabut! saber! quelcom del món k

i... i de lee dones, per exemple, i del món i de lee dones, si! no ser tot plegat tan fastigosament ruc i ruc, vull! prou explotar-me!

~~~~~: Ah, hola, tu, pansit! Que dius?.. Em mora de gana i ua, fa sol! Nangroc: Xut, bah! cada dia dieu el mateix, vosaltres! cada dia el mateix,

."’- =====

cada dia, des del temps de la quica, la mateixa cantilena: "fa sol, fa

sol"... !

~~~~: Que, cada dia cada dia...? cada dia que fa sol, ep!

~~~~: l ós clar, ja ho só: nomós faltaria, encara! quan es que plau,

"plou", dieu; i "fa vent", dieu quan fa vent, "el temps ós r(J.fol"; i quan neva, "neva" , dir:1:eu, i, com que neva, inconscients, vosaltres

rai: k~plegat veles i us heu adormit, i dormiu i dormiu i espereu, fe- ligas, fins que surti el sol nomós per a obrir els ulls, llevar-voa i

,

- air "sol, fa sol"... he d’aguantar-vos! i ami m’agraa.arJ.a nomós saber

que diuen elles! lee donee! lee dones, elles! lee donee que mai no he

-

:\.:~ cone gut , pobret, lee donee del món, totes! meravelloses donee, merave-

lloses i.quantitats de donee fabuloses, meravelloses seleccions, mera- velloses antologies, meravelloses analectes, centós, potpurris de donee,

,

i donee de tot t;int i que m’hauria agradat tent d’olorar! donee ig- ~~ norades d’un món ignorat, per ami, pobre, sol i ruc i trait i fet ma- lb~ en aquest racó absurd, 0 cup at , sense lleure, pobret, aqui enfonyat en aquest cau de malamort i desconnectat de la realitat i solitari, guinardera insalubre, comuna cafida i oblidada on jamai no hi ha caga"t dona que al món hagi sigut, on mai i mai no ha arribat veu de dona, les veus de lea donee merav,elloses del món incompres, dones-incognita, il- lusió de dona que parla i parla i parla i t~ la bafarada buida, la fu- merola buida, buit el filacteri i el gest g1agat i mistificat, censu- rat, i jo, arraconat i solitari i brut i trencat, sóc all! que em pre--

i ~

,. " l

~n1A ’sdme+ 1 sdme+ ...eJn1A ó~~~-OU1+-1-TOS-~J-ó-me~-moo-~1P-uOq-

-~10q-qo-qO-nOld-10S-’8J-’8U1eJ-~+10T1l-S910eJd-syUL-ueu-u1nD-i-OJOUL-me-i-

-oJom-me-+l0m-om1+se~1-em-oSU’8osep-~J~-J’811’8qeJ+-’8-~1~A-u~em-Jes+od-’8u

-~~-ou1+-10S-’8J ’10S-’8J-~~~-ou1+ ’~U’8~ ou1+ :+ue1p J~óuemoo ~ ’Jes+od ’J+~m ep es-J~Aell ’8 Jed ’eJ OU’8 Jed ’eJ ou Jed +0+ 1 sdme+ ep +~~ ~ ~~~ eJn1A ep ~uem~dosue~l ~o~ ’~p~A ~suos Jnll ’s~’8ml~q 1 SnO’8A s~ou -~u ep s~soo~sd ~ s1soxneu seAes sel ’d1P~~P soxeldmoo S~~JJOA~ Hues

sle ’S8~S3~buoo sep’8J seAes sel ’seTT’eJ’8q sep1d!t~se seAes sel SOU-J’eO

-~ldxe ou ~s ~eJ ~ ~eJ ue1J~J ou ~pJem ~J~l’e ~UTnD :~J ue ’...seJp~nD u~sseJ ’s8T1eAOU u1sseJ ’sep’e~o’eJ2sep sel ’su0ó~0 u~sseJ ’eJ~~e~ U~s -seJ ’se-rn°Jned u~sseJ sen’8n~JO~ seJqod sel 1s ó0U enD qe ’se-rnoJned ’eldmexe Jed ’~J ou i~q i~’e~eld ~o~ ’~ueJ J~~ ~ eJn~A ue ’~~110J ue ’J~~Op ue ’seJqod ’J’e~uem ue uesued symou óJn°’e Jed ’ue~oJ ~q ~nD i~~ -~~s~o ~ x~enJ~sep 1u ’e~eu~m 1u ~sued ou nyp enD ~ue~ ~~qod ’o~e~u JeJ ~ ’u9m led ’seJ ~~u~d ~q ou enD ’o~p ’~ue~ ~Jqod i~uelll’8~s1~~ u~e~m sle enD snyp es-J~osedme ~nq~s U’8q ou ~s iSJP~..l’8d d’eo ’epJ~ sle ou ~U1U oodmB~ ~s ’~ue~ ’e~qod ó~nD ep ó~e "e01m ~un symou soJ enD 1u 1 ’~U’8~

e~n~A ’x1eAJes sle ~nD ep? ’~eJ ~ ~eJ ’9J’eoue ~ ’ueuem enD ’ep~~edeJ 1 ~’P~J~OA~ ~p~A ~1 ~ ~o~ ’es-J1~om e’P sue~ ~p~J2’e sle ou :ue~~n’8’e :se1u

-~~’edeJ U9s ~...se~.rr:ue~ueo ~~o~ ~ SU1J ’SA1:1’8 ~ueo sle yq noJd uen~A

~e enD yAepSe~s se~~Jo~ sel ’sueq~ ueJom se ou 1s :~~~1~eA sa :xemor id~~ un yJ~oJ u~em :oq Sy ~x~~ i~ell qmB seTlom 1 S~111

~~x~d ’100 :sUOll00 ...ó~1:1’8~ ~q ~q :~nD i~~Jo~d uoq ’...~-~10H :U1:1’8~eH iyqure~ n~ ’~uom ~un moo xepenD s~.reJ me ’eJ’eoue isloA

======== ( oq 1s ’~~em ~T ~ u~e~-SyA :eTq~~deosns enD ’yqure~ ’TT1J ’~~V :~~u~lent

i’2X~~ ’e~oeJe

TBm ~J 1 i~U~A~p JnD~ °9s ~J’eoue enD ’ou gym 1S ’~~A u~em enD ~~~~ -edse :AUOO "e~seTT e~~’e~ s~e ou ióSeAU’8q seT ’seT-em-~’eo~J~~1:1’8Td moo ~u sd~s ou ió~~nd’eTBm ~T doo e~~l’e un ~ue~oJ me~se ’e~ ’~nx ó~V :1uOTenb

i ...’eTla :UU’8tll..leH

iiToS ~J il0S ~d :~1u~Ten5

ó...n~p ~nD ó~nD óuen1P ~nD io~ues seT ou ó’e~exU’eX rules ~nD ó~JXl.u.1:~OSe~m ~nD l.~nD ó’eu~~~m me WD ó~~xed~"~m 1=nD óx~eneAue~m

~nD ó’epJOX1e~m 1nD ó~U’8~SeJ~uem "eAU"8~Ue~m TnD 1 ióu~m le’P sesOneA’eJem l

seuop seT uen1’P ~no j;seuop sel uen1’P ~nD ó~UOP ~1 n1’P ElnD ón1P ~nD ó910 -~-rno~~e,T ’e ’9~0~q~n~s’em ’el ~ ’e~~~ATBS 9100e~e~1 ~ nom me enD ’~OOA -oJd me enD "8~10UOO me enD ’~uop ~T n1’P ~nD ón1P ~nD :~~eJeJse ’o~~

~1

-’ ...~-~ ~ -c-

1. l, 1ó

i viure nom~s per a no dir res, per a no fer res..., names viure per a podrir-se lentament damunt la maquina del món..., quin fastic de vida

de tortuga: viure i viure buidament anys i anys: podrir-se, die, menjar,

" dormir, follar, prout i jot jo nO sóc cap tortuga; ie! no sóc cap tor-

tuga, red~u, que jo sóc un home 0 be una dona, un projecte de persona, si m~s no; i jot jo m’haig de fer fotre i ara m’haig de morir sense coneixer re: jo que podria! qui em castiga d’avangada? per que us havleu d’inventar un d~u tan filldeputa!? em morir~ sense coneixer re i re de la vida i de la vida, re de lee dones, re de tot aixQ de com camina el món i per que per que per que camina aixl i qui el fa caminar tan mala- ment, rue! no en conec re, de la cultura, re de la ciencia, m’empleno

~ la boca de paraules que no puc pair i m’ofego..., la ciencia, die, cony

la ciencia: ve-t’ho aqu:{ que tambe per aquest cantó diferim, em penso,

J. ~ i radicalment, de lee tortugues, estUpides una cosa gran i malinforma-

r

~ des: names han descobert que quan fa fred els conve dormir; que si fan

~:

un clot prop del fern l’hivernació se’ls fara mes lleu; que si avui ja han menjat, que si avui ja han cardat, nom~s els cal ja jeure; que si cauen es fan malbe...; que mes BaDen? quatre xorradetes que no omplirien mitja pagina d’enciclopedia, S:L, pero que saben de l’atom i de lee b~m- bee i els megatons i els neutrinos, tot aixo? que saben de la desinte- gracia, de l’agressió, de la violencia, de l’entropia? que saben del temps i de la velocitat i la malaltia i l’energia? que saben dels ha- bitants dele altres planetes? de l’espai en expansió, de la mutació i

~ ~ l’evolucio? que saben de lee tortugues de l’univers’? que en saben, de la cooperació mundial tortugu1stica? que en saben, de lee races? que saben de la s:Lfilis, de la tortura, de la progeria? que saben de deu? que en saben? que saben? res! res, no saben! i jot jo tampoc ja mai

no en sabre re, de ref car em mora, em moro..., em mora COm una tortuga

que es mar, vell i jove’ i sense saber re, de re, merda, el cap Com un

bomba, pobret...: afar, afaf, afaf...

~~~~: Hum..., d’aixo..., tens el plastró un xic arrugat, bonica: per- mete?

~~~~~~: Xst! Que us veig, poca-vergonyes! Compte, eh?! que sóc aqu:L! que

f es que no podeu si ~es no ensarrOnar4me d’amagat?..

!

, ,

Hermann"A4? ,

[ " -’" 0’" =======

"’

.9~~~~~: L’ostia, ara, ai ail No em vingueu amb innocencies, que no em papa pas cap dit!

-,-- - 1. .,

~~~~: Glop, quina comedia! tranquil, tranquil, noi: names li dic que t~ el plastró arrugat: no en faras pas un drama, d’aixo!: sam adults i gent de seny, em penso!

9~~~~~~~: Ai, deixa’l, tu, xiquet: buf, quin home mes ruc! sempre em fa quedar compromesa d’allo mes: malament que ni una malaputa, vaja: la gelosia!: que-em-fots-el-salt-que-em-fots-el-salt..., nyic~yac-nyic-

~yac: lletania tot el dial no compren la motivació intrinseca del de- sviament afectiu en l’alta societat contemporania feta als trasbalsos i tensions propies de... i arregla’t la cua, pBmfil, que la duus tota torta!

~~~~~~: Glop: "cua tartan i, sabre, a la cara, m’ho diu! ~~~~: Que hi farem? La vida!

QUelonia: l es clar, que sit Bah, no et sulfuris, que tinc raó; home,

~ =======

si almenys fossis po li t aqui com el senyoret Hermann, tan elegant i es. portiu! guaita-te-li les juntures de la imbricació: quina poca ronya, ell! no et cauen els ulls d’enveja! guaita, guaita, que mudadet...

~~~~~~~: Ecs, fuig! No m’haig de guaitar cap macarró, jo! sóc probe i

recte i decent, jot els de la televisió em dediquen tots els programes, ami, i segueixo les lleis de la moral que heretavem dele avantpassats tararats, quina vergonya! ells si que eren savis i vertaders i gens

ni mica macarrons! on vas a parar, macarró! vole res m~s pac heroie!? se’m destrempen els collons!

Hermann: Xst xst, el carro! parem compte amb les paraules, mestre!: la

~ meua conquilla, graciosament imbricada, com es escaient a la meua glo- riosa nissaga, fa goig, no pas names perque gracies a la seua lluentor jo pugui tirar-me sense m~s obolla teua gentil esposa, ans tambe per-

que s’escau que sóc m~s aixi de jeia maca, senyorial, garrida, per

tal com tambó els meus avantpassats tararats s’hagueren d’espavilar

d’una manera 0 be altra, entesos?.. Xinesament parlant, amb l’unicor- ni, el fenix i el drac, jo, i si t’hi fats pinxo potser tu mateix i

tot, sóc un dele quatre essers ronb sort, astrucs, de bon averany, Que- lonia, compra’t un bitllet de loteria i me’l passes per l’es~uena!

~~~~~~~~: Versat i optimista. Mua! Aixo es classe! Vet aquf per que tant

me l’estimo... .

1~~~~: Nota que et dic, camarada: el dia que calgui, revisarem els nos-

tres respectius cadis morals i veura.s que si fa no fa contenen les ma- teixes mentides, ja veus que et faig saber: que algU ens p~,en mass:_.Jllll~

l ’" -

pel cul de la pastora, des de dins la televisió i adhuc des de fora. Et cito el classic? "l torna a capbussar-se de seguida en la immobi- litat del seu egoisme com una to~uga dins la seua closca." l b~! Ser- vitl

9~;~~~~: l tanmateix, aclaparar-me amb verb grandiloqUent,no treu que... ~~~~~: Prout tortugues: fillesdeputa! no podeu callar?.. una mica de

respecte tararecte! sempre i sempre donant voltes adornades al vostre triangle fastigós! no l’entenc el triangle! no les entenc, les fades histories de conys coient, senys seient! no les entenc, les beneite- rie~ que sempre xerreu sense salta ni vol*a, literaris, metai’orics, culturals, mentre jo!... jo m’estic morint: afaf, afaf, afaf, em mora,

f

; em mora gairebe com un home que es mor...

c

Queloni: Ja. pero la vida en abstracte continua: calma, doncs. l a~elu- v =======

ia.

;

t Hermann: Cony, ben dit! Parles raó! com hi toques, company; que fern? a-

, ======= .

mics?..

9~;~~~~~: le! ve-li per on! la vida en essencia continua, nen! ja ho veus: tant el meu correctet marit com el corremón del meu bandarra n’e- stan completament d’acord, a proposit de tal subjecte: majoria absolu- ta, donns... l ail encara no saps pas com me’ls estimo, tots dos a

llur manera! estils masculinoides d’aristocrata i proletari! sóc ro- ma.ntica i realista! vinga: mua, mua! petonets a la rampinya! es que

" cal comptar inexcusablement amb que... a veure, porta el paper que es

~ veu que no t’has apres, s1: "cal comptar inexcusablement amb el no-re que ens espera a la prop era cantonada de la vida que continua", ua., aixo ja es mes acollonidor! una de dues: t’enfonses avall i t’enfon- l ses t’enfonses 0 et cardes tothom i re que bellugui... sam-hi, sam-’ -hi! tinc par! estimeu~e a l’unfson; tu per on vols, Hermann, quin orifici, embut, intercostella?..

£~~~~~~: Quina manera criminal d’espantar-te! Porta’l, aquest paper! No serveix ni per a netejar-t’hi el cul! brr: l’estripo!

~~~~: ls veritat; compren-ho, dona: no s’hade ser tan tafanera: es millor que cadascu es guardi el seu paper: altrament, paden passar co- ses rares: tu deixa ale neurastenic$ que ens maneguin cels i inferns que extreuran lentament dels ensenyaments avials i venerats i de la santa i savia paternitat: nosaltres: els obe.1:rem ulls clucs com a,bons subdits, sempre assenyats i jugant dintre els canons que mana la san-

l

ta mare...

Nangroc: Calla!

l ara que li han romput el paper, com s’ho fara, l’inquiet sapastre,

per a aprendre’s els llarga parlaments que li haviem etzibat, encolomat, amargs i abruptes? La,solució potser fóra, d’ara endavant, oferir-li un paper en blanc: que l’empleni ell tal com sapigui, i partin:t sempre d’a- questa circumstancia: que es mar; i d’aquesta maxima ineludible: tot s’ha de criticar: re: ref: re no es acceptable sense critica: i, aix!, pot air, per exemple...

Nangroc: Calla! aixQ mai, ruc! com podeu acceptar re sense critica? tortu- gues: tortugues!: la naturalesa no es gens savia: la natura es marta:

la natura es un pot de mentides en ebullició putrefacta: entre el mer-

E der inercialment recagant-se, trobareu de bolla una mentida i ’us la fe-

..L

reu famolencament vostra pels segles dele segles: amb aquesta mentida original us n’empescareu d’altres: tota la mantissa addicional: cuai- nacabable d’una flamaralla truculenta: si la fereu criar, simplement munyint-la~ munyiu mentides!: conreeu mentides!: cal comengar criticant la primera tortuga que comenga a arrossegar-se, pondre Que, hivernar, perdre lea dents, dur cloaca, que m~s feu?! eh! pareu de festejar, ca- rall de gent, escolteu-me una miqueta, tambe, encara que... oh, es ve- ritat! no, no em fessiu pas cas, que parlo amh el cor, amb la meua fon- da ignorancia de tor*uga identica a cadascun dele components d’aques- ta dula que integrem tots els qui no sam intelJ.igents ni nets ni com l/ cal, entrefinet membre cabrum, servidor! tots presents, ramat incongru

que menen els dulers, bans pastors, camandulers, que escriuen llibres i nodreixen religions just a la mida de llur especial salvació; llas- tima!: llastima!: llastima!: quina malasort: em morire i no sabre res

de la vida!: passar~ de cap cap al no-re directament,tla-la-la-la la-la 1 ala , tirratapom, tipom, tipom, tirratapom, tipom, tipom, tla-la-la-la- la, direct-ament d’enga d’aquest no-re, jot la-la-la-la-la-la, passo d’ignorancia a inessencia, tirratapom, tipom, tipom, pobret de mi! que, per estrany, no he merescut potser que m’adscrivissin a cap religió d’aquestes capag de dur-me a qualsevol nyepa sideral que m’acontentes, l’eden!, i em permetes de produir com un boig per ala ja salvats jus- tament! no, jo no, jo d’inexistencia a nullitat, de carencia a inope- rancia, d~inutilitat a an.- ilació, i donne!: merda, tambe! si sóc des- graciat! xut..., no sabeu pas que hauria estat capag de fer, d’oferir,

l

l

"

:

per un tast de l’absolut que pregonen!

~;~~~~: Fiu! sentiu?: me1ó, diu: tast, i tallada, tu, no fotis! sobretot si es ben maduret!

~~~~: Una tallada d’absolut! una tallada, minuscula porció, que me la donessin per a tastar: la meua opció: escopinar-la repugnat 0 accep- tar-la fred 0 amb delit: oh!

~;~~: l una tallada, nomes? xut! co~Qca-m’hi una ració, una pitanga, un ranxo ben salvatge! perque acabo d’esmorzar, que si no me’n faries veniT forga ganes, cava, tu?..

~~~~;: Se’n foten...: absolut, dic: absolut, tanta pOT, gracioses tortu- guest absolut, aquesta cosa, aixo que sens dubte deuen coneixer els

; homes, ells!: ells saben que vol dir, els homes: ho saben! ho saben,

f ’

lreostia puta: i jo sense arribar a home! m’ofego! no hi arribo de cap

- V: manera: morint-me sense haver descobert, d’entre tota la informació in-

,

r fantil empatollada, que es veritat i que es mentida! Aquesta es la tra-

:

! gedia de l’infant! Voldria sobreviure per a saber! saber com un adult!

~

de moment la port la pOT als raigs de la mort, terrible laser, llamps,

neutrons, aire gastant-se! Que hi ha de cert? el cel? l’infern? eter- nitat? que sóc? Pobres infants! Mai no els digueu cap mentida! Atan- seu-vos-els despullats, amb la vostra anima sincera i ignorant per 0- frena! La meua tragedia: morir enganyat sense saber on m’enganyen! Ells no, ells no tenen por: cafi*s decertituds,saben on aniran a parar.Han fet la tria! han descobert el gra entre tanta palla! pero per a aixo

~ jo necessi tava anys! lents anys de garbellar empatollaments infal tils amb que ens informen, cruels! cnuels! cruels...

~;~~~~~: Meravelaa de mer vell!

~;~~: S’agrada, el sagrat!

Queloni: penses massa. Vius en un ou. Ab ovo, has estat donant-te corda.

======= - -

Veus que et passa, ara, per pelar-te-la tant? t’has fet vell sense en- tendre la tecnica i la mecanica de la maquina ddl món!

~~~~~~~~: le! ie! tla-la-la-la la-la la-la!

Hermann: Tirratapom, tipom, tipom! Tirratapom! =======

Nangroc: No ho entenc!

-

~~~~~: Tris-tras. Canvia el corró.

Nangroc: No ho entenc! Comunicar-m’hi! seT com ells algtm dia! creixer!

demanar-los, de tu a tu: que sabeu? jo se aixo, i vosaltres? Que sabeu~ amb vosaltres, persones. Lluny dels totems, les mascotes, alter-egos!

l

21

Persones...

~~~~~~: Tris-tras: tris-tras, que s’ha esfondrat.

~~~~~: ...ah, s’agraeix. Aquesta seqUenCia m’agrada forga mes: xique-

ta J?reciosa, tu, especialment, hi surts molt afavorida...txi-qui-txac, fiu, com belluga, eh, tu?..

~~~~~g~: Sf, que esta bona!

~~~~: Apa, donas, som-hi, que ara es quan parles tu de debo, xata! ~~~~~~~: ...be; cal comptar, deia, quan m’heu atziagament interromput,

cal comptar amb les variacions, encara; amb les nombroses i acoloridee variacions que poden tenir lloc en pic has establert el triangle sa- crosant: l’home, la muller i l’intrUs!: el millor del món, el triangle!

Hermann: pero "intrUs"?! Com me tractes, Quelonia?!

r Quelonia: Ai, fill, escaient argot de romantica fotonovelJ.a: hauras d’a-

~ =======

. guantar-te,per ara, amor.

~~~~: pero para, ói si deies el bal~, el badoc, el cornell, el marit fofo, i la joiosa princeseta que es la dona i el fantastic enamo- rat atractiu que es manega de fer el salt amb una tecnica diguem-ne clarivident?.. xst! cal co~ptar amb la diversitat de tractaments que s’ha donat a cada vert8K de triangle: fóssim valents: nosaltres podem estimar-nos mes d’esbotzar revolucionariment per l’hipotenusa i fer dels adUlters els alats protagonistes, que no?..

~~~~~~~~: Tens raó, no ens precipitessim: s’ha d’estudiar s’ha d’estu- diar..., una opció 0 altra resultara mes espectacular que no les al-

~ tres, s’ha d’estudiar...

~~~~~~: Ja esta estudiat, tanta xerrameca!: hi ha un home com cal i c plidor i xic de l’obra i hi ha els dolents: un parell repugnant de de- generats sexuals!

~~~~: Bah, bon altre: ens surt amb: degenerats sexuals! ~~~~~g~: Sempre passa el mateix!

~~~~: Ens vens amb naturalisme rebregat, ara! Molt d’homenet com cal, vols fer tu , pero al finalles simpaties de l’autor reprimit i les

del pobre publiC en general se les enduen els dos fervents enamorats, gent q~e gosa, i aquf som ella i jo..., d’aixo, Quelonia, coret meu, som-hi?.. som-hi, vida?.. som-hi?

l, ritual, amb les potes del davant li etziba batzegades damunt l’esque. na, pobra soferta i dolga meuca, a la qual tambe nosaltres far{em de gust

22 coneixer la dilatada mesu»a del nostre nervi, tot i sota tal avatar

calapetenc, cava. que sf, tu?.. l es que un cul es un cul; rebufa.nt.

~~~~~~~: Ai no, Hermann, no!!

l vol f’ugir bo i adquirint posat de paula, la noia, i ens f’a l’ef’ecte que aquesta pellfcula ja l’hem vista, oi? HS’ ’ff

=~~~: 1, S1..

l li mossega una cama d’enrere i ella se’n dol, murria i nyicris, mes el brau la rete sense massa compliments i calent: oi que recordes la bravfssima tensió del zel, dic, glop?

~~~~~~~~: Queloni, Queloni!

9~~~~~~: Que et pica?

Quelbnia: Guaita que em f’oten, sorrut?! No t’emociones1 se te’m volen

ir ========

"""- cardar als nassos!

~~~~~~~: Ah, fava, tens raó! no me’n recordava: resisteix, que vinal ~~~~~: Desgraciats, desgraciats: sempre igual i igual: em canso, de veu-

re cada dia els mateixos episodis: em moro de cansament, potser! .9~~~~~~~: Mi-te’l! d’enveja, et mors, com a bon moralista que ets, brut!

l tu, nano, bah, home, bah!: no et caguis!

.9~~~g~: Ara, ara...!

~~~~: Tranquil, au: no et moguis d’aquf on ets, que ja hi estas prou

be; d’aixo: t’aviso: si vens, t’enf’onso un ull, per exemple!

.9~~~~~~~: La catxa! no li’n f’acis cas, tu! ves-hi sense por i atacona’l:

/ apa, def’ensa’m!

V

Queloni: No, que despres, borni, no t’agradare! . =======

~~~~~: Borni, coix i ascla~!: despres no diguis que no adverteixo, jo! ~~~~~~~~: Que no veus com tifeja? gos que borda, no gaire que no mossega, pi que mes?.. tot propaganda! au, vine, ruc, vine: imagina quin gust, saber que dos mascles es barallen pel meu cult apa, vine,vine i f’oteu-

~ -vos-les, que riurem! i, de mes ames, bah, prou romangos!: tothom ho

sap: les lleis naturals manen que la xicota forniqui amb el guanyador: tots els guanyadors forniquen a balquena, ie! Endavant: me’n moro de

r,

f ganes: ja se sap, aixo! pero be m’haig de f’erpregar, de primer, com

l a bona tortuga: una altra llei, aixo!: aixo s’ho porta el caracter so-

l

cial tararal que ara com ara ens senyoreja: ie! parlicipa, ostieja, vitupera, compet~~, avanga tossudament i potser triomfaras, ie, ua.! Hermanni Queloni: Triomfare, triomfare, triomfare, tirrotipom, tipom,

l

23

tipom, triomfare!

l s’escometen i sentim espetegar llurs crania; alegrement i amb escara- falls, la lluita esdeve rapidament una conya estrident i blana, molt a- tansada al tango que estem acostumats a veure pertot arreu i sobretot dins leg pantalles i rere els microfons.

~g~~;: Endavant, endavant: competiu, competiu, foteu-vos ben taus d’una puta vegada: a veure si es veritat: feu-vas malbe: estamordiu-vos: gas- teu-vos mutuament, que ja us rematare jo, 0 ella, 0 el patrocinador de la vetllada!

Amarg i sense esma, pobre, necessitara potser mitja hora per a recobrar. -se, ara, pero almenys els seus mots han fet mica d’efecte, perque ambdós

llui tadors, prou perplexs, fan com aquell qui cerca el quest una fosca

~ nit, ie! i sap que ni el trobara ni existeix, sisquere, eh?..

,’, ~~~~lJ;~~: Bah...! vinga...! que espereu?.. no en foteu cas, homes, de

les rucades d’aquest! parla com un mort: es clar!: es tan vell! apa,

apa, torneu-hi, homes, amb forga! amb forga! vall veure jugals guspine- jar, ulls crebar, carei$ cariar-se, caralls rompre’s, venes contracór- rer! qui es el mea dur? quies el mes viu? qui em serva millor fortuna, dels meus dos campions? tirrotipom, tipom, tipom, bah bah, que us esti-

l mo, Oh, quins besets, estimets i festetes amb- secrets, per al qui gua-

l nyi! proveu-ho, oi? apa, que compto fins a tres: a la una, a les dues...

~~~~: Un moment, un moment...! Talla aqui, que em sembla que si, que

, hi ha un metode mes bo que no aquest, de xafar-se aixi, sense salta ni

V

lt’

""’" vo a, SJ ~~~~~~~: Per?> i leg lleis, heretge? i les lleis? leg de l’evolució, per:

i exemple? . . !

i

i Queloni: Aixo: te raó: i leg lleis?..

l l ! ~~~~~: Merda, les lleis...! merda, totes les lleis...! si les lleis no i compleixen amb tu, per que has de complir tu amb-les lleis...?!

l

, .~~~~~~~: Oh si, te raó: amb ell, per exemple, les lleis han fallat: es

un monstre! fixeu-vos quina cosa estrafeta es, tot plegat, pobre! te dret a ser tot el. criminal que sigui capag de ser!

Nangroc: 0 em deixin...

====

i ~~~~: Si..., i per aixo..., per aixo, en conclusió: millor es cardar,

ara! eh, tu, puta bonica, i si cardem?..

l assoleix de posar-se dret damunt les dues pates del darrere i asso- i

leix d’atenallar graponerament la Quelonia i ella, tot i fent ganyotes i fictes fastics, s’aguanta i l’espera! La situació hi ha un moment i es glaga: l’expectació puja graus fins que es resol i, pacifies COm som, ens agrada que es resolgui aixi, oi?..

~~~~~~: Ball, s1; potser s1: es igual; carda-te-la tu, pera tampoc sense fer-la malbe massa, perque despres em toea ami, oi tu, nena, que hi dius?..

~~~~~: ()cai, noi: ara m’agrades! fas, nena?: guaita que et diuen: ig! ~~~~~~~: Ai, uf, ai...

~g~~~: Bruts...: bruts...: als meus morros: ara cardaran, ara faran les mil i una marranades: com sempre! i jot i jo no he cardat mai i mai! i em moro, sobre! em moro, encara!

t. L/ Li passa alla que ens ha passat tambe a nosaltres, de vegades, oi?

"

que veiem tothom bellugar-se i bellugar-se i cridar amb la boca farcida i donar nom ales coses i fer veure que entenen re i ens en fem creus mortificants: perque no coneixem la clau de l’exercici i tota l’acció

i tota veu i tot concepte ens semblen buits i vacus i balmats i que no tenen res dintre! Tambe t’ha degut passar, tambe...; mira l’Hermann, pero: ha pujat damunt l’esquena de la Quelonia, lentament, treballosa- ment, i ha anat redregant-se fins que ha ates una posicio vertical bo i repenjant-se en les dues potes posteriors; i has vist com acollava dificultosament i veus com ara obre la boca i engega un buf darrere l ’al tre, roncs, poderosos, una mica massa b:esties...

~

~~~~: Afaf, afaf, afaf...!

Nangroc: Hermann?.. tambe tu et mors, Hermann?.. tambe? et sento la =====

ranera... pobre: tambe: oh: oh!: afaf, afaf, afaf... Fosc.

ll: "El mon de la cambra mortuoria!

Es veu que s’ha acabat la festa. Llassades, les tree tortugues s’estan de panxa enlaire. En Nangroc, aquell drap brut, tambe n’es, panxa amunt.

;

l Tots quatre bleixen prou.

~~~~: Buf, nena: no podria pas tornar-hi cap volta roes! estic desfet! m’assenyala inexorable, com vareta de sauri, on volla tomba!

~~~~~~: Xst..., calleu; rabegeu.-vos dins aquesta pau que hem conqueri-

da, polla a polla; embolcalleu-vos-hi, ho tenim ben merescut...’ to! to!

L

-~~’ c~

ti-ro-ri-ro-ri-ro-ro-ri-ri! tiroror:l plom tiroriroriror1 tiro torb plom

t. , r

1ror1... .

~g~~~: A!-a-a-i-i-i-i... Morint-me aixi i mentrestant el món circumdant

no en fot ni el cas roes minim: aixb es el mes vituperant: no podem en- tendre de cap manera com es que, en comptes de tal, tothom no s’escn- dassa acollonit acollonit acollonit! a!-aa-h...

3~~~~~:~: Oh, S1: tristesse d’amour!: tin-to tin-to tin-to tintoti tin-to ... t~ raó: em Bento curulla i humana: no necessito sinó vida, ara, per a respirar-la amb la freixura disparada, i jo, dins aquest nimbe que m’angelitza, i acomplerta, plena, elevada..., quina pau de persona, per exemple! deixa’m: tin-to!... to-to-to...! tin-to tinto tinto tinto-tin

t

~ tintotintoto tintotintoto tintotintoto tan! tototin tinto... oh-oh-oo...

"’-/ l aixies c,om aconsegueix d’atenyer l"orgasme enesim, un orgasme, val

a dir, m~s "superior" que no els altres, per tal com nom~s paden arribar a sentir-lo ens intel..lectualment hen dotats, com ara, si te’n recordes; una aranya sorpresa fora del forat i glagant-se un dia que veu la mestres. sa encendre el llum de la cagadora i se li exclama restrenyint-se: "m’a- taca, m’ataca! el monstre a la porcellana", i aquest descobriment ens atia, tant a tu com a mi, a continuar guanyant experiencia arnb mes de de- lit que no mai gracies ales nostres efervescents practiques masturbato- ries, ardits, mai remenjats per l’histeric torgó.

~~~~g~~: Ua! ui, ui, ui! que em mora, mane, que em moro! afaf, afaf, a- faf..., terrible!

v

l quelcom 0 altre li fa mal amQ insistencia!: vet aqui, danos, perque aferra dif!cilment qual que banda del seu COB (maldestre!). 9~~~~~~~: Ah; et mors, ara?..

~~~~: Frou. Esbufega simptomaticament i sist8.ltica, crec. Mal bon s:lm- ptoma, em sembla.

9~~~~~~~: Be, es igual: ja ens la sabem, aquesta avinent conjuntura: ve

raser, si fa no fa, la primera variació, 0 be variació una, per al desenllag del truculent nus triangular: que es mori el maritl: pero, i si resulta que ha sigut enverinat pels cruels amants...? que, alesho- res?..

~~~~: Aleshores comenga com si diguessim la pe~:lC~la, encara. 9~~~~~~~: Tanmateix, morir-se, pobret! i tan jove i tan vell, diu! ~£~~: Us fotria una puntada, si pogues! l

1

~~~~~~~: Em mora, dic, ja mes calmat, i em mora i vet aqu::L, pero, que no se pas per que i, quan et mars, l’Unic que val mica la pena de fer es encara escatir aixo: de que? de que ve que la cagues? i llavors aques- ta hora decisiva et resulta fet i fet la mes divertida de tota la pu- ta vida; ja ho veureu, jo: a veure: que potser sóc massa vell? no; sóc jove i bemparit i fort... i dance: que potser es que tinc molt mal de panxa? ah, potser sf, po:t:ser S::L...; i: que potser m’ha arribat l’hora? sf, senyor! aix:L sempre l’endevines! tocada: pr~mi! t’has mort perque

..

t’ha arribat l’hora i t’ha arribat l’hora perque t’haa mort: oh, la gran badada: oh...!: qui va inventar-se-la, aquesta gran certitud? on es que li han plantat el monument? ens ha permes mig resoldre el pro- blema! sam-hi: ara volem saber per que? tambe es interessant: per que?

i; no m’ha caigut pas el trespol al cap?.. no! ’Vols dir que el CO’l’b, el

V

filldeputa, no m’ha deixat anar com un formatge? no m’he trencat, al-

l tiva aliga feixista? tampoc! tampoc! gracies que mai m’atrapi! be, i

~ que, dance! espera: m’he mort perque en tinc ganes, despitat, decebut, venjatiu, rebordonint-me per~ue la meua dona s’enten amb el meu millol amic, món tratdor! i tots doe plegats decideixen d’enverinar-me i m’en- verinen i ja em mora?..

Hermann: Bona noveJ.la polic::Laca, ara, si em preguntes l’opinió.

~~~~~~~: Per que? pregunto. L’important: per que es que em mora? per

l. que, eh, per que?.. ~~ ~~~~~: Per que?!

~ ~~~~~~: l, sobretot, els pescaran? Ah! Ve-te’l aqu::L, vitell::L, l’altre

.

t’ ,

mJ.s erJ..

~~~~g~~~: Ti-ri-ri-ri-r::L ti-ti-ti! ti-ri-ti-ri-ti-ri-ri-ti-ti!...

,

~~~~~: Ua-ag! ua-aig! guc, guc!: em mora, aig, em mora, sacrifici, em marc!!

£~~~~~~:;;;: Dstic: b~onic, ara!: variació dues, doncs!: l’arlot es mor...

glop? d’un accident? malalt? per venjanga?.. la qUestio es que esmor i el matrimoni, perintervenció providencial, ve a salvar-se i se’n va al cell

~~~~~~~: ~s veritat!: aquesta situació tree es la ironica, diguem-ne;

qui deu muntar-la? la munta l ’espaterrador que censuraran tota la vida! perque que? perque em mora i em mora i et mars i fins ell es mar i qui s’hauria de morir es ella: ella!: la condemnada conycontenta i inhu- mana!

L.

27

~~~~~~~: Human a , nen, t ’he di t! tant humana com qualsevol senyora que camini per arreu!: jo tambe passejo un sexe!

~~~~~~: lnhuma, perot

9~~~~~~~: Torna-hi!: tu i la mateixa musica!: hum a , et dic! Un forat!

9~~~~~: El sexe huma es intrinsecament bo, i aixQ t’ho demostra que quan, podrit i pestilent, caduqueja, cada tarda acudeix a missa, per- que se sent la mort als llavis piorreics; en canvi, el teu es dolent i demoniac, i per tant inhuma, per tal com, lliurant-se alegrement a quiscu, no compleix amb els manaments de la santa mare, ie! ho veus? l’exegesi genital!

9~~~~~~~: Enjondre, tu i l’embut, a.1:c, arc, que t’etivoques! t’etivo- ques’, perque em moro, tambe, i, si em moro, em moro en tant que sóc

una altra criatura que creu i creu i creu que l’espera un paradís en- ~ lla d’aquest pas ultrancer que es tanmateix capag de dar: i aixo m’hu-

manitza ineluctable: perque "d~u un bon dia tria les tortugues com a rilles predilectes, i foscament i estrambOtica els revelava: tinc un reservat felicissim nomes per a vosaltres soles, ie!... i els altres que es facin fotre..., al crear-loB tambe els vaig fer una bona pu- tada, que no?.." vinga, doncs, escolteu, especialment parenta dis- tribució d’atoms meus, escolteu-me: arc! arc! mo~int4me! a veure qui triomfa d’aquesta situació limit que s’empescaria justament l’autor, al qual, cansat, els personatges puden: a veure qui de tots mor pri- mer!

~ ~~~~: Guc, guc: qui mor primer, no para!

.3~~~~~~: Guanyare, afaf, afaf, afaf, guanyare...

. ~~~~;: Oh, no... no..., morir-se es mes..., no podeu jugar amb aquestes

nicieses competitives de viu...

~~~~~~: Afaf, afar, afaf! l guc, guc, guc! / aic, arc, aic!

~~~~;: ...es la diferida resolució d’aquesta llarga inseguretat perma- nent: viure sempre amb perill de mort, oblidant la mort..., morir-se

no, morir-se es mea dificil: no pots obli dar-la , aleshores, la mort;

no pots oblidar ’que tot sllo que fins ara has anat efectuant, insegur, poruc i oblidant, no val re ire: t’ho havies temut sempre: i ara ho toques, esfererment insuperable: has de ser savi, mea savi que no els savis que t’expliquen les mentides de la vida, per a explicar-te aqu ta nova realitat rosegant-te: la mort: necessites inventar-te un nou fugag voca~lari i empescar-te com sigui una nova esventada filoso-

. ~

---

28

i

l f"ia: necessites haver estat temps i temps morint-te: per aixQ us accep-

to de nou, per aixQ em meravello veint-vos morir, per aixQ em reconci-

~ lio amb vosaltres, perque sou tan ignorants com jo mateix i com tothom, r ~n aquest nou pla que no te re a veure amb els jocs buits i amb els l conceptes de que la inanitat vessa i amb lee mentides de toS’temps en

r temps normal de viu..., es estrany, com sabeu morir-vos perfectament,

d-espres d’haver estat tan sapastres vivint: emprenyant totdeu i empre- nyant-vos mutuamen-D, cegament..., afaf, afar, afaf..., ara estem units, ara som u, tots, vosaltres i jo, solidaris, ara ens comprendrem, obl~de~ -vos de la vostra individualita~; som una cosa, tots plegats, som un

, tot qu~ mor, som ce~u1es que moren d’un organisme que continuara vi-

i vint..., no ens hem de planyer: es igual: es igual!: hem pecat, vivint!:

!" ~ hem pecat, vivint!: ens hem cregut que erem: que erem quelcom capag de

f

d. , .

db.,

hre-crear-se, e v~ure s ~ e so rev~ure s: ens em enganyat pensant que

: formavem un jo: un jo!: qui ensles ha enc-;rlomades, tantes i tanteg

,

",

~ mentides!: no som: no Born!: mai no hem sigut re..., re..., afaf, afaf, ~ afaf..., companys..., ens hav:Lem enganyat: som cel.1u1es que moren d’un : organisme petri, ceo i insensible que continuara vivint i vivint... no-

: saltres no som re: un tot que mor alhora, unidament, amiga, compre-

: nent-s~..., aix~ no es viure: aixQ es moriD-se; i morir-se es mes...,

i

: no pot explicar-se amb lee nicieses menyspreables dele qui viuen: ens

inventarem un vocabulari de la mort: junta, amics, unanimes, sabent-nos mancats de tot: mancats de tot: sobretot d’individualisme: d’a.nima: d’a-

~ questes mentides que ens han fet viure per a nosaltres sols com si no- saltres fóssim alguns. cosa: nosaltres, capagos de morir-nos per sempre mea i no saber mai re d’allo que amb tant de delit i ceguesa hem efec- tuat..., afaf, afaf, afaf..., diguem plegats: no Born: no Born; diguem plegats la pregaria: mai no erem: mai; diguem-ho: no ssss...

9H~~2~!: Huac, huac, huac!!

r --;::-~av:Lem anat fixant com no podia mea: s’havia aguantat el riure mas- i sa estona i amb massa treballs.

~~~~g~~~ i ~~~~: Huac, huac, huac!!

~g~~: Ah: all!... us en fot:l:eu: us en fot:Leu, encara, miserables! com ca-

da vegada: sempre nomes us heu escoltat els mentiders i la verita~ es

la mort, la humilitat, la serenor, l’anonimat d’una ce1J.ula que s’apa- ga. . . a. . . a. . .

l

~

. ’l

’ea ep n1~eó me ou 1nA~ ’ou 1nA~ ’~1~~UE~JEó ~1 ~eAu~+~,p e~ +~1A i -~ enD e~~1P ’em-~~01J1+ón~ nepod ou 1nA~ ’em-~~10óuOO nepod ou 1nA ~~

~

-~ ’se~ ~~ e~~~Auesue nepod ou ~~ enD ,~~ ’nell~o ’+o+e~qos ’nell ~

-~o 1 ’...~om se enD ~uos~ed ’8un ~ moo n’8d ue em-nex,:ep i~qTl1’8+ se~+

-1~sOA ’lno lep lln,1 qTl1’8 u1+’8~+e~ sn enD 1 neUB :no~d ~~v iioN :~~mor

.."8+uoo 1 ~~ooe~ enD ~10UE un moo u9m lep se~ep~AUE~ue su01snTL1 seT ep ’8UJo+ 1 ’8+uoo 1 ’8~ooe~ enD lleA un s+e ou ’~10UE un moo ~~ e1d’8de~ enD lleA un ’8~ moo s ~1S

enD ~~oue !~10UB un ’11eA un s+e ou oodmE+ +eJ 1 +eJ l :se~~ qns ~~m~

.u9m le su1P emo~

un 1 ~oAues un moo ~+ enD 1 ne~o enD 1 s~ enD ’8m1+se enD ’8S’8~ se enD! --- --- ,

~U1WHO enD ~oAues un ’emo~ un ~~ s~~es ou 1~m loU Q~ed :sop qns xemor ;

.~~lleq 1~~S enD ueu un moo u9m led ’8~

-nne:q se 1 n1A 1 1pn+se ~ ~A enD 10U tm 1 oe~~~m tm ’~enD1=X tm ’ueu ~ ~

- --- un ’+UEJU1 un . +~JU1 un ~es se1~od ~a~oua .. .x1e+~~+ l :n qns ~~mor

.se~+ 1’8sou HWV ~~1~om enD ~AUBdmoo ~lnTL~O ’e~+sou +eU8~e~ ’1~~1P TB ~~en me~,1 enD 1nA~ ’e~+sou le ~es+od Sy lle ~~~ moo ’+ue~A~dmoo~

nes le u9s :sem1~ seAes sel ep ’8~1’8 u9s :sep’8UJ~oue sems~+UEJ seA -es sel u9s :~1uoll00~ 1 +U’8~0~1 ’n1+1m1~d np1A1Pu1,1 ep su0100e~0~d ’snyp 0 se~qmo. sel u9s :u9s o~ +ue1JlT~e~ ~nD~ed ’se~qmo eu-me~1P ’iJS ’Js 0 .~ó~oJ ~ed e~~o-J ep s~~ +U1AOS enD ~.reo ~1 ep ón~p se~+ s01dJ+

slep ~~+1u1~+ ’81 eu-se~1a .~uop 1u emo~ 1u 1’8m s’8d s1sse~1P ue ou ~~ed ’s~OU1U 0 S~O~~D’8+se eu-se~1P ’se~~ u9s ’...yqTl1’8+ "8A~OSe enD j

+uewlli’8 +senD~~p +.r~d u9s !’8~~ ’s~m s+uemele se~~ u9S .+ueoouU1,1 ep ~ ~

SOD le ~~+uoo ~óu~+se,1 Jed s+~ó’81d snooJ se~+ slep 1lrrL11 ~1 ep e+o~d .J ~

-m1~1 eP.UB~.re sep’8+oe~o~d --~ql~m s~eJ ~uelli’8+eldmoo ’s+~~eld e~~~nD

Jsle ’uelqmeSS’8,ó ~~+- ’8~S1UO~’8+0~d lep óe~qmo se~~ ~eJ 1 ~eJ ue~e enD ~es+od me:l\.~óued sue ~nD~ed s~~eós~ se~+ sle ue ~’8X1J meJA’8’t{ sue ou:

i

:meue~ue o~ ~~~ 1 ’ueAUBdmoo’8,1 gym ne.red un SUB ’~11’8 ’10ó ó’8d s~ 1’t{ ou 1 ’e~~~u0ó~ed le ’me1eA le ~~v .~~qureo ’81 ep .:m0óqO ~~1A’8 ó~m óUOJ

lep ~pueq ’8~1’8 ue ~~eóS’8 ,~~~ ~~’81~’8d enD nou e~~’8uos~ed lep ’8~~oue l

~~uop~ Se1A’8~,~ ou 1 ~’8mo~ ue ~~~ ue ~tre~ ep se~1~ ~ moo óe~1’8~ , sl,e~ 1 sep’8q 1 ’Se~OAU’8~ ep +0+ ~U81A~ ue~e~ó~m 1 ue~uem ’8~ ~eó~od .l

’8~V .’8oe~ ~’8~eo ue ueo~emse,s 1 ’8~n+~o~ ep 1’8n+1q’8’t{ 9101ó0d ~nll ueu

l-e~d ’es-~’8~~d~o ep ó\loJse qure uex1el0óó’8 --~~10ó1x ’~un +1P ~’t{ ’..~ -:e--clJ’8~ 1~ 1 ’[os ’8Jeno ’1~-mos óe~n+~0+ se’l .punq1~om lep neA ’81

ue~~oqóe ’8~eo ’8P1A ’81 ’~puex~~J ’81 ’~10~0’8J ~t ’1~~A1X le ~~ Q~ed

h~

30

perque ara cal parlar clar, ara cal descobrir les cartes, prou jugar, avall disfresses, encara que nomes sigui aquest instant, que aquest

moment no es com els altres: ara se que sou creades de mi, que sortiu de mi i que sense jo no sou, ombres mentideres, pors i iJ.lusions que jo mateix em manego: se com sou ralses i avui no m’enganyareu: podeu fondre-us..., no us escoltare pas: per ami, s’han acabat les menti- des...

~~~ ~g~: Gracies, home! i no t’escarrassis: tu t’ho perds, deixem-ho cór- rer, oi?.. guaita que diu, papa, el reu, a veure si ens el condemnes ben condemnat, pobret!

~g~~~: Que callis! ja m’has entabanat prou: re no m’importa: mai no he

entes re i ara potser endevino que mai no hi ha hagut re pen entendre, ~ que mai no hi haura re per entendre, que el garbuix que has anat pa-

~ rint es tan i tan inextricable que ja mai mes no en treuras 1 ’aigua

clara!

§~~ ~~~: Glop! es molt fort, aixo! es a dir, re no valla pena, ja, ara --- --- 1:\

com ara: el que cal segurament es enderrocar-ho tot ben arran i cotmen-

gar de nou, ei, sempre que pugui ser, aixo, oi?..

~~~~~: Que et fotis la llengm.a on et capigui! Si has afollat, ves que et

fotin cotó-fluixos cony endins i descansa fins que realment sapiguis

que vols que et bombi i que de slliuraras , pero, aixo mai, no juguis amb

els afolls, boja i assassina, deixa’ls tranquils, deixa’ls que s’esco- lin, deixa’ns viure sense les teues ungles sapastres clavadee a la no

"’..-/ tra nafra...

~~~ ~: Calma, calma, la galeria, que estic inspirat, ara!: borrom-borrom, J..introducció i: if: i el super-jo us manara...

~~~ ~~~ i ~~~~~: Que, papa?..!

~~~~~~~: U-uh...! Escolteu: la revelació!

~~g~: ... us manara: juga! juga com l’infant que podries ser, juga amh

els ninots, ninot! juga, juga Com l’i~ant que ets i no ets i ves a es- tudi i estudia forga i apren forga i fes-te savi i descobreix~e l’en- trellat del merder que m’he manegat ala impensada; olora! olora ple d’esperanga com ara un infant; olora-les, olora dones i noies i nenes...

i creix! creix com ara un noiet que creix i olora; i res anar de b-olit! l

res anar de bolit les tortugues: aix:L t’acostumaras: tracta-les a ba- queta! tracta a baqueta les tortugues com despres et caldra. tractar-la gent futura, i confia! confia poder emprendre un dia tasques m~s cah-

l -

31\

dals, tasques esferefdores que assoliras de realitzar en pic Blbando- niB el naB menut de xiquet que olora i ensuma com l’infant que ets i no ets, i creu! creu i enganya tararanya! tanmateix i apa!

~B estrany que cap de tots tres estaquirots no s’hagi encara mogut,

tot i la conya adjacent fins ara bastida... En Sub u bleixa dificultosa- ment, en Nangroc 1 ’envia a cagar, en Sub doe li pregunta, amatent: "!~ ~ansat, papa?", en Sub tres etziba a tort i a dret uns xisclets estri- dents, desgreixats i agressius, i lee tres tortugues tremolen d’acolloni- ment i no acaben pas de saber que fer. Ens neguiteja sobretot la por i

la impotencia que endevinem als ulls de cadascu: estern segurs d’haver-les ja vistes, ópero a quin espill, de tots?.. Hermann: L ’adorem!

,-

~ ~~!~~!~: Adorem-lo, adorem-lo!

" ~g~~~~~: Quina, quina porl Dieu~e, d’avui enlla, Teodor!

~~~~~: T’adorem, t’adorem, l’amo! No sabem d’on has sortit, ni que has dit, al capdavall, ni tampoc que cony hi pintes, aqu1, pero aixo,

glop, aixo, tot plegat, fa venir un acolloniment que misteriós qui-sap’ -10, i aquesta cosa constreny, ja t’ho dire...

~~~g~~~: Car ets gran, alt, sever i enigmatic!

Qul’ , ,

==~=~~~: ...au, au-uu...

Aixf es COm són: es foten un fart d’adorar-lo: "au, au!" i, dins la impassibilitat absoluta de la careta de ciment del Sub u són capagos d’en. devinar-hi gradualment la dis~licencia, l’interes, la com~assió, l’afec-

~ ,.-- - - r ~

~, l’amabilitat, el perdó!..., i a la fi s’aixequen, fan que: "gracies, gracies!" i se’n tornen cap al tee, amb l’anima pura i el COB ben net, tararet. Hi ha una estona de pau blana que ni els xiuxiueigs enrotats dele terrestres ni el dur respir del desnonat no romp. l ara ja ens sem- bla veure que tots tree subs, angelicals, s’acaronen rnutuament amb els ullets i Bents que sospiren, dolgos, entronitzats,i no sóc pas jo, qui t’ho negara, que en són molt i molt, de cofois. ~~~ ~~~: Eh, quina cantem, papa?..

Sub u: Tens raó: se n’eren tre~ tambors, per exemple... un...dos...tres...

=== =

~~~; ~~ ~~g~: Se n’ eren tree tambors / que es guai ten la bragueta / i el mes petit de tots / enlaira la xi~eta / pom porn porropoporn... he, he, he...!

l

32

l, gelatinosos, encara prorrompen en aclamacions recfproques, enca que de bo llur espectacle ha estat francament deplorable, oi?.. fins tot repulsiu, llefiscós, tau, lent: merdós! ~~g ~~~: Mes, papa, m~s...!

~g~~~: No, prout prout prou, peravui! no sou re, re no sou: ni tree tambors, ni tres ninots, ni tres no-re! no! SOu jo, entesos?.. re- pliques, emanacions, disfresses, mudes, eidolons, prou, danos, fan- tasmes! sou jo i jo faig riga, apa, danos, apa, ja sabeu que: mireu: afaf, afaf, afaf... el món s’acaba: afaf...

~g~~ <J:~~~-;:~: Afaf, afaf, afaf...!

Amb els badius s,edecs, ve la Quelonia a inquirir, cap al vertex Jo- mar i les seves simultanies tres ombres projectades...

~ ~~;~~~~~: l ep? cardant, diu, macos?..: apa,apa...! ~~~~~: Ai? ~s a mi, no pas, per ventura, nena?..

£~~~~~~: Xst, tu, pinxarro! que nom~s diu que carden que trinquen que claven que catxen que salten que pisen que fallen que xinguen que ee piquen que es collen que es tiren que es foten que es fiquen que va

fent-se / de / nit / que / els / mesas / que / passen...

Fosc!

lll: Hivernació!

Veus les tortugues arraconades i ficades dins la closca. Veus els

nots com abans i sempre: de qualsevol manera a llur lloc. Veus en Nangroc

’"-,,

enmig, tamb~ com tothora, desfet, i ranereja... l de sobte Bents refi- lar emprenyadorament en Sub tree, encara que s!, mes que no refilar, el que fa ~s piular, nom~s, amb insistencia i graponerament i brofega, 1’0- cell taboll.

~,;g .~~~~: pili!!! piu-piu, piu-piu! C...) piuPiu, piupiu, pu!

~~g~: Buf!: calla, cony! tot el sant puta dia "piupiu, piupiu"! ~~~ ~g~: Xut, quin moixó m~s avorrit; ai, papa?..

~~~~: ai, no me’n parlis! si l’es! renoi, t’arriba als nervis, sempre amb el seu "piupiu, piupiu"!

~g~~~: ...una mica de respecte, homes, per al moribund: si us plau, una mica de respecte! afar, afar, afaf...

~~~ ~-;:~~: Gueu-u!!! ic, piupiu! piupiu1 pu!!!

l

- ’~~~~r"~-’ - 33 -

~~~ ~g~: Ai, l’has viet? i ara! que bOig, oi, papa?.. avorrit i boig i esvalotadet, pobrissó! siu-sit! siu-siu-siu-sit! siu-siu! titit, ti- tit, que et passa, ara?..

~~~~: Ai, calla: oi tal, que no canta!!

~~~ ~g~: Vole air? Has mirat be entre els apocrifs? ~~~~: Res aprofitable.

~~~ ~g~: Carall, farem goig! Tot ho devora i destrueix, l’esdevenir-se de la historia!

~~~ ~: Sempre hi cap una troballa, 0 una venturosa interpretació canoni- ca.

~~~ ~g~: Oh miracle! exulteu! exalteu-vos!

- ~~ ~: Tambe mira que cal ser ruc! tants i tants d’anys plegats sense J ~ saber-Be espavilar i vet aqu.-( encara quina tasca urgent ens hem a-

co

nat deixant escapar d’acomplir: reintegrem l’episodi clarósJ que vo- miti la rata del desert el que rosega~! t’imagines, oh gloria, si

ens sabia cantar fi i educadet! no fóra tot pas poc mes xiroi, res- plendent, esper8J1gat!

~~~ ~g~: Bi, s:!! tant d’assaig d’eternitat malaguanyat! quina opontuni-

tat perduda! ni el qui mor sense empassar-se l’orinal! Ocellet canor, mea agradable i natural que no tenir una radio portatil, la p:!fia! ara ja tindria i tot la solfa apresa! corre, corre, que no queden gaires dies!

~~~~: Deixa’m somniar despert amb, ai, s:!, quina bella familia musical v i tan unida! tan unida i elevada: que dic?: sublimada!

~~~ ~~~: l fins contenta: lluny l’odi! quina sana alegria, escoltar els refilets, els acords, lee melodies! lee harmonioses, trasbalsadores, cangons democraticament sancionades, censurades, potinejades!

~~~~: ...aiau-uu-uu..., pardalet tiroles, som-hi, som-hi..., iuiuiui-i... ~~~ ~;~~: Ta mare, i una merda, ostia, quina conya! piupiu! xerric! ric! guic-c! garranyic! pu! patatxap! grinyolot! groc! voleu explotar-me! voleureprimir-me! voleu gambitar4me! piu! gnic! i una conya, die!

~~~ ~g~: Ai, el Bents? i una conya, diu, papa, ara!

~~~~: Brr: es un malparit: un malparit de debo; fuig, deixa’l anar! que

l

l s’ho faci sol, l’egoista! despres voldra gabia, quan li arribin leg

:

velleses!

Nangroc: Afaf! afaf! afaf...!

§~~~: Bon altre, tu tambe!: "afafaf, afafaf!": c8J1via el disc! l --- -

~

34

~~g ~~~~: Guac! piu! ho veus?.. mai no eBtas content: bah! ptuc-c!

Sub dog: Ai? Bents l’heretget?

--- --- --- ---

Sub u: Ua!, el poca-vergonya!

=== = :

~~g ~~~: U* sa9rileg, un salvatget’...

~~~ ~: Un mal ocell, Vet aqui que J’

g~ ~~~: Mala gallina, papa, digues-li mala gallina...

~~~~: Mes que mal ocelll qui et va parir! mira que ja n’estic de tu a la tonsurada coroneta...

~~g ~~~: Xst, lee intimitats, amb public...

g~g~: Es que, es que... n’hi ha per perdre els estrepe, eh? l’has sen- tit?.. em critical mira que te la foto, eh? mocós, caganiu! criti- car4me!: que no estic mai content, diu!: la hi foto, eh, la hi foto,

\.-/ ’

aguanta’m que la hi plantifico...! ~~~ ~g~: Oi sf, ali, ali, papa! que li faras, eh? l’esp:omaras, eh? ali, ali, castiga’l! esploma’l! socarrima’l, oi? suca’l d’oli! rosteix-lo!

-putada. fina: ’aerosolitza’l amb detergent! r,.- ..

Sub tres: l tu calla, filldeputa, malamic! me cago en l’ombra! priurriu-

--- --- rrur c ! ! ""

~~g~: Moixoni, subversiu! que es, aixo?! mira--mira, rebel! rebras-re- bras, tranquil! boig! boig! t’esplomare, encara! encara t’esplomare!

Sub doe: Fica’l a l’olla, papa, fica’l a l’olla! ~

i: === === .

"" ~~~!’: Oh-oh, la sorollada, afaf, afaf, respecte, si us plau, afaf, res- r- L pecte, san-glot, san-glot, si us plau, respecte, afaf...

~~~~: Ull viu! i a tu tambe! ja esta! porta4me’ls! t’espello! us escor- xo! els pelo! revoluc~onaris! d!scols!

g~ ~g~: Guaita aixi com aixi quina idea, tot de sobte, papa!: els per- dono, eh? els perdono?..

Sub u: No, carallo~~, que els esplomo! vens de l ’hort? no has senti t mai

--- - --- -

parlar de la justa ira? de l’enuig? del cabreig?..

Sub tree: Piurric! m’hi pixo, jo, en dandis, cromos i pedants! piurric! --- --- ja ho veuras: pQseu-vos-hi be que quedareu be! caca va!

g~~ ~g~: S’hi pixa, papa, s’hi pixa, l’imprudentt

Sub u: Deixa’m pensan...

--- - --- -

Sub doe: l guaita l’altre que tampoc no calla! poso tinya? poso tinya~...

--- --- --- ---

Sub u: ...si, si..., els plomo, els plomo..., els pelo, pelo...

--- - --- -

! Nangroc: Afaf..., afaf,.., afaf...

..~ ~~~=~g~: l-i-~ ~i s’hi tornen? glop, ~al~:,.;;~~~~,:~erdonem-lo.s’_"::~,rdO- ~

.

35

nem-los, ai, papa? ai, papa? apa, apa...

Alhora i cascu a la seua: Piupiur~ic-c! / Afaf, afaf, afaf... / a veure, ====== = ===== = == ====

a veure:..,els plomo, no els plomo... / perdonats? perdonats? perd...

Xivarri empatollat i progressiu fins que prout Sents el panteix del qui agon~tza i aquells tree encara no s’han mogut, 0 no s’han mogut gai- re: són una melmelada florida i potser el cultiu de microbis s’incremen- ta sense que te n’adonis, patina... Silenci i encarcarament pastós. De cop-descuit...

~~~~: Ep, hua, hua!: mireu’s-els com dormen!

; Sub doe: Oi si, papa, quina remarca; clapen pels descosits. === ===

~~~ ~~~~: Es veu., piupiu. Feligos, són: ua-a, estic cansat: pu!

.. §~E~: l tu que? mentre t’hivemen et fas fotre, eh paio?.. ! ~ g~;~~: Afaf! afaf, afaf, afaf...

, Sub u: si, home! no pintes res, per a ells: t’ignoren i aprofiten per

b ~ ~ fer córrer llur subconscient de tortuga, bo i deslliurant-se a bas-

tament del teu joucritic..., com nosaltres...: el dia que et moris, s1 que serem lliures!

Sub doe: Lliures! i on al1.irem a para!!, papa? amb quines meravelloses

=== ===

meravelles mer~vellarem el nou auditori, eh?..

~~~: Calla, nen, quan parlo! escolta, mira, apren, guaita, atent, fi-

i xa’t que li dic, a aquest senyor, pobret: que tan jove i tal1. vell i

sobretot tan ignorant, tant se val, ja, que no existeixi, ai, tot ple-

\..,., gat!

Sub tree: l si no existeix, piupiu, aleshores. === ====

. ~~~~: Exacte! si no existeix, no es res i,com que no es res, no val pas

la pena que Visqui, i vet aqui dance per que es mar: perque no pot fer res mes, no serveix a ningU! la putada, pero, es que, si es mar, nosaltres morim en ell! xst! perb vivim mes en nosaltres! ie!! vi-

l

t vim mes en nosaltres, i aixo es una alliberavió definitiva, perque,

mort el seu cervell rovellat de cacic podrit, la im’atge que ell te

f.

de nosaltres rebenta, ix, fuig i floreix una altra vegada: sam lliu- res!: el vell que ens pensava ha mort i ara sam joves, som orfes, sam nous! podem! podem! podem fer-ho tot nou! podem dir, amb els lleus disparate, sense complexos ni censors malfeiners que ens construei- xin, podem dir, reviscolats: que Visqui! que v1squi la revolució! vis- ca, dance! visca la revolució! vi-vi-vi-vi-visca la rev-v...!

l .

c

~ - . ~ ,.

. " 3ó

Amb galls i tot i molt emoric, potser l’efervescencia fins.

intermitentment ens l’eleva un pam de cul d’allo on s’asseu...

~~g ~~~: Ai-ai-ai~ai-ai-ai, pobre papa: perdona’t, apa, papa, perdo- na’t..., xst, perdoneu-vos mutuament tu i tu, apa, papa, que desva-

riegeu. . .

~~~: Que dius, tu tambe, ara? amb que em surts? eh?! toca’m els co- llons, apa. fill, toca’m la glbria de ls divins collons, que ja veig que m’has ~ortit ben bora; si em cago en ta puta mare!

Sub tres: Guic! V-visca!!! visca!!! vi-vi--vi-visca-ca!!!

--- --- ~~~ ~: Glop! i . ara! que es, aixb?.. oh, sorpresa! tu? tu! sf o..ue ete

valent! Bin, m’agrades! a veure, torna-hi, pardalet, apa! tita!

tita, titeta, maca..., bah bah: visca? visca la? visca la? visca la

re? visca la re... .vó?la revó? la revolu? la revolucioooó-o!

~ ~~g ~~~~: Guec!! put purrupiupic-c!!!

Sub dos: He-he-he! el titit tampoc no carbura, eh, papa?..

--- ---

--- ---

Sub u: Carburara.! si l’atrapo, carburara! i tu,. carburaras! tots, car-

--- - --- -

burareu! el dia que petit el dia que petit el dia que aixo petit sents? perque aixo:~petara., petara.!, un dia 0 be altre, i aleshores

s:! que! aleshores carburareu! ja veuras que fins! carburareu a bas- tonades, si calf

~~g ~~~: Fu, fu, espera, espera; guaita, mira jo: visca la! visca la!

eh? . .

Sub u: pero la que?!!!

--- - --- -

Sub doe: No t’emprenyis, home; la d’a11o!

V === ==

Sub tres: La mer-r-rda! la priurruc! piuc!

--- --- Sub u: Ru-flet! no ens entendrem mai: em fareu parar boig, sabre!

--- - --- -

graciats!

~~g ~~~: Ai? desgraciat, diu! si mes desgraciat que no pas tu! ~~g~: Com gases!!! aixo, t’han ensenyat a catecisme!! Sub tres: PRlURRUC-G! PlPlUC-C!!! POC! QUERRlC-C!!!

--- --- Nangroc: Em morp! ai, calleu, em mora! afaf, afar, afaf...

~g~: S:!, mes val! mes val! bah, som.;.hi!: un, dos, tres!: afar! afaf,

afar, afaf...

~~~~ ~~~~~~: ... afaf, afaf, afaf, ai! em moro! afaf! afaf, afaf, af...

l cau la Foscor, que al cap de pac un projector ve a fendre, abocant damunt el lucid Nangroc la seua crua intensi tat.

l

r 37

,g~~~: Deliro eons i instants! Oh, tenaQ agonic malson! Em penso pro- tagonista i esdevinc el ninot dels deus i els tres me menen grandi-

t loquent, heroic, recte, enamorat, sapasjre!

t S’ha embotit dins una vestidura carrinclonament acolorida i brodada

.’

, amb bagate~es, mentre del rerafons els tres ninots divin~ es Qelluguen i pastosament i emergeixen tot encaputxats de negre :fins als peus i es

co1J.oq1).en re;r-e d’ell, :fen,t-li anar qui les cames, qui els bragos, qui

" ,--

el COB, 0 la’ cara, els tres plegatg coordinant els moviments per tal;

--" ~-.-

de donar "\rida al ninot, Com ocorre en el BUNRAKU amb els protagonistes, que tres assistentsvestits de negre --per no absorbir els colors del

i, decorat damunt l’ escenari- menen d’ Boord amb el ~ió i la veu dels

r

qui llegeixen.

, c, Veu en o:f:f: He cavalcat tota la nit aixoplugat per l’ombra sagnant de

~ === == ===

~ U l’angel justicier i ara amb l’aurora distingeixo el vaixell, on

;

c,

~ella es construint, gota a gota, la compungida rosada, que lent~ent

’"

~ s’instaJ.J.a, com els grans d’un gran rosari, damunt aquesta terra

"

,r salvatge i in:fidel, que, al pic d’haver-la rescatada i hagi resolt

i~

ic

C el meu sagrat problema matrimonial, domesticar~ a cops d’execució.

Oh, tempesta, un moment plega les teues :fosques ales i cova, d’a- core 8mb les meues irades pregaries, el teu ensagnat grumoll vi te- lJ.!, que es de senvo lupara , grell colossal i roent, en llamp d’en- cendre mars, on pretastin el segur in:fern els aristocrates enemics, salaQos, increduls abductors, i no pas ella, la princesa per qui

~ corro, que em:fa l’e:fecte que falg alar un prematur!ssim xup-xup!

Oh, donas, deus, 0 us dire vermina incrustant-vos-em!

Com l’off-osa veu en cantilena li donava entenent, Nangroc s’ha es- polsat els tres deus, que li retornen al rerafons, i torna a adregar-

, .

t-Be ns ass~n -se.

Nangroc: 0 sóc nomes criat 0 frare i ella m’agombola i em bal.da 8mb as- sosegadores ca.llgons de taut amb potes de balanc!, miserable de mi, limitat per la solitaria i embafadora, debatint-me pessimista entre els limits de la cega~ la imperfecta, la inconscient, la mesella, ximpleta natura!

Quelonia l’ha vestit de grisor i, baldant-lo, li mormola, dirigint- -10 com li rota...

~~~~gg~~: Anomena’m Draza Lagkill, que enverino! Lenta puta assassina,

l

:’ir~~ 38

et condemno a no dormir ni ~sser despert: a-0-0-0-ó..., comparsa, ! figurant, a-0-0-0-ó..., a-0-o-o-ó..., les teues histories es fo-

fnen / en lee bromes del teu cap..., a-0-0-0-ó..., vius perque a-

,: compleixin d’altres llur destf... d’es~laó de l’univers, que es un ventre que es regira..., són ells un minim cagal1ó..., tu la profu- sa diarrea, majoria!

Fastiguejada, la Natura Quelonia l’ha tombat, llengant-lo, dins la Foscor.

lV: Retrat de familia.

Copsem m~s, llum~ que no mai fins ara i no cap dele quatre mobles, car s’escau que en l’endemig hom els ha trets; 0 potser ens hem errat d’ob-

. jectiu?.. Encara que no, em sembla que no, vaja, perque aquest qui ~s?

V

El coneixem, -cava?.. :!s alar: en Sub dos! en Sub dos, si, que excep- cionalment s’ha saltat la seua condició de ninot de drap i s’ha degtii haver sublimat i vet-el aqu:( que es belluga i pa~la com un home fet ho- me, fins i tot!, pero sol, sol, parla, pobre, perque es sol com al de- sert, per exemple.

~~g ~g~: Glop, q~e es estrany, tot...! com l’estranya condició d’un ho- me sol damunt la terra.: l l’estranya condició d’un home sol enmig del temps.: L’estranya condició del temps.: L’estranya condició de l’home.: L’estranya condició de la condició.: L’estranya condició d’aquesta estranyesa.: L’estranya condició, en fi.: L’estranya.:

\.-/ Anya.

L ’esforg intellec_tual l’ esgota i per aixQ s’ atura: per- tal de re-

prendre forga: tamb~ nosaltres coneixem el cansament del desvari pugnag

que escomet aquell qui vol entendre alguna cDsa, encara que nomes si- gui una mic a.

~~g ~g~: l tambe la Dara!: La rara posició d’un hom damunt, la rara po-

sició d’una terra damunt, la rana posició d’un univers damUllt, la ra-

ra posició d’un deu damunt, la r.ara posició d’Ull temps damUllt, la

rara posició d’una rara posiCio damunt, la rara posició d’un abso- lut damunt, la rara posició de l’estranya condicio d’un home sol damunt la terra...: La rara posició d’aquesta terra.: La rara posi-

ció del mateix univers...: La rara posició del deu que aquest u-

r ’ 39

nivers emet...: La rara posició del temps, sobretot...: l la rara po- sició de la posició...: Amb la rara posició de l’absolut...: l la

. rara posició de l’home.: La rara posició de la rara.: La rara posi- ció.: La rara.: Ara... /

Descansa una altra estona. Supos’o que sap que s ’ha perdut, pero t~- be es evident que encara li queda corda per donar mes voltes abans que

no ensopeg11i i hagi d’aviar el ant, com el crit que avies de nits quan ensopegues, desp:res de saber-te perdut i tanmateix haver donat voltes

i vol tes, c"ava?

~~~ ~~: La balba!: La balha estupefacció de l’home sol davant l’home, davant la balbR estupefacció de 1 ’home, davant la balba estupefac-

ció.: La balba estupefacció de l’home davant i dins l’home, dins la balba estupefacció de l’home sol dins l’home.: La bRlha estupefacció

(;" de l’home sol d~vant la terra.: La balba estupefacció de l’home da-

vent el temps.: La halba estupefacció da"V.’óJlt l’estupe~acció.: La balba davant la balba.: La balba.: Alba.

Des d’aqu! on som, podem adonar~os que ellaberint per on transita

es de debo ceo, per aixo cada Caln! fa el mateix trajecte: es una mona engabiada! Com tu mate ix, sinó que la teua gabia potser t’es mes folga- da. Ara repren la marxa i la veu espessa, monotona...

Sub dos: La dtficil!: La dificil definició de l’home sol enfront de la

=== ===

solitud.: La dificil definició de la solitud enfront de la terra.:

La dificil definició de la terra davant el temps.: La dificil defi- ~ nició del temps.: La dif!cil definició de l’home.: La dificil defini-

ció de la terra.: La dif!cil definicio de la definicio enfront de la definicio de l~ solitud.: La dif!cil.: La definicio.: La.

Calla. S’atura. Resta dret enmig i fa rodar el cap, bojal. Sembla

que arribava al capdamunt del climax. Efectivament, vet aqu1 el crit... Sub dos: A-ah!!!

--- --- --- ---

Ara ja bada, bocabadat. Lentament, es manega una musica qualsevol i se la balla lentament. Es para. Que tot, ara? Cerca, esferett, algun llibre per la biblioteca, vol~s i volums. N’obre molts i els dóna un cop d’ull,pero cap no el satisfa.. Abandona. Fracassa. Finalment, es deixa caure com un drap en el seu seti. l ja no es belluga. Ni quan, citant qui sap quin llibre 0 quants, diu...

40 -

~~g ~~~: L’home, potser fet home, atonit, ho ha viet tot i no ha viet

res, i no sap d’on ve i veu hellugar-se coses al voltant, lea capri- cioses evolucions de la materia dins ~’espai, i no sap on va i veu bellugar-se coses al voltant, i, encara, ell, all! i pertot, i es na barreja: creat i no creat, i home i no home, i fill i pare... g~~~~: ...i jove i yell, i mentrestant em moro, afaf, afaf, afaf...

Efectivament, arrossegant-se i gavanyad!ssim, ha entrat en Nangroc. Com tot seguit entren com entren els ninots de drap en Sub tree i en

Sub u, per be que ara s’escau que encapgalen una terrible manifestació subversiva, que s’estronca com li pertoca: afollada, go que els permet d’entaforar-se de bell nou i altament reprimits a llur lloc d’abans, de manera que el tribunal torna a ser present, a desgrat que continuem sen- tint-nos innocents.

v

~~g ~~~: ...i esperit i antimateria, i tot i no-re, i etern i infinit i definitiu i mort, i essencia i absolut i resum i temps, merda...

~~~ ~~~~ ~ !~~ ~ ~~~g~~: Vo-lem fo-tre el camp! Vo-lem fo-tre el camp!

Vo-lem fo-tre el camp! Vo...

~~~ ~g~: ...i tres i un, i quatre i no cap, i voler fotre el camp i ha- ver de fer-Be fotre, mea merda...

~~~~~~~~~~, ~~ :9~~~~~~ ~~ ~~~ ~ ~~~~~, ~~~g~ ~~;~~~: .. .tanma-

teix, la mea alta significacio de l’art tortugulstic dependra totho-

i ra de lea conjuntures eventuals de l’avinentesa caotica...

~ ~~~~~~ ~~ ;~~~~: Ves, sf, t’empatolles prou, pero no et ’preocupis: \ t’entenc, t’entenc..., Begone que semb.lo desprendre de les teues a- gosarades consideracions, fas referencia a l’esdeveniment no gaire

clar de la fo SCUria intrfnseca que pertany al cantó la:teral: xut, no fotrem pas re, aix!, doncs, noi!

~~~ ~~~: ...i repeticio i avorriment, i cercar i exigir una ~ortida i haver-te de trencar lea banyes a la muralla que et barra el pas, i fastic! i fastic i mal gust de boca, i torgo i migranya, merda.

Fosc!

l ara es quan Bents la veu de la Quelonia. Aprofita i posa els qua-

ltre mobles... Mentrestant, la 9’.!:~;!:~!!!~_sentim que diu: "A~; estic tota

:’ migues els ardies els 0 eraris la carretera el fum els palters..

l ~ l, m::::estant, en ~~g ~~~ sentim que diu: "...i palters i CagallOns’ll

41

i gar alls i esdiombraries i a~a som i ades no erem ni serem mer- da, papa." l callen. T’esperes una estona i fag la llum!

\ V: Tema: pon un out

-

A la terra tot torna a ser vell. No deBcobrirem re! Les tortUgues caminen lent8lllent, com Bolen. Ja ho sabiem! Rls ninots de drap al cap de poc ja te’ls saps de cor: hall perdut tot aUicient! Quant al mori- bund,. ell rat que ja teprou la seua feina: morir-se! En fi, nomes vo- lia que t’adonessis que el so que emeten no s’adiu gens- amb el capte- niment lax,de que fan us. Diriem fins i tot que hall manllev;at la veu a algun deJ.s grandiloqttents locutors que l!onden impunes.

Nangroc: A l’hora de la mort cerco el perque del que que m’ha dut a l’ho-

\../ ra de la mort cerCQ el perque del que que m’ha dut a l’hora de la

mort cerco el perque del que que m’ha dut a l’hora de la mort cerco! ~~~~: Cerco l1l0n pare! cerco ma mare, cerco els avis, cerco els meus

avantpassats, cerco! cerco’la mama, cerco el papa, cerco i cerco en- debades i gens profit l’a~, l’avia, si mes no eJ. cony que m’ha pa- rit, cerco!

:9~~~~:!;~: Cerco mam, cerco teca, cerco cul, cerco jag, cerco pela, cerco! Sub tres: Cerco mill, cerco toll, cerco branca de poll...!

--- --- ~~~~: Cerco marges, saltador; cerco cabres de cabró...

~~g ~g~: Hmrn, d’aixo..., cerco potser la solució dela situació de la

solució de la situació, cerco, de la solució,no ho Be, potser l’es~

,.

V tranya condició de l’estupefacoió sense regeneració, cerco, no Be, potser la definició...

L’Unic eleme~t ~~~~~ !~ ~~!Q~!~, g~~ §£~~~ ~~~~~ ! ~~~~~~~~~~ ~!

====== =====-= -- --- - terra, diu: Cerco hong indrets per a la posta dels ouets..., ai, cer- ===== ===

co bong indrets per a la posta dels ouets...

Nangroc: "A l’hora de lamo..." etc! Sub u: "Oerco mon par..." etc!

--- - --- -

~~;~:!;~: "Cerco maln, cerc..." etc!

~~g ~~~~: f’Cerco mill, cerco to... ’f etc!

~~~~: "Cerco marges, salt..." etc!

~~~ ~~:".. .cerco potse~ la soluci.. ." etc! .:9~~;~:!;~~: "C erco bong indr... t1 etc! r ~~~~;;: "A l’hor " etc!

, !1~

Sub u: "Cerco m..." etc!

=== = c

~~~g~~: "Cerco... ,t etc! l Sub ires: ’tCerc..." etc!

--- --- Hermann: "Cerco..." etc! =======

Sub dos:"...cer...’t etc!

=== ===

~~~g~~~: ltCerc... tl etc!

A poc a pac, tot dient cadascu laseua ce.ngoneta~ l’embull ha anat entortolligant-se. De fet, no entenem re d’allc!> que diaen. Be, ara. Ara, quan acabi el mes endarrerit, tots callaran. l sentiran i sentirem names bufar la Quelonia. La v,euran i la v:eurem pondre treballosament... l, per alla de la convivencia, el món circumdant s’empescara un ritu (es clar,

r no gaire perfecte, per tal c_om acaba de neixer), que al cap i a la fi

[

~potser fins i tq>t caldra patentar com a nova tecnica 0 maniobra per a

, V 1

:: l ’expressió del fetus, puix que, com veurem, re!~. Fa:

!f~

..

i Hermann: l un ou! l =======

; Queloni: Porn, 10lilalailoló1 , =======

,

; Hermann: l un our

Queloni: Porn, 10lilalailoló! ====c:==

Hermann: l un ou!

~~~g~~: Porn, 10lilalailoló! (...) Porn, lolilalailoló!: Cerco mam, cer-

coteca, cerco cult cerco jag, cerco pela! Hermann: l un ou!

~~~~~~: Porn, 10lilalailoló!

v .9~~~~;;~~: ...pom, 10lilalailoló!: Fotre l’ouet en qualsevol indret!

Hermann: l un our ======

~~~~~~~: Porn, 10lilalailoló!

r

~~~~: ...pom, 10lilalailoló!: atonit i marrit, cerco endebades el cony que m’ha parit!

Hermann: l un out

9~~~~~~: Porn, 10lilalailoló!

~~~~: Porn! Lolilalailoló!: saltamar,ges i educat, l’ha dona t’he bom- bat!

9~~;~g~: l un out

Sub u: Porn! Lolilalailoló!

--- -

--- -

~~~ ~-;:~~: PomJ. Lolilalailoló!: cerco mill, cerco toll; poc original, cer- co branca de poll!

~

f¥! L~a -

Sub u: l 1m our

--- -

--- -

~~~~g~~~: Pom! Lolilalailo1ó!

Sub doe: pom! Lolilalailo1ó!: cerco la sol~ció! === ===

.9~~~~~~~: l un out

Sub doe: Pom! Lolilalailo1ó!: cerco la solució!

--- --- --- ---

~~~~~; Eom..., 101ilalailo1ó..., a l’hora de la mort, cerco... ~~g ~~~: Pom, la solució! Hermann: Un ou! Un ou!

~~~~~~£: Lolilalailo1ó, pom: la solució! Nangroc: De debo, ui1 ou?..

Gal no oblidar que aixo es una opera; he, donas; ara, tots alhora en 1m

=== == ======= === ==== == === ===== == ===== === ==== ====== == ==

garbuix ~a~~!~~~ ! ~~~!~~ ~~ ~~~!~~ ~:~~~~~~~ ~E~E~ E~E: Porn! Loli-

======= -= - -- ---

lalailo1ó!, <}:;~~~g, ~, ~~~ ~~~!~, ~~.c!~~~~ .c!.!~ ~§: ~~!~ ~~.2~!!~~ ~~ E§:~

- --- --- -- -- ---

~ ~~~~~’g!

Fosc!

Vl: A la recerca del’ou perdut!

Tot d’una, veus 1m ou enmig i ningt’i enlloc. Passa una estona... Ara ja entra en Sub tre~, volant Yolant, i dóna qua.1que volta. a la cambra, tan aviat rabent Com ronsa.

Sub tree: Oh! Que ~s allo d’alla baix? Un ou? si, veig 1m ou! Un ou, un

--- --- ou, pom, 101ilalailo1ó: un out Oh, donas! oh, misteriosa beatitud de l’ou, oh, figura, oh, bellesa, oh, ou, oh...

V l extasiat aterra; es posa a la fi vora l’ou. Ara el ninot-ocell fa , l’ocell: guimba amb totes dues potetes i belluga les ales i diu, en 0- cellenc:

Sub tree: Glop, t~ raó! oh, priurric, put com m’agradaria! com m’agrada- i

--- l --- .

ria. de ser encara our com l’enyoro! ou, crisalide insospitada., pane- ;

rola glagada, univers calcari, ou! ie! Vole res m~s bonia que no saber’ encara. que seras, que. Vole una distracció m~s absortiva i recollecta, una vida. m~s digna de ser viscuda, una espera mes real, mes viva, rnes c13.fida, znes, vole? oh, ou, oh! Encara hi hauria lloc per a l’esperanga, encara, encara! encara potser fóra una altra cosa, fóra, quelcom! que? No sabria enca.ra res del meu esdev:enidor: hihauria enCa~a lloc per a l’esperanga, per a la tria..., que m’estimaria m~s de ser? i, so- bretot, que fóra? com sortiria? quants en sortirlem? hi hauria lloc

--- - - 11- 11-

, ,

per a la fantasia, per ala imaginació, per al’optimisme..., fóra

tambe Doell? un ocell preciós i bell? un fenix! un angelett un C11- ,pido! 0 fóra un reptil?" un reptil fabulós i trencapins? i un moUu-

so? i un peix?.., oh, au, Oh, que ’fóra? mamffer? que fóra?..

l una altra vegada s’envola i aconsegueix de teixir giravolts aco- llonidors i passades rabents i maniobres violentes potser perque esta

,\

?t tan content... 0 ’\A$ta, elA. ~.e. 1..01’:"’1 Q ~O rc..s,

, . l

,_l ’"

1 .. ~\M.~ e\-~rrl. ,CA ’o""ro~ ~

.. ~~ ~~;~: l .si S?rtia~~~~errat? 0 amh una pota de mea? i hessons? i veil de cent anys? ~ bestiota antediluviana? 1ma mosca? amb un

fill adherit com una llupia? ai, au, ai, com sortiria, com?.., sor- tiria cuc i papallona? ai, quina iJ.1usio, mare meua, quina alegria: la metamorfosi, la mutació! i canviar de pell! i volar i arrosse- gar-Be i furetejar! Oh, au, oh, la meua amarga vida potser ja no

V fóra tan identica i avorrida!

l ha tornat a posar-se v,ora 1 ’ou.El flaira; 1 ’acarona dolgament.

~~~ ~~;~: Glop, de veritat! Ou, oh, au, pam, lolilalailolo; descobrei- ;x:o en tu la raó i l’essencia de la vida: ho ets tot i no ets re! l, oh, quin acudit cabda.l!, descobreixo en tu la demostració de t-ot i de tot: qui fou primer, dic, la tortuga 0 l’ou? l’ou 0 la tortuga?

Ha tornat a envolar-se i al!a es paBa dalnunt el moble mea al t: a- quell.

~~~ ~~;~: ...l’ou?.., latortuga?.., l’ou? la tortuga?.., qui?!

qui?..

-v

l ara ja es quan Burt la Quelonia, tota dubtosa, i passa d’una ban-’ da de cambra a l’altra, bo i dient: "el cava? no elcovo?’D; arriba a

la paret; i: "ai! es que no se que fer!", diu, i gira cua i torna a a- nar-se’n sense haver: deturat la lletania: £~;;g~~~: El cava? no el covo?..

Ara, de sobte, "!~", sentim que xiscla en Sub tres, i veiem com s’envola, decidit, esbojarrat" tot cridant i cridant: "~’OU! 1 ’out", "eureka, ja ho tinc: 1 ’au! 1 ’Qul’t fins que al capdavall se ’ns paBa vora l’ou...

~~g ~~~~: sit de primer fou l’ou! l’ou! perque es de l’ou, de l’ou!, d’on pot sortir! de l’ou pot sortir qualsevol cosa! pot sortir la cosa que ha sortit... 0 pot sortir-ne una altra qualsevol... i,

l

,

L~5

glop! que só0, que som, que no es, tot, sinó una oosa qualsevol?..

" Oh, vet aqu1, ou, vet aqu1: jo ja sabia, ou, oh, ou, que tu! tu! tu J ,ho erets tot: tot! la definioió per exoelJ..enoia: ’Jtot es un ou i tot les una truita!"

:’

; Mentrestant, la Quelonia..., l’hem vista tornar a apareixer i no

,

calla.

. 9~~~~~~~: El oovo? no el oovo? ai, no se qu~ fer! quina anglfuia! a veu- re: el oovo? 0 no el oovo?..

~~~ ~;;~~: Covi’l, senyora, oovi’l! una oportunitat, dona, mai no se i

sap!

J 9~~~~~~~: Ai?! xst, tu! calla, tu, oapdeoony: que n’has d’entendre, tu, d’ous, si no en saps res?.., ai, ai, ai, que el oovo 0 no?.., oal l

CJ sospesar la oosa, on són els avantatges: oovar-lo? no oovar-lo? l

l

passejant passejant ja torna a no ser-hi i, en oanvi, en Sub tres :

ja s’ha reouperat de la desagradable sorpresa i ja s’envola oabrejat i novament.

Sub tres: Priurrio, pur Sort en tens, que no só0 una aguila! Peses mas--

=== ==== , sa, que si no! mira qui m’ha dit que no enteno d’ous! jo!: un moi-

xonet! jo! un moixonet que pot pondre l’ou definitiu: ja ho veuras!

l ara s1 que es posa onsevulla i forga genittt.

~~~ ~;;~~: priurrU, co-coo! 000, 000000000, 000-000..., puo pondre’l:

l’ou! l’ou definitiu, ~o, coo! l’ou definitiu que m’alliberi, que

-,

\ , us alliberi, que ens alliberi, que alliber’i tothom, tots els ooells

manats que no sabem de quin ou hem eixit, be, que no sabem quin cul ens ha post, que no sabem re, ni que pot sortir d’un ou; i que no

l ens agrada! no ens agrada, com hem sortit de l’ou! i no ens agrada l re, de tot el que ha sortit de l’ou, i no ens agrada l’ou, no ens

agrada: priupiupio, pu, cocoa!

Se’n va guimbant fins a 1’011 i cony! a oops de beo l’esmioola! i ara

r 8mb una ala esoampa l’esoarxall i s’esmerga tot seguit frenetioament en

pondre: "000, 00000000000,000...", fa, mentre la Quelonia torna a fer la ronda.

~~~~~~~: ...s1, s1..., l’haig de oovar, l’haig de oovar, ja ho veuras: el oovare, el oovare..., enoara que..., ai, no se pas que fer..., si el oovo..., potser’ si, d’un ou mai no se sap..., el oovare, eloo-

~ 4ó

,

var~...

l ja torna a no ser-hi, mentre l’au s’afanya i pateix ponent.

~~g ~~~~: Ara, ara, aDa! aral~ponc, ara us el ponc, ara me’l ponc, ara ens el ponc ponc ponc, l’ou definitiu!: el desllorigador que

desllorigara la punyeta!

Mentrestant, la Quelonia ja treu el nas i el sobta... .9~;~~~~~: Ah!: ah, que alg(i amaga l’ou, aqui!

Per?> ell, llest, ja s’envola i el bonia ou post i encara riu sardQnicament i es para ala fi i es paBa i diu, fins i tot... .

~~~ ~~;~: si, algU l’amaga, si, senyora, ~s a dir, algU l’amagava! per-

que la cosa ja no pot ser mes clar-d., ara! vegi: voste mateixa: un ou a la vis$a! cap pel! i, digui’m, que hi ha, de mes alar que

~ au? m~s alar que la clara d’un au? m~s alar que el misteri destrem- pador d’un au? eh?.. Ha, ha, ha!...

1, com deiem, riu i tetricament, espantosa! ~~;~~~~~: Garb! voltor! vampir!

l, efectivament! en Sub tree treu enfora els foramidats ullals

la i vola alaestes enlla i enlla, muricec siluetejat dins la lluna ple- na! i riu i glaga la sang que transitava les venes de l’auditori!

~~~ ~~;~: Ha, ha, hat Ha,’ha, hat... un out 9~~~~~~~: Pom..., lo-li-la-lai-lo-lo...

Maternal i tota figa, se’n va cap flaira! i el volta! i v el llepa! i el bressoleja! i el volta m~s i mes i amatent! i a

plaga damunt... Mentrestant, en Sub tres tornava d’on era cap

nec, papal1ó 0 coloma i fragil, fa cap damunt la c.losca de la Quelonia,

i,amb veu de fava i calida, li diu...

Sub tree: He-l-ou, beibi; ara jo t’inspiro: piupiu, pur ets mes bona i et Bents santa, ~ranqui~a, savia, acomplida, feixuga!

~;~~~~~: A-a-h-h-h...

Es desmanega deixant-se anar com tones de plom liquid. Fosc.

=-- "7 -

47

Vll: lncubació. Aqu! són. Els ninots com a ninots. La Quelonia coval L’agonic rau llengat, com tothora. La tortuga proletaria feineja. L’altra,

mann, ~s justament qui panteixa, encara que no ho sembli! ~ns pensavem que era l’altre, pero tornem a adonar-nos-en: no sempre el so s’adiu amb la presencia d’aquell qui l’emet! L’orella ens enganya, sovint!

~~~~-;;: le! priurruc-c! piucric! put ...Ha, ha, ha!... Sobretot! sobre- ,tot no ser~ pas jo, qui caura en el parany de l’ou! No! no caure en el parany! en el parany espaordidor de l’ou!

B~. Hi ha una pausa estupida. Tots plegats roman en esguardant-se en Q~eloni, el qual es capte c_om si de re no s’adones: tan aviat menja com trafega i sua! Al capdavall, en Sub tres li diu a en Sub u:.. Sub tres: Que? que?.. Com va, la incubació de l’ou?..

’- === ====

Oh. La mateixa pausa egtupida d’abans! Frustra, que no?

~~~~: Ai, ai, que dolentot que ets! tu rail tu rai: bombar4me i

fills, fotre’m fills i tirar-me! i ara, ja ho veus, ara m’haig d’es- tar tres mesos amb el cul en quarantena: i tot per la culpa d’un ou!

pausa estl1pida!

~~~~: Ua! i jo em moro em moro! em moro jove i vell: ja malert!: a- neu’s-en a la merda, vosaltres i els ous de l’ou...!

Efectivament, pausa estupida, com cada vegada que horn esmenta l’ou.

£~~~~~~~: Hum-rom, ...d’aixo..., crec, papa, que la qUestió de l’ou ~s la ~ qttestió cabdal referent a l’ou, eh?.. pausa estu-tupida!

~~~ ~~~: Cert! hi toques, home!: no se reg de res de l’ou de l’ou!

Pausa estu-tu-tupida! De sobte, i per torn si fa no fa ~gorós, hi tornen, encara qne mea, molt mes rapids i emprenyats! Of ens ius. ~~~~: No! no caurem en el parany de l’ou! ~~~ ~~~~: Com va, la incubació de l’ou!

~~~~: Te m’has tirat, m’has bombat!: em pelo el cul per la culpa de

1 ’ ou !

Hermann: Que em moro em moro: i em mata l’ou!

.9~~~~~~’g;: La questió de l’ou es una tocada d’ous!

~~g ~~~: Que hi toques!: no sabem re de l’ou de l’ou!

l

. \ 48

La veu no s’adiu, no s’adiu gens amb la positura que gasta el

, qui l’avia; per exemple, en Nangroc, per terra i desfet, ~com pot esga-

ripar amb tanta d’ energia?

;

~ ~£~~E: pero no! no caurem en el parany de l’ou!

" ~ /

En Queloni sf, en QUeloni es l’{inic que toca de peus enterra, l’u- nic ,que s’emprenya amb tot el dret i semblant-ho!

~~~~~~: Pom! Lolilalailolo!

Ens eixordaran!: esclat!: tots els altres el responen cridant: ai- xi: esgaldinJl:ant alhora, fent petar llurs respectives fl’ases, el darrer mot de cadascuna de les quals ~s n~".

~~~~~~: Que sou. uns malparits, tots plegats!: us heu repartit els pa- pers a pler i jo no compto: mai no compto!: ami m’ha torna"t a to- car el mateix!

’V"

;

Convinguem que no li fcten massa cas. No li’n foten gens ni mo~la. ts un orgue de plepes. Es repeteixen fins a l’infinit!: el xivarri de l’ou! Garlaria ben sol, ara, en QUeloni, si doncs nosaltres no fóssim aqui, demagpgics i escoltant-lo.

~~~~~1: l no hi ha dret! no n’hi hat no hi pinto res, jo, aqui! res!

sóc l’ase dels cops de l’auca! comengo a estar..ne fart, de fer sem- pre el paper del ruc! ballar-la tan i tan magra! per qui em preneu? els trons d’en Wamba? ja esta!: m’hi oposo! critico! no col·laboro! enderroco! sabotejo! protesto! em queixo i em queixo, S:l, em queixo,

-. no aprovo, si sempre haig de fotre de hanyut, perque ja m’heu nag-

U cut banyut i em captinc com a banyut i fins a la mort ho sere, ser~ un puta banyut, i despres de mont em tindran per banyut... No! Tot

~s una arbitrarietat! tot es una arbitrarietat! tot es una arbitra- rietat! l vull! i vull rebe~ar-me! l hauria! hauria de rebeUar-me! Pero. PerCe Pero. No valla pena. No. No valla pena. No valla pe- na. ts igual! me’n fot! me’n fot de la virolla! Avant! avant b8llyeS’! avant arbitrarietatg! avant tot! avant! la impotencia m’es germana: ie! L’ambient m’es enemic; m’es enemic, m’es enemic, pom! lolilalai- 101o, pom, 101ilalailoló, pom; 101ilalailo1ó...

Despres d’una estona amb aquesta apoteosi ininteJJ.igible, de sobte: plaf! silenci. l no sabem trobar-nos-hi, gairebe. .9~~~g~~: l encara dice

~

.-\ 49 -

Expectació general. Fins nosa1tres i tot, es c1ar, esperem que.

’~~~~~;;~: Dic..., dic..., pam, 101i1a1ai1o1ó, pam, 101i1alai1o1ó...

l

l se’n va, esti1 tortuga reprimida. La resta de personatges e1s veiem una mica fotuts: esc1afats, commisenatius. Tant com nosa1tres ma- teixos, diria. .

~~~~~: Oh..., ara..., ara potser s’escauria d’esmentar 1a injust.-lcia social..., pero no! no, no caurem en e1 parany de l’ou!

~~~ ~~~~: No! Pam, 101i1alai1o1ó!

~~~;;~: S’escauria d’esmentar 1a injusticia del repartiment de cares... Que1onia: Pero no caurem en e1 parany de l’ou!

========

~~g ~~~~: Que no! Pam, 101i1a1ailo1ó!

~~~;;~: Espera!: twnbe s’escauria d’esmentar 1a injust.-lcia del repar- tizent de papers, priurric! del món! La inj?st.-lcia de tota injus-

~ t.-lcia! La injusticia de la justicia! te n’exp1icaran que fan riure!

Just.-lcia, llibertat, igualtat dins un ordre i una llei, just.-lcia, 1a injust.-lcia! l d’esmentar: 1a injust.-lcia del repartiment injust i arbitrari! pero no! no, no caurem en e1 parany de l’ou!

~~g~: Pam, 101ila1ai1o1ó!

~~~~: ...es bonic, tot aixo, aquesta joventut desinteressada i aju- d.-lvo1a..., pero jo em mora i em mora i aixo..., aixo tambe cal que

compti; aixo compta, morir-se..., afaf, afaf, afaf...

~~~;;~: l una merda, compta! No compta re, ni cap injust.-lcia! l’,mic-.

que compta ~s que ja tothom rau irrecuperab1ement sotmes i compta, sobretot, que hem catgut ja en el parany de l’ou!

~ .

~~~ ~: Efectivament!: hi hem-caigut!: el parany de l’ou es un ou de pa- rany d’ou que coval em cago en l’ou!

~~~ ~;~~: E1 que cal ~s entrar dins l’ou i dominar l’ou!

~~~~: Entrem-hi, dODOs! endins! mentre l’ou sigut c1os, sera nom~s un ou i ens dominara com a au, pero, s1 hi entrem, sabrem 1a histor1a que d’amagat ens manega l’ou com a ou manegador d’histories d’ou!

£~~~~~~;;: Contra l’ou!! Contra l’ou!!

~~~ ~~~: Contra l’ou 1 prout Mireu quina a1tra idea: si els paries es- botzeu 1a universitat de l’ou i l’ocupeu, el parany i 1a societat de l’ou quedara a1 descobe~t i amb una puntada als ous del deu de l’ou! Us imagi.fl.BU?: Ai!!

Aconsegueix de fotre’s 1es mans a les parts amh un moViment Unic de

l

-" \ 50

ninot de drap que es mou i es fot, sobtat i didactic, les mans als ous. ~~~~~: ...bonic bonia, tot molt bonia, aixo, floritures, paraules en

focs arJ,tificials, faramalla, molt bonia, pero ai, ai, ai, jo em mo-

\!./

ro em moro, afaf, em moro, af, af, af...

En Nangroc, amb nervi, voluntat i arrossegant-se i irat, quasi pot i pot arribar fins on l’Hermann raia i d’on sense treballs s’escapa. ~g~~: l, si no et mors, et matarem!

~

~~~: sf senyor! l tornarem a neixer de les runes del parany de l’ou! Sub tres: Avant i fora!

--- --- Herm.ann~ ...pom..., 10li-lalai-loló..., afaf, afaf. afaf...

Fosc!

Vlll: El quadrat de marees un problem~.

~ v Aquf no hi ha, ara, ningU mes que la Quelonia, que s’hi esta just com

"

g abans la deimves: covant; i en Sub u, tambe justament com ella, ara, co-

vant, donas, assegut com ara una camussa de treure la pols i, enc:ara, co- m a avatar calcat de la Quelonia. Els altres, la resta, no hi són: s’han fet fonedissos, com tanta gent, qUall ~s fosc i se senten trepigs de 00- tes que s’atansen, ie!

9~~~~~~: Que no! No senyor! Sóc jo, jot la mare de l’ou!... B~, pren- -t’ho Com vulguis, pero para i no m’emprenYis mes! Apa, marxa! Fuig!

~~~~: pero sigues comprensiva, dona! Que no ho veus, que no puc pas ser un home sense ou; que no ho entens?.. M’escau molt m~s el paper de

~ "’- creador de l’imprevist~ potser ara neeixire!

~ £~~~~;;~~: Que et dic que no! ara et faras fotre, perque l’ou S:l que no;

s’ha acabat: no te’l deixo de cap manera!

l el pobre ninot es desespera i s’aixeca i, efectivament, no covava

..

;; re i, de mes a m~s, es massa flonjo per a bolcar la xicota i arrabas-

~

Bar-li la propietat i usdefruitar la immensa felicitat que proporciona la possessió ~’Un out

~~~~: No! no, dona, aixo no! Que no em veus?.. No saps planyer-me, des- pres de tot alla que has sentit a dir de mi?.. Ajuda’m, que estic condemnat al meu deBt!! Si vols! si vols, pots salvan-me, encara! Mi- ra’m i mira’m i ~ingues llastima de mi, d’aquest pobre perfecte sabe- rut i avorrit: aqu! em tens! ecQ.e homo efeminat! 0 vols res m~s des- graciat que aquest immens, infinit ubicu que se sap inexorablement

~

r’ - ( 51 -,

(

1’esdevenidor i, sobretot, se’l sap llarg i llarg i interminable i sem- l pre sense poder somniar la mes minima sorpresa?.. Guaita’m! No creat,

no parit per re ni per ningti: f’et una terrible, esgarrif’osa .cosa estra- nya, un bunyol il.limi tat que no para mai: manif’asseja i manucla mons i

l osties diverses i magnff’iques i, sobretot, f’otudeg a mitges; se’n f’as- tigue ja i lee deixa anar~, nauseatic, i enceta, per aqu1, per alla, no- ves cagades, tantes! totes! i, en canvi, mira-te’l, vet aqui el seu pro- blema insoluble, vet aqu1 el problema de 1 ’increat gran crea.dor: tant

que f’a i desf’a i no pot f’er-se ell mateix, no pot ref’er-se, no pot t-o- car-Be, no pot suicidar-se! perque no hi ha lloc a la sorpresa, no hi

ha lloc a 1a iLlusió, no hi h~ 110c al misteri, no hi ha lloc al11mit, ! en la seua existencia sense esperanga..., presoner de la seua essencia,

el maleit! La puta mare que ~a parir els inventors que Yam empescar-s;e’m

’ c etern! presoner! AU, f’es-me el f’~vor, dona, tingues-me pietat! of’ereix-

-me una oportuni tat! la vull! S1, vull una oportuni tat! vull una al t~ :

,

oportuni tat que em permeti d ’arranjar tot el que malmetia abanw! vull i

l’oportunitat d’equivocar--me 0 de reeixir! atorga’m aquesta cap’acitat

per a l’error! que se’m reconegui, que f’allo, tambe! vull mes oportuni- l

tats! vull oportunita"ts s~nse f’i, vull oportunitats que no s’acabin mail

vull un ou! un ou! una inc~ogni ta inextricable! vull cercar milers i mi- i lers de solucions possibles a aquesta incognita! pero no vull endevi- nar-la, la solunió! vull la immensa sorpresa, el goig ignorat de decla-

rar-me vengut, de donar-me, d’haver d’esperar que el problema es resol- :

gui sol, esperar alguna cosa 0 al tra! ie!

~.~~~~~~~: Xut: tambe et passen coses, a tu, carall! l aixo que jo en conec cada un! N’hi ha que es pensen que són perf’ectes, superiors, escollits, tocats per la gracia, els f’eixistes, i manen! Manen! Una al tra c Osa que no entenc,~ com podem, la gent, deixar manar els maXims imbecile que es; creuen perf’ectes, com?.. Com pot nin~ creure’s tant i tant com per

arri bar a manar algU al tre que e s com ell una al tra merda, pre Boner

d’una closca translucida i esquerdada que se’n diu COB, i-dins que hi ha? Podrimener, res de nou, cap sorpresa, podriment! "Mana’t morir 0 et matem, per haver obert la boca i haver dit: jo mana!"

~~g~: Tens raó: mes al meu compte! Pietat! Un al’gument: mira’m! u.n home sense Que?! Que sóc? que sóc, doncs?.. sóc viV1par? sóc coqm? sóc eunuc?.. No re, no sóc! un home sense ou no es res! per aixo els deus

no som re, re! una impotencia inguarible! un avorriment llis i bla! re!

r-- - \ 52--

es a air, ja ho diuen, i ho encerten!: "un deu ho es tot!" i diuen: ! "tot i no-res s’identif’iquen enlloc!" molt be!molt be! ho entens per-

~ fectament, oi?.. Ho entens, tu, que gaudeixes de fantasia, d’imagi-

~ nació, d’un poder exceUent per a l’absorció inacabable de mentides!?

lTu rai, encara, donas! Jo no puc e~ga.nyar-me, Quelonia, no puc! em veig a venir d’una hora. lluny! em calor em clisso! m’ensumo! em co-

l. nec! Si e"G/plau, si et plau, apa, deixa’m! deixa’m posseir 1 ’ou! una

mica, nomes! a mitges, si ho vols, dona! mira! mira: et creare ous

’de colors estampats, bufons! te’n fare un pilot i, si vols, no et xer~ rare que hi fico, dins! aniras escarxant-los delitosament, d’egglai

en sorpresa, d’ensurt en goig, d’il.lusió en desig, i cadascun et lliu.

i

rara meravelles, eh! te’n creare amb pels! fixa’t que et dic:"ous am1t’ pels! te’n creare de microscopics:s’asclaran i t’hi sortiran gegants!

v et creare ous divins, amb genis, mag-s, elfs, profetes i titans inclo- SOB! Sl, oi?.. Pero, apa, ja ho veuras, permet-me, fes~e lloc, una mica, fes-me lloc, eh...?

l, gelatinós, l’empenteja! vol i vol posar el cul damunt l’ou, el flasc! pero re: ella el fa fora, amb duresa i tot, i el ninot cau per terra!

g~~~~~!~: Que no! Fuig, fUig! que fugis! home, crea-te’n un altre, peu

.

a tu, si tanta necessitat en tens! pero deixa’m en pau amb el meu ou, ami, tambe!

Ara ja s’aixeca, amb feines i decebut. l ronda per lla cap cot i tot

~ mujol.

Sub u: No ho compren..., no, es que no ho comprens..., no ho comprens:

=== = .

sóc un incompres, de roes a mes! No puc! no puc! ja no puc canviar el meu dest1 d’home sense ou...; que no ho veus?: no puc crear-me un ou, jot no puc, que li sabre la trampa, jo!... No serveixo per a re, per are, i, sobre, tan bo com sóc, es alar: tampoc no puc usurpar els

r ous destinats ales meues criatures..., es veritat, no puc: es un fra-, cas, aixo! sóc un i~us! no puc enganyar~e ni amb la mentida de l’ou!

es inutil... !

~~~~~~~~: Xi que t , ara si, ara fas de deb?> llastima...

~~~~: Ja ho Be: faig llastima..., faig llastima! sóc etern, jot haig de fer llastima per forga! tu saps que vol air, aixo d’etern?! tu saps

que vol dir una eterni tat s_ense ous?! si n’ es, de pesada, una eterni- l

- 53 0- -

tat!: donas imagina’t sense Que! vol dir, vol dir una eternitat, una eternitat, una et...

Canvia de to i, amb aquesta paraula terrorifica, ens martellejara l’enteniment fins que cuidarem perdre’l!

~~~=~: ...tat, una eternitat, una eternitat! sense DUB! sense ni un

sol ou! una eternitat identica, identica, identica! identica ami i a la meua creació 1 mai mai mai, mai! mai no tindre un ou per a us propi; ho entens, ara?.. Mai, mai, mai, mai! i sempre sabr~ que

cony ve despr~s despr~s despres, despr~s! i mai no podr~ dubta~, m

i sempre, sempre, sempre! veure el futur! i el dedins! i, si em CTeo

un ou, que? si creo un ou sabr~ que hi creo, dins! ho entens, ara?.~ On es, la meua possible llibertatt... Enlloc! Nomes..., nom~s, sf!

Nomes hi ha una molt menuda esperanga: que em re-inventeu diferent! ~ que em cregueu c apag d ’ igno rar el cont ingut d’ un ou! Fe ro no, j a

veig que no..., ja perdria la meua qualitat de deu, aleshores: jano em nodrirleu amb preas, amb pors, amb acolloniments inexplicabl.es; no, el contrari, farieu; m’abocarieu definitivament devers l’altra eternitat: el no-res, el no-res! Ja estic! ja estic, ara! m’he tor-

nat a embolicar! La droga! la droga, necessito! creare un altre món, ara! fotr~ una altra sapastrada, si no em deixes creure en l’ou! l’o’lD. pot esser per ami la droga salvadora! Tingues pietat, donas! Dei- xa’m ser mare amb tu del teu ou!

~~~~g~~~: Be, be, es molt dramatic, aixb, tragic, diria, fa molta pen

r si es pot arreglar aixi, ves, que hi farem! Vine..., pero, no s~, fó- ~ ra injust, tanmateix; t~ ets molt viu, eh? no comptes amb els dolors

de la posta, per exemple; l’ou ~s de q~ el pateix, em sembla.

g~~~: Fero pa~ire, patir~, patire m~s que no ningU: patir~ el dolor me- tafisic, no ho entens?.., ara allargassar~ el patiment, viur~, covar~ eternament l’ou de l’inconcret...

~~~~~~~~: Xut, xut, aixo ja no m’agrada..., jo em creia que es que volies entrar dins la societat de l’ou, em pensava que volies tornar-te im- perfacte, iLlusionat, solidari, enfeinat...,pero realment ja no t’en- tenc, ara parles com un deu, i em foten fastiC, ami, els d~us! ja

n’he vistos tants, d’uniformats i condemnant! jo em creia que volies tornar-te humil, just, tranquil, sense punyetes i paraulotes pudents de politic a la boca volguent-me menjar-se’m...

l

-- l t:A

54

~~~~: Si !ja ni ho Be, que vull!... No! si! L ’ou, vull!

~~~~g~~~: Per a covar-lo, nomes! Jo..., jo em creia que el que volies era arrabassar la societat de l’ou i fer-la teua, i m’emprenyava, aixo; de primer, creia que la volies prendre sense esforQ i plors i

r

,

, feina i revolució, i m’emprenyava, aixo; pero despres m’ha semblat:

l que si, que volieB fer-te 8mb l’ou a traves de la revolució i volies J bastir l’ou a traves de tu i covar-lo i deslliurar la cria i fer-la

creixer amb tu i sense deus uniformats i jutjadors i perfectes, i ja m’agradava, aixo: te l’hagu~s regal at , l’ou, si el volies per a entrar-hi i rebentar la societat que hi rau! pero no, ara ja veig

que tu nomes vole l’ou per a covar-lo i covar-lo i covar-lo, i ai- xo no m’agrada: tu vole covar la societat que s’hi amaga, nomes! ~~~~: Oh, oh, es tot tan complex, Quelonia! som en mons tan diferents!

V es tot tan estrany, tot em BUrt de lee mans i en perdo el control; l’haig de perdre per forQa: no parlem pas del mateix our de leg m~-

, yes mans mai no n’ha sortit cap i ara vosaltres, cadascu us n’heu

r

!;

T empescat un!

~~~~~~~~: l no ens els entens, oi? Si fossis de debo un de nosaltres!

Progressem, de veritat, progressem, es a dir, anem endavant, cada

dia obrim mes els ulls, cada dia etiquetem mea mentides, algun dia

lt’enderrocarem i enderrocarem tots els de la societat de l’ou, "tots! ; Jo em pensava que tu..., s:!, tu hauries pogut ser amb nosaltres, pe- ~ ro no, es veritat! sempre t’has ficat a la banda d’ells, dele ca-

r

’/- cics de la societat de l’ou, i t’enderrocarem! t’enderrocarem amb

c \

’v

11,

e s.

~~~~: Xst! Calma’t, calma’t, que ens tancaran a tots, encara!

~~~~~~~~: No t’entenc, no t’entenc... T’he viet tan desgraciat! Dic: mdl- ra: aquest pobre es tan desgraciat com nosaltres: es dele nostres,

doncs l t ’anava a dir: pots fotre daltabaix tota la societat de 1 ’ou

si perfores l’ou, si el penetres i en destries lee mentides, si li

J saps els trues, els punts fluixos, quine, estigmes de grells decadents

? tragina..., t’anava a dir: la gastem, la societat de l’ou, caaa dia li sabem mes mentides, cada dia li descobrim mes flaqueses... ~~~~: M’has combs, m’has confos; no em coneixes...

Quelonia: Comprenc que vulguis covar l’ou, ara, aixO encara! a tu e:f1

======== ,

conve! pero no entenc que vulguis covar-lo en col.laboració 8mb mi! no

em coneixes, tampoc; no saps res de res..., nomes em fas llastima,

, ,

r-r-

’) )

t ’han fet’ a llur imatge; no ets sinó allo que ells volen que siguis; ets l’extracte, ets el resum de la societat de l’ou; la teua impos- sibilitat de crear-te un ou et constreny a fer-te amb l’ou ja creat dels altres; ets gaireb~ inexplicable; tal com t’han inventat, bo i just, hauries de ser amhnosaltres, pero al mateix temps no pots ser-ho, perque ets d’ells, pertanys a ells, a la societat de l’ou,

i saltaras amb ella, saltaras! pobre, ara potser ja ho veig una mi- ca m~s alar; jo era ignorant, pero ja t ’he dit que cada dia sab’em

m~s, ens despertem una mica mes; jo em pensava abans que l’ou t’a- claparava, t’afartava, et fastiguejava, t’ofenia; i m’estranyava, no entenia la teua inactivitat: sempre havia cregut que et calia traves Bar l’ou, esclafir l’ou, fer esclatar l’ou, anu1J.ar-lo...

~~~~: Que em confons, dial

~ El cap ens bull. Les orelles ens fan mal. No entenem re, re. Nom~s veiem clara una gran mentida. La v;eiem clara. pero ja ho sab:!em: ja sa- biem que era una mentida clara.Els direm: "dema, quan torneu a f~r l_a funCió, suprimiu 1 ’acte Vui te, 0 reaumiu-lo. El que no podeu tornar a fer de cap manera: sat urnin s’ embotir-nos al cap aquesta troca de fil

rere: que elllegeixin dos dels actors que no foten re, ara, i que els

el fer veure, la ganyota.~.; si no, malament." Els direm: "espavileu- -vos, pero aixo no pot Bert" Els direm: "deixeu descansar l’auditori!

r- l’auditori es ruc i !;.Q’11orant i t~ anuest desavantatge de no noder se-

v - -~ -- - -= =-- -- --""---~ -~ --- --- r -~

_apre~gui cada dia una mica mes!"

~~g ~: Que em confons, dic!No sóc cap ruc, jo, no sóc cap proletari,

jo, no, cap va-valent, no sóc, ningU a qui ca-calgui jugar-se la pellt fa-fart que li prenguin el pel i sobre li fotin bastonada, no, jo

no pas! ami ningJi no em sotmet; que no ho entens? sóc un deu, jo,

un de-d~u amb to-totes les de la llei: ho puc tot, jot ho conec tot, jo! emprenyo tothom, jot necessito un ou, nomes!: ves, que hi vols

fer?: tots tenim la nostra animeta! ttun ouet, si us plau", cridar~ i

me l’atorgaran; me l’atorgaran, els meus, no en dubtis: els he fets massa favors, jo! "un CUff, demanar~! un ou etern, del qual no en sa- pigui mai el contingut..., ttcont~ aixot’, dir~, "conte aixo altre!", di+~, i ells em respondran-"fred, fred"... 0 "calent, calent, ara

L

\ 5ó

\

! t’hi apropes!" si! pero mai no ho encertare, mai!: i aqu:L raura la

,r

:( gracia del joc! Ja ho veus..., ho entens, ara?.. La meua revolució

( r

J names em pertany a mi! no has sentit a dir mai que sóc autosuficient

"

~ ?.. sóa quelcom d’Unic, jo! Us dono quinze mil voltes a tots ple-

,

f gats, jot M’han volgut aix:L: extrapoderós! que tot el que em posin f a la boca sigui incontrovertible, sigui llei, sigui veritat! i jo

,

J encantat, tu diras, jo encantat, que em vulguin tan excelJ.ent! no

~

f sóc cap propro-proletari, jo, no sóc cap desgraciat, no sóc ningti

sotmes, no, ben al co-contract! sóc allo maxim, jo! sóc sublim, sóc alt:Lssim; on vas a parar? no emvulguis identificar, sap~re, amb la mis~ria que saps! massa poc que saps, encara! no saps res, de

fet! no et falta pas poc, per a desembullar l’entrellat rere on m’a- mago! una ete-eternitat! l me’l donaran, me’l donaran, l’ou! un dia

~ 0 altre! espera’t que descobreixin que tu i els teus sabeu que em manca l ’ou! ja veuras tu quin esuB.t1dol! de seguida.t.. me l ’atorgar~ ipso facto i arnb escarafalls i galindaines, ie! Si cal, em disfree- saran d’escombriaire! Ells rai!

Fins Bra ha passat del triomfalisme roes criminal fins al s:Lndrome de-

pressiu roes complex!: es inconstant, aquest paio! De roes a roes de ruc

1 dignfssim de ser sebollit impromptu arnb sabates i tot! Per a sempre! ~~~~: ...encara que..., es veritat! de moment m’haig de fer fotre, es

veritat: sóc perfectible, encara! i aixo es el que faran: perfeccio- nar-me: no tinc ou, encara! i vosaltres si, tots els teus arnica pa-

~ V .ries i reprimits i inhibits i frustrata, tots tenen un au, si roes

l .

no! n’hi ha que en coLleccionen, verarnent!: van de cul pel món d’una manera realment envejable! ai, es veritat! envejable! U8., els envejo, pobret de mi! El vull Bra ilDlnediatarnent! vull un ou com el d’ ells; vull posseir, com ells, la forga de l’ou i el poder d’aixafar l’ou; apa, fes-te una mica a la voreta! permet~e, permet-me, maca, per la mort de deu, sigues amable, un moment, una mica, encara que nomes si- gui una natja, no em fare cap pet, t’ho juro, ja ho veuras, una nat- geta?..

~~~g~~~: Xut, bah, bah, seu amb mi una estona! au, a veure si aix:i: no m’amofnaras roes! consti, pero, que et faig el favor per caritat, eh? no pas per por, no pas per coJ.laboracionisme, tampoc! no s~ s1 t’ho mereixes, pero almenys no m’has amenagat: escolta, ja es prou, venint de qui vel amb la fama d’assassi de roes de mitja humanitat que t’han

~

\ 57

encolomat, ja es prou, tu, que ni tu mateix no te’ls creguis, en a- questa altra mentida: es massa grossa, oi?.. l que, estas content,

, ?

~ ara. . . .

Ell ara sembla un angelet de debo, un angelet dels beatifics, vull air, dels hipocrites, danos, dele llepaculs que la saben llarga llarga... ~~~~: S:!, i gracies, filla meua, gracies..., espera’t: es l’hor.a enCan-

tada, meravellosa; espera, deixa’m gaudir de la visio del profit de l’ou, deixa’m imaginar l’hora en que lea dones i lee noies i les ne- neB surten a passejar els seus conys, conyets, canyons, i somriuen als vianants i es xanxegen amigablement i destructiv,a de totes les estructures bastides al voltant de l’alegria i el plaer de l’home..., te les imagines?.. perOt ua!

,

~ S’aixeca d’una revolada, Burt de fogó desesperadament. Sembla sin- cer, fins i tot. Ara ens agrada.

~~~~: Utopia, es tot aixo! Merdat merda, merda! no hi ha res a fer, no hi ha res a fer! la troca es massa i massa embolicada..., fallo! no i

)

m’entenc! On encabiria ara..., que en fotria, de la injust:tcia de l

tanta i tanta gent marta abans del passeig solemne i prodigiós i im- millorable de les donee i de les noies i les nenes que surten a pas- Bejar llurs conys? que en fotria? que en fotria, de tot all?> que ja

t m’han fet xapo-tejar per arl!eu? que en fotria, de tantes barroeries,

de totes les arbitrarietats que m’han atribuit? que en fotria, del desordre de la natul’alesa, de la inexplicable torpor de l’univers, de

~ tota la imperfecció de tot plegat, pobret de mi?.. No! no Vull ser mare de cap out de cap! no ho vull serf arB ja no puc ser-ho, no puc, no puc, no puc! ho entens? no puc! abans si! abans encara! abans d’ha- ver comengat tota aquesta merda, tu i tot, si! abans d’haver creat, abans que m’inventessin tan sapastre, potser si! si! abans; oh, a- bans! hauria post un ou i, apa, sort:!s el que en sort:Ls i tranquil, prou, deixar-ho córrer, desentendre-me’n: aixQ hauria hagu,t d’haver fet, aixo! pero Bra, arB! Bra el mal ja hi es, Bra, de debo, Bra, Bra em su!cidaria, si pogu,es, em suicidaria; no sóc tan poderós com m’han volgut fer creure, tampoc, no, no puc su!cidar-me, no puc...

Fobre xicot; aclaparat, s’asseu COm un drape Evidentment, no es tan

.,. sublim com ens pensavem, i aiXQ que ja no pensavem pas que en foe gaire.

l ~~g~: No hi ha just:(cia que condemni la just:tcia...?

\ 58

Quelonia: Ai, pobrissó..., ets tan, tan, tan, tan estrany; ets tan una ========

cosa rara..., fas llastima; de debo fas llastima... l un ou...

~~~~: .. .pom..., 101ilalailo1ó...

:9~~~g~~fj;: l un ou...

~~~~: ...pom..., 101ilalailo1ó... 9~~~g~~~: l un ou...

~~g~: Porn..., 101ilalailo1ó...

~~~g~~fj;: l un ou potser tampoc no arreglaria res, res, res, al c:ap i ala fi! Tens raó! Un ou...

~~g~: pam, 101ilalailo1ó... :

Quelonia: Un ou es un altre parany, home! l

======== i

Sub u: pero no hi ha una just!cia que condemni la just!cia... i

=== = i

~~~~~~~~: No, aixo no..., desgraciadament, encara no... i

~~ Sub u: Aleshores un ou... === =

~ ~~~~~~~: Pom, 101ilalailo1ó...

Sub u: Un ou no es un parany, no. Un ou...

=== =

~~~g~~f!;: Pom, 101ilalailo1ó.

Sub u: Un ou es encara tota tota tota la feina de tothom!

--- - --- -

~~~~~~~: S!, potser s1: tota la feina de tothom..., ep, pero no pas la teua’feina...

~~~~: No pas la meua, ja ho see El meu ou possible ha avortat... :9~~~~~~f!;: Collons: un af’oll prou bigar!’at, al capdavall! Fixa’t! Pe!’ on

agafar-lo?

Sub u: Gracies alS meus c:oUaboradors, tot aquest desastre.

"’--’ ;~:13nia: Galdós, oi? Un caos explosiu, que en diuen. Fara. bonia. Bum!

========

Tampoc, tu tambe, no se pas per que et queixes...

~~~~: Nomes faltaria aixo, ara, que no em queixes! No sols sóc mal!e d’un

repugnant at"oll, sinó que de mes ames sóc jo mateix un altre af’oll

deplorable; i que hem de fotre, els avortats, si no queixar-nos, que- ixar-nos! queixar-nos fins a rebentar, eh?!

l Quelonia: Home, no s~..., d’aixo..., jo diria...: parla d’ous!

: ========

r ~~~ ~: Malaputa! que es aixO de riure-te"""llle’n! Ves quins ous, ara! Eh?! lrreverent, heretge, sacrilega, anticlerical!

:9~~~g~~;;;: pse; si fa no fa, com tu.

l com nosaltres!

Fosc!

! ,

~ 1\ 59

lX: Desclosa!

Mira! ja torna a haver-hi tothom, cava? i, sabre, s’hi estan com ga- ireb~ sempre, ai, no, que manca en- Queloni, l’exiliat, l’emigrat, l’es- capol. En canvi, en JomaD torna a agonitzar amb forga de braó. l els ninots foten el ninot amb mestria i avesats. l lee tortugues.

, ,

d’

f.

~~~~: Que passa?.., que ieu? que oteu, tots plegats?.. an1.mals i b~sties! que no veieu que em mora! afaf, bestiotes fastigoses! af-

af, fuig! m’haig de cagar en tot i tatham, per forga! no veieu?: mo- rir-se, tan jove i tan vell! morir-se, ara! i mail mail mai no haur~ sabut re de re, ref On són, totes lee mentides que m’asseguraven una altra vida, una projeccio b-enaurada, un acompliment? on? l que hi fotre, aJ.1:!? sUrto ja mass a ruc, d’aqu:!! massa ruc! names us he vist

f a vosaltres, animalots, a vosaltres! i vosaltres que sabeu? l’e! afaf,

t; l

i "’-.,/

~ no us vull sentir m~s! em mora! em mora! i sense saber re

,sense co-

f

~ neixer re, ref sinó lee vostres cuites ridicules, les vos:f1res tor- ~

~’ pars qe gent que es creu posseiD una pell eterna i individual i dig-

~

;, na i lliure; les mentides cruea i increfbles que no pareu mai de pas-

tifejar, datspelcul! names sabre lee vostres avorrides i emprenyado- res carencies i inanitats i ja mai no sabre tot plegat re dels homes, pobra gent! elles, lee persones, vull dir, segur que deuen haver des-

cobert alguna cosa 0 altra que permeti de continuar anar rent sense dubtes ni temences esgarrifadores, les persones han trobat el des-

llorigador que els estalviara tot aquest dedal perdedor de mentides

"--’ seculars, tararas! fins i tot potser ja han comengat a emprar-lo i

l’enderr09 ja ha comengat! persones, aixo! no pas ombres, ombres, om- bres, ombres retardades mentals i boges, no pas animalots sense sol-

,

ta ni volta; persones! fixa’t: persones! persones unides i enderroca- dares: aixo, hagues hagut de coneixer durant la mev~ abeurda vida

4.alhora jove i vell, la meua vida de mort condemnat a la bestreta i perque si, la;meua vida no pas viscuda; merda, dire! mepda, als qui

em consolin amb mentides d’espantat! que em diguin: fot-te fotre! no eta lets una ceUula amb mala sam, una ceUula borda! i prout la me- va vida no sera. tan i tan absurda! sera. inutil, com totes! sera CUr-

,

ta, com algunes! sera atziaga, com lee dels qui tenim pega! i prou!

no sera tan absurda com ara! la meua vida...

El respir se li ton al carcanyell. Amb forga d’esforg, assoleix de

~

- -~-- ..

ó0

reprendre’l. Espasmes, ofec, rane~. Ericara hi torna... Nangroc: ...la,meua vida es consumeix, ara s1; el pit, el cor, em fa molt de mal, molt... M’he passat dotze velogos anys per viure una vida de

vegetal, una vida d ’hortalissa mesella i adormida, una vida maseR

ll~rga, absurdament llarga, per arribar a una matinada, a un desper- tar del meu cervell escierosat pertot arreu; tant se val, no em se!t- veix de re; ara ve la mort, i s’allargassa tambe, es fa esperar, es ~ot pesada i reiterativa, i fuig, fuig mea enlla dele limits del

temps; el diari ho deia: "s’ha mort d’un atac cardiac", vet aqu:!, tot

aixo, q~na cosa complexa que no pots agafar per enlloc, car se t’es- i

muny com moca de peix, se t’esmuny com una lleterada fresca entre els i

dits, com una vida exemplar i ressonant i inutil, com totes, se t’es-1

muny com un garbuix llefiscós i bavad1s, un garbuix inaccessible que i ""~ et defineix totes lee al tisonancies que quisvulJaha anat parint dins

el món, pots imaginar-te l’ordre de la natura, pots imaginar-te la bellesa, la joventut, la pietat, el que vulguis, tots aquests concep- tes-parany, imagina-te’ls tots, imagina ara tot el que se t’acudeixi que no entenguis... i no entens !te! ref i mai no entendras res, din3

els limits del temps, perque s’escau que el temps no limita res, per-

que el temps no ~s res, ~s un altre parany, ~s el parany de l’ou! xst, calleu! silenci! no remugueu, no xiuxiuegeu! no vull sentir~vos mes, ja! espereu que em mori, si mes no! ara ja em moro i em sembla que

tine dret a prescindir de lee vostres baboiades sisquere en aquest mo- ment definitiu, eh? vest ja no vull saber-ne res m~s, de lee vostres

’-’

interrelacions de tortugues neurotiques; no vull saber-ne res mes, de

tots els vostres mancaments i lee vostres perplexitats; per que us el teix1eu, aquest laberint ceo? haureu d’enderrocar-lo, de primer; ni amb lamentacions ni amb amagaments d’ou en blindades ooteques no en sortireu; res! no us vull sentir; nomes m’interessava coneixer,l’home, la persona, potser, la persona unida i enderrocadora, nomes volia sa- ber com avangava lentament, pero indeturable, la seua vAritat que en- derroca, pero es igual, ja, encara que, per tal com aixo que die no

ha estat possible, em morir~ amb lea mans buides, com una ceLlula bor- .

da, es igual... -

~~ ~~~: Si vmls et conto tot un sac de veritats toves, esperangades, em-

bafadores, me~fflues, diarreiques! : l

Nangroc: Xst! Amb lea mans buides, ombres! sentiu? am~ lee mans buides, em ll

L

! r - !.. ó1

moro; i callare-u;! que no heu de ser pas vosaltres, qui me les emple-

nareu! perque vosaltres sou tan rucs COm jo, sou m~s rucs que no jO,;

~

sou la meua part ruc! SOu mimetismes, repeticions, avatars meus, ei- dolons desgraci~ts, suors gasoses, figures, pors, pors meues, neguits

,

l meus, febleses, basardes meues, enyors meus, pero no SOu re, tot

l p~egat, perque un home sol nom~s es un home sol, un home sol, ni jo-

t v,e’ ni vell, i sense ombres, un home que es mor damunt la terra: i

f a~xo es injustificable! aixo no p~t esser explicat de cap manera:

i-l estafada es completa: ser una ceUula borda, ja ho veus quin pre- f

t mi! Afaf, que em moro! afaf, afaf, afaft, ara. sf, ara, ni jove, ni

vell, i em moro, sol i ruc, amb pega, burl at , em sap greu: sóc mas- sa ruc: em falla alguna cosa; encara que ja ho s~: m’hauria de mo- rir de tota’manera, m’hauria de morir encara que foe de fastic, de

~ fastic~ aquest fastic a que t’arrossega tanta, tanta, tanta, tanta mentida; merda, ara; afaf, af’af:, afaf..., em moro! Afafaf...

Experimenta una curta convulsió i despres roman ert. Badoqueria ge- neral; pausa, que no trencarem per fastic; fastic a que t’arrosseguen tantes mentides.

Hemann: Be.

~~~ ~g~: Ai; deu l’hagi perdonat. Perdona’l, papa, que ~s que no sabia que fotia, el pobre...

Sub u: S:!, aixQ rai: perdonat... Au, i que?

=== =

Sub dog: l res. --- --- --- ---

Sub u: Bah: merda, doncs.

v === =

~g ~~~: Aixo, tu.

Sub u: Tu. --- - --- -

~g ~-;:~~: No: tots dog: tots tres: tots quatre: tots cinc: tots SiB: tots. No m’importen, els vostres afers trivials de cacics sense clientela.. M’importa l’ou, sobretot.

:i Sub u: Cony, quin descobriment!: tambe m’importa ami, 1 ’ou, tu; pots-

?, === =

l" er mes que no a tu i m~s que no a tots plegats, encara.

!

!, Hemann: Ep, ep, manu: anem a pams, en aquesta qUestio.

.’ ;;~=~~;: Justament: com diu aqueix, an~ssim amb compte, en aixo.

Hermann: l es clar: l’ou es capital, per a mi, com a. pare que en sóc... ======= ,

~~~g~~~: Xut, xut, pero no pas... of"icial, amor, 1 ’ets.

Hemann: Com a pare putatiu, vull dire De llei del comu...

" =======

~ Sub tres: Espera, tu, perdona, Hermann, amic meu, pero les teues raons

~ === ===.. ’ li -

,--

~ -. .-- .’- ó2

terrenals, per no dir terricoles i verminoses, no ens afecten, poc

que ens toquen la moral, mes aviat ens of en en, tot i portant-nos-la que mes fluixa..., en fi: parlem d’ous m~s elevate, nosaltres...

~~£~: si senyor: he-li: l’ou com a apex paroxistiC...

Sub doe: L’ou com a definició de l’home sol damunt la terra i dins el

-- ---

--- ---

temps. . .

Sub tree: L’ou com a esclat! Ja ho veurem, d’aixo: priurriuic! Perme-

--- --- teu""1ne la riota sardonica: ha, ha, ha...!: l’ou sera l’esclat que m’alliberara del jou d’haver de piular encara que no en tingui ga-

lP’ , l l

nee, nurru, pu,

Sub u: leu! Calllj.a’t, calml?-’t, tita... L’ou sera si mes no el misteri

--- - --- -

de l’ou.

~~~~: Ep, ep’, tant pontificar... La darrera paraula sabre 1 ’ou, en ~ tot cas, sera la que digui ella, ó0i, maca, que hi dius, tu? Bah, deixa’ls amb un pam de naB, que per aixo ets la mare!

1"A, ’

1Xtl

~~=g~;~: 1..., a1, a pan a.. ~~~~: Ai, ai, ai.

~~~~: La panxa?..

~~~g~~~: Ai, que ets dur de raure, fill! Vull dir que el nen es a p de neixer; tant, costa d’entendre?! Subs: L’ou!

~~~g~~~: S’ascla!

Hermann: Quina i~usió! QUin nerviosisme!

Pseudomiraclet de pa sucat amb oli!: els tree Subs es belluguen per

v

primer cop en bloc! En Tres hi acudeix volant; els altres doe a peu. Tots plegats munten rotllana entorn de l’ou. Expectació justificada i

per justificar! Allo que diuen: talla, si ho vole i tens amb que, l’es-

pes ambient neguitós... El Tres, exacerbador i reminiscenciador, vole- teja per all:! damunt i exclama:

~~~ ~~~~: Ai, em mossegare les ungles de les potes de nerviosa que es- tic, pobra de mi!... Us asseguro que aquest d’ara sera un cop aco- llonidor, escolteu!... L’he..., l’he afaiqonat jO, aquest ou, jo!

Hermann: Ai?.. Tu? una merda, tu! Au, fuig!

=======

Sub tree: Riota sardonica: ha, ha, ha...1 === ====

Sub dos: Ch! Si! hem caigut en el parany de l’ou, m’ho temo: l’home

--- --- --- ---

no s’alliberara de la seua solitud damunt la terra dins el temps! L’enganyifa de l’ou sera una altra enganyifa, ara, com totes les

~

- -- ó3

ganyifes consuetudinaries de l’ou...

~~~ ~~~~: Ha, ha, ha...!

~~~~: Glop, calla: aixo te una importancia vital, tararal, per ami, nois! Potser ara sabre tot allo que m’he perdut, pobr

Be, qui desitjo que tingui raó... Si Burt fallada, encara var~me tota una eternitat me’s enganyant-me, dient~e que

mes no una Gosa mica digna i susceptible de ser venuda sense gaire empandada i presadepel devers el babau consumidor que se l’endugui... En canvi, si reix...

~~~ ~~~~: Ha, ha, ha...!

~~~ ~: Si reix, tampoG: ~o podre suicidar-me! Aig! no vul ~~~~: <Jstia puta, quinamiseria: no entenc res! ,

~~~~g~~’g;: Calla; home; no en facis cas, d’aquesta gentota: t’ompliran

~~ el cap de bestieses, els capellans.

~~~~~: pero es que ~s molt trist, aixo de no entendre res!

~~~.~~~~: Ha, ha, ha...!

Sub u: Mai no entendreu re, vosaltres; tortugues! --- - --- -

Sub dos: Ai, es veritat, pobrissones. l creu-me que em reca prou, aixo.

==~ === ,

Yes si no m’ha~es agradat d’ensarroriar-los ben ensarronats! almenys ara ens entendrien ; enganyats, sf, pero ens entendrien les mentines!

~~~ ~~~~: Ha, ha, ha...!

~~~~: l encara vole que n’estiguin mea, d’enganyats! i tampoc no ens

’entenen!

, ~~g ~£~: Xst, que em fa l’efecte que parlem d’enganyaments diferents,

V tamb~..., i encara nos~ que ~s millor, que ens entenguin 0 no...

~~:g~: No ho se, no ho se, tampoc...

Hermann: Res, no sabeu! =======

.9~~~g~~~: Ai, deixa’ls anar! no en facie cas, dels insultaires; mol.ta enveja, ~s el que hi ha ara, i mira: s’obre!!

~~g ~~~~: Ha, ha...

La riallada sardonica e~ disposava a plantificar el cop final, pero tot de sobte aquell qui la llengava cau com un plom, co

perdigonada... Des de terra, emplastrat, nomes sap piular

~~~ ~~~~: Piupiu..., pu, piu...

~~~~~~~~:Ai, que te forga, el xicotet! com pitja amb l bec! aps.,. valent! mira.: ja caplleva; guaita com treu el n

bonic. . . !~~,.- . ’

-’ .-,

, - --- "

ó !Jr-

,

Caps jups i lentameni, els altres doe decebuts Subs que caminen se

n’han anat cap a llur lloc i s’hi han clavat. Sobraven,i es veu. L’ale- ,gria no els pertanyia. A nosaltres sf, una mica.

~~~~: Eh? Que ~s, amor meu? Que ~ns ha sortit? Mascle 0 femella?.. Quelonia: Em sembla... Ai sf, que b~! un bocinet m~s de xocolata! ts m

======

ole, mascle!

l acarona amb interes la tortugueta que ha sortit de l’ou... Marfós, derrot~t, en Sub tres se socialitza, posseeix m~s experiencia, m~s ver- dance sobre.’

Sub tres: ts pastat a son pare, eh?..

=== =====

~~~~: Que vole dir, maul a? que no se li assembla ni pensaments, oi?

Quelonia: Ai, t~ raó! Son pobre pare! Quina tristor, ara! ===c=====

Hermann: Ai, calla, Quelonia! no fossis debil, dona, en aquestes cir-

==:====

~ cumsta.ncies!

~~~ ~~~~: Ai, sf, calli, dona, calli, no plori, ara, que tornara, ja ho veura, com torna, apa, apa, cor fort!

~g~~;;: Ja ho veuras que: li’n direm Queloni, tamb~!

g~~!~n~~: ai, el meu Queloniet, el meu altre Queloni del meu cor: mull,

c-- .

mull! ,Són igualets! com me’n recordo! Mua! Queloni petitet!

~~;l;l~=- Xic-o-xic-o-xic-o-rlc! el teu papa. el m~s segur que sigui jo, me nut , pero, apa, en homenatge a l’absent te li atorguem, d’acord? hem de :ser bona gent!

~~~ ~~~~: Me nut , manyaguet, nen, que em veus?.., em coneixes? no que

v sf? ~s que el teu papa tamb~ sóc jo, saps?..

~;~~~: Ai?.. Torna-hi!: una merda, seras tu!

~~~g~~~~ Que has de ser tu, si tu no m’agradesl"

~~~ ~~,;;~: No, no, jo tamb~, jo tamb~, si us plau, senyora, sigueu com- preBs1va, dona: potser sl, que no sóc el pare de la criatura, jo, p ro taJnb~ sóc el pare de l’ ou, pe~ue"l’ 0’).1, senyora, l’ ou es cornu, l’ou, senyora, comprengui, es comu, comu...

Ara, mig carranquejant, mig arrossegant-se, marxa, llangorós, cap on

són els altres dog ninots. La familia l’especta estupefacta. Al capdaVal],

sap metre’s on li pertoca, ala vora dels companys, i sap romandre-hi

tan glaQat si m~s no com ara ells. Ara, un pel abans que la famllia no se’n desentengui i els deirl fotre en la foscuria, es van manegant el ritme () rerefons musical d’aquest trio devot 0 beat, 0 fot-hi com vul-

~ ;’ :(~:’J~-: ’~.c, -

, \. ó5

guis que soni pop, car aixo n’~s, de pop, 1.U1a opera pop... ~~~ ~~~: ...pertany ala majoria...

Sub u: ...1’ Cu. . . ==== ==

Sub tres: ...pom..., lolilalailo1ó... === ====

Sub dos: ...pertany a la majoria...

=== ===

Sub u: ...1’ cu. . .

--- - --- -

Sub tre~: ...pom..., lolilalailo1ó...

=== ==== .

l etc., aixi d’aquesta manera fins a poc despr~s del proper FOSC! Me-

ntrestant, lafam:!lia...

Quelonia: Ai, el nen, que bonic, i simpatic i llestet! mua, ja ho veuras, ========

ja ho veuras, que contentet que estara, el papa, quan torni..., en- s~, sanglot’,esnif, si torna!

, , ’

tA ~;~~: Calma, filla; tornara, tornara, ja ho veuras, com ornar~, el ~"’ pobre papa honrat, correcte i decent que ha emigrat fastiguejat da- vant la implacable injust:!cia del repartiment...

~~~~~~FJ: El papa, el pobre papa, en sum , esnif, un heroi, un rebel...

Hermann: El meu millor amic...

~~~~~~~~ Un homenet sagrat,alg\! que davant l’escanyadora injusticia del ~epartiment no ha actuat agredint: un sant... Hermann: Un ruc...

~~~g:g~~’: Un cagat, 1.U1 cagadet entranyable que ha fugi t fastiguejat i a- ra el repa:l;’timent sempre sera injust...

~~~~: Un bon xicot, vet aqu{, 1.U1 beneit pac:!fic a qui tothom pren el ~ pel; almenys: anira al cel?..

Quelo’ni bi s: s:! . ; =======-= ===

~ FOSC!

;

l.

i ~: E~ reto~ de l’ emi~~~ 0 D~lQa catalunla_!

Veus nomes en Queloni Bis. Romanceja per lli, infant:!vOl, cruel. lara entraran els pares, no pas els seus, pero, ans el d’en Nangroc. Uns pares ~s quals nomes veuras les cames, com escau; sovint, si m~s no; no has vist mai pel.l:!cules de dibuixos del walt disney?.. Cal que ho recordis:

.

.

parlem d’opera, parlem de bestioles, parlem d’ombres, parlem d’~ssers-fo-

..

ra, fora de context; ens cal aquest basic element de distanciació, em sembla. Aixi, donns: veus entrar aquest parell de parells de carnes: un

parell de carnes empan~alonades d’home i un parell de carnes de dona: són

T’---\ óó --

, lee carnes dele pares d ’an Nangroc; unes CBmes que entren i cerquen per lla

-

E

i ben displicents...

Mare: l el nen...? ===~

Bis: Eh...?

Mare: El nen?! ~

Bis: Eh...? ===

~’i;-:;:~: El nen, collons!

Bis: Eh...?

Pare: Que l’escarxo! emcagoensantpere! l’escarxo! :::===

l, efectivament; si m~s no, li venta puntada de peu i en Bis plane- ja.

~~;;: Bah, deixa~ho córrer! anem, buf! la porqueria, aquestes tortugues fastigoses!

~

l tambe se’n van. Amb feines, en Bis aconsegueix de tamar a tenir la

closca damunt i, mentre es raspalla i es quilla, arnbdós pares, ara a mi- da redutda, nana, apareixen, parplexos i, arracpnats, romanen estatua- riB. Ara tots tresc seguiran aquest ritme de climax fins i tot pujat, candent!

~~~: le! apa, sam-hi!: l el nen?.. Mare i Pare: Eh!

===== = ====

Bis: El nen?!

Mare i Pare: Eh!

==== = ====

B. ."" , J. S : l~.!. nen.

~ ~~~ ~ l~~~: Eh, eh!

Bis: L’escarxo!

, ,

Mare i Pare: Eh!

- - Bis: L’escarxo, ie! deixa-la que corri! ! === !

Mare i Pare: F--h!

==== = ====

Bis: Anem, el paradís!

Mare i Pare: Eh!

- - ~~~: Tortugues magn!fiques!

~~~~ ~ ~~~~: Eh, eh!

~~~: Tortugues collonudes!

~~~ ~ ~~~: E~, eh! ’

Bis: Tortugues originals, sensacionals, bestials!

~~~ ~ ~~~~: Eh, eh! ’

i ... "tortugu,es tortugu!stiques !1t ~.. "eh, eh !’t ... tttortugues soli- l

, ~ \ ó7

t’ . .’.

ful’. lit "

hhllt "

ttarJ.es, corJ.acJ.es, Orln arJ.es ... e, e. ... or ugues mun- dials, divines, de panxa i de sobines !" ... "eh, eh!1t Bi s: le!

l~~~ ~ ~!;;~~: ToTtugues!

, 1

Bis: le! ie!

rJlare i Pare: le! ::::== = =====,

Descansen la gola una estona, pero no abandonen pas el ritme. Ara en

. 1

Bis cantara el so1ó, pero no el cantara! ! Bis: 3-sol en el món. N- nou de trinca en el món. Acabat de sortir de

l’ou del món en l’ou del món-n!

’m

are’TortugaJ ;:~!c

f;===.. ’$

~!;;;~: Eh, .eh!

~.!~: Enganyat per la c8.ngó de l’ou, pom, 101ilalailo1ó; meravellat da-

’" ~/ ---vant tot i tothom; i nou, sobretot, nou, nou, nou de trinca en el ’

r l

!-

t món, món, món, ie! defensare tota veri tat de l’ou! defensare abranda-i

l

dament la veritat de la llibertat de l’ou, porn, de la igualt~t de l’ou, pom, de la fraternitat de l’ou, pom, de la independencia de l’ou, pom, porn, pom, 101ilalailo1ó; i lluitare, ie! lluitare contra totes lee figures qapdavanteres de tot l’imperialisme de l’ou! i fa- re costat a tota figura capdavantera i assassinada del poble de

,

lou. . .

Mare: Tortuga.!

i =====

l ~~~: Eh, eh!

v ~~~: !e! l tot sera meu i nostre, enganyats per la cangó de l’ou, porn, 101ilalailo1ó, i eshotzat l’ou i la societat i la universitat de l’ou i ocupades lee fabriques i els bancs i els jutjats i els ministeris i els quarters i lee universitats de la societat de l’ou...

E~~: Tortuga!,tort~a!

Mare:Eh !

~~~: l no fu-fugire, no fugire engan~at per la cango de l’ou, porn, 10- lilalailo1ó, i re-rrestare, restare aqu:L i de-defensare i de-defen-

.,

ttl

sarem,J.e, or ugues. Mare i Pare: Eh, eh!

===== = ====

":l!~~: Defensarem el nostr~ ou i l’o-l’oposa,rem a l’ou de l’ou enemic’

fins que l’ ou sera fina.1ment ou lliure! ou igual! ou fraternal! ou independent! ou s~gur! ou reconegut! ou digne! ou absolut! ou anto- noma-sic! Out

, \ ó8

! ~~~~~~: ...pom..., lolilalailo1ó...

,

~ Efectivament: hem vist entrar el vengut, fet una porqueria. Sorpre- sa. La’perpleXitat del chor diminut ens esCamna: ens hi fixem: aquells dos pares són de sal, són de vori, són de cera, són dues peces d’es- cacs... En Bis no pas, que en Bis es de cam, de sang, d’ossos, i acu- deix a rebre son parot! ~~~: ts el papa! Pare!

~~~g~~: si, jo..., enganyat per la cangó de l’ou...

~~~: ...pom, lolilalailo1ó... ~~~~;;~: ...vaig fugir... Bis: Ruc.

~;~~:f:?~: Per~ tu no saps que injust que era el repartiment: havia de marxar per forga: havia de cercar Xauxa, l.caria, Sibaris...

V

B"

Sd... 1.s: 0 oma-r

===

, ,

~~~~~:f:?~: L Atlantida...

Bis: Merda. ~==

~;~~;;~: sf. He fugit, d’un cantó a l’altre; he travessat tots els pa- : radissos del món..., i torno, torno fet malbe, profundament decebut!

~~~: l es clar, car 1 ’Unic paradi,s que t ’escau es el nostre paradís pos-

sible: aquest! aquest!

~~;~~:f:?~: El paradís de l’ou?..

~~~: No, el paradís de, la tortuga. Mare i "fare: FA, eh!

==== :::: =====

~ :9~~~~:f:?~: pero..., pero el paradís de la torluga es el parany de la can-

go de l’ ou. . . !

Mare i Pare: Porn, lolilalailo1ó.

- - ~~~;;~: ...no ho veus? que potser no te n’adones?

~~~; Glop; nomes m’adono que et vas cagar ala calgotets: el parany de la cango de l’ou...

~!g;-;:~ ~=~!g;-;:~: ...pom, lolilalailolo...

~~~: ...es el paradís de l’ou de la societat del celt es el paradís de la societat de l’ou i la de la truita i la del manec de la paella! ara! es que no ho voldras entendre mai? el paradís de la tortuga en- cara no existeix: hem de crear-lo des de l’ou, des de dins l’ou...!

al rovell, al mujol, al nucli viteJ:.li, al pinyol de l’ooteca, acana! Queloni: Xut, exaltat. Si parles de politiC a, no entenc re, tu, vagi ai-

, -

- ~-

ó9

XQ per endavant. Que jo nom~s s~ la injusticia del repartiment i la cangó del parany de l’ou: que es el parany de viure, el parany de n~ixer..., es el parany de tot, el de la mort...

~~~: Ah, tens raó! no saps la noticia? no s~ps qui s’ha mort...? Ell! ~~~~~~~: QUe em dius,ara?!

~~~: Tal com ho Bents! Ell, pobret! s’ha mort; volies un parany mes graB i mes llard?!

£~~~£~~: Fill!

Ara ~s el pare, qui acudeix a abragar el nyec. La dialectica de els havia anat separant; el sentiment de l’ou els uneix. ~~~: Mort: enganyat per la cangó de l’ou...

~~~~~~: Pam, lolilalailolo...

~ ~~~: ...va fugir...

~ ~~~~~~: Ruc.

~~~: No saps pas que injust que ~s el repartiment!

J £g~~~~~: Sf! sf, que ho se!

~~~: lnjust! i estupid! i arbi~rari! i saps que hem de fotre?: llui lluitar contra el repartiment injust de la societat de l’ou...

~~~~~~.: Oh, no!: i aixi ~ s com caus en el parany de l’ au. . .

~~~~ ~ ~~-;;~: Pom, lolilalai1oló...

~~~: ...i saps que hem de fotre: viure! desempallegar-nos dels mira no creure-hi, lluitar de ferm i esbotzar la societat de l’ou i p trar dins l’ou de la universitat de la societa-t de l’ou...

v ~~~~~~~: Xut, xut..., que etdic que aixi caurem en el parany de l’ou... ~~~~ ~ ~~~~~ Pam, lolilalailolo...

~~~: ...i saps que hem de fotre?: Viure! endregar una mica l’estupida arbitrarietat del desordre de l’univers, de la naturalesa, de la vi- da, de l’ou de l’absolut...

Queloni: l cada vegada t’enfonses m~s en el parany de l’ou...

. ;~~=~=~~;~: Pam, lolilalailo1ó... l

~~~: ...i saps que hem de fotre?: viure! endregar una mica l’estupida arbitrarieta-t de l’injust repartiment dels papers de l’ou, viure...

~~~ ~ ~~~~: l aixi cauras en l’estupida arbitrarietat del parany de

l’ cu. ..

~~~~~~~: Pam, lolilalailo1ó...

~~~~ ~ ~~"£~: Viure! lluitar! de$empallegar-se’n! endregar!

- - \ 70

~~~~~~: pom, 101ilalailo1ó... f’"

i

Bis: l saps que hem de fotre, encara...? ::==

Queloni: Vinga: qu~ fotrem, si es pot saber? =======

Bis: Doncs avisar la familia. ===

, ,

Queloni: Ah, aixo sJ., veus? 30m-hi! ==::====

Pare: Tortuga! ====

~~!.’!!!:: Eh, eh!

~~~: Ep, vostes, ep! Escoltin: que se’ls ha mort el fill. Pare: Tortuga! ~~"£~: Eh, eh!

Ballant i ritme i FOSC! i TELd!

v Xl: lNTERL!m!

L’envitricollada intervenció que suara tindra. lloc gairebe es inefa- ble, die. Sort enCara que nomes es tracta d’un interludi. Va a carrec

Jd’en Nangroc, el qual et Burt davant el te1ó pelat i s’asseu en un caire de les taulee i --a l’estil de lee orquestres i canviant ara i ades de to-- t’anira. repetint tot; d’arpegis repatanis, contundents: p1myetes musicals que duraran fins ala terminacio de l’entreacte. D’aixo..., si se’t cansa, posa-li 1ma cinta enregistrada i que names et bellugui els llavis; ape., doncs, no tenim pas dret d’emprenyar ning1i.

~~~~"£: ...i aleshores, plaf! diu, m’he mort, plat’, mort! mort sense sa- ber re, sense saber’coses m!nimes, haspassat p$l m0n pelant-te el

f v cul per saber re, per entendre alguna cosa, i, apa, mort, i no entens ~ re i no saps re, ni per exemple si ales tortugues els agrada lamu-

\~

sica, se lee tortugues acudeixen si lee crides i t’ajuden i t’assaben- ten de llurs desbarats, no, no se re, rel no se ni alla que Be, es ve- ritat! mort, diu! plat’, bonanit, prou! saber per exemple que lee tor-

tuguetes s’ enamoren, que lee tortugaes foten la tortuge. a la manera de

, )

lee tortugues, re, ara ja m’he mort, plat’, i ja no ja no ja no sabre

re del’ou: l’ou!: tema central de la meua opera per a abans de morir, plaf, diu! re de l’ou, re de re,sempre ambla vaga sensacio d’haver passat per la vida, ep, no n’estas segur, tampoc, d’aixo, es veritat!

no hi has passat, tot en tot, 0 hi has passat maxim vigilat i hag pag-

l s~t pel ~ón i, per l’ ou i per la tortuga amh la vaga sensacio que te- ! nJ.es a.lgtl’darrere, tothora, tothora albardant-te, fotent-se-te’n, pre- l nent-te el pel, una presadepel, vet aqu:l, plaf! una alb ardada , tot, la

~Tq1=ssod Sy ’:j.o’:j. 1= VAU’B.J:’:j.Se Sy ’81=’:j.T’8T’8ur ’8:A.e’:j. ’8T 1= AU’B.J:’:j.Se s’:j.e in1=p ’AU’B.J:’:j.

-se "8.J:n’:j.’8U ’81d<2.J:d ’8T 9U1=S ’~u1=u ’:j.’8osedure ’8’1:{~T es ou P.rnsq’8~T..."

...io’:j.e

io’:j.e

io’:j.e ...4l’:j.se ’:j.U’eJ.U1=~T °9s enD "8TOH"

i o~e .. .0’8 AU’8.J:’:j.se ’:j.U’8J.U1=~ T °9s enD "8 ToH...

’..sp.rnsq’8 1= suo..lq’80 s~ur sTep me~ tln ’~TTB~l> ou1=’:j. enD n1=p enD ’1=.J:’81=P T’8

’81=P e.J:’:j. TB ~ T .J:1=’:j..J:os ’8A enD TTenD’8 AU’8.J:’:j.se ’:j.U’BJ.U1=~ T °9s enD "8ToH..

,

: ’8p’8uo’:j. ’8T ’...in1=p ’J.’8Td ":j..J:ouru "tl9"8P’8.J:~’B~’:j. in1=p ":j..J:our ’J.’81d <.~q ~1’8J. 0’1:{ "8..l’8 "8P’8u.lo’:j. ’8T ep 91=0’8uo’:j.ue~T ur~’8U’80’8 in1=p ":j..J:our ’J.’8Td’o1=p

.

’:sep1’:j.ueur sew1=’:j.U’B 1= seso’:j.u’8dse s~ur seT ep se.J:q1TT step s’:j..J:Q’l:{ sTe ue s.J:op’8e.J:uoo se’:j.s1=ueum’l:{~p ~~ep "8;l:ed~~p 1= ’8:Ztn’:j..J:o’:j. ep seA1=’:j.’8.J:e~1=e.J: sep1=A ep ’se.J:quro~p ’sep1=’:j.ueur ep ’t)~ep ~ueUlT’8u1=J. eurO’l:{~T ’euro’l:{~T ’:j.ueurT8u1=J. .J:ex

-1"uoo ’81=TOA Syurou ’no~T ep ’:j.’8~e1=oos ’8T ep s’:j.U’8u.leAO~ sTed s’:j.’8osedme ~ se’:j.1=ur 1= se~eAund seT se’:j.o’:j. ep ’S~’8’:j.1=u1=.J:’:j. seT ep ’se.J:quro seT ep ’se.J: .J:eq’8S ’81TOA ue ou ":j.unmep Tep ’:j.~e.J:ne.J:~ ep .J:’8q’80’8 uroo sdvs ou 1=’8ur enD

se’:j.1=s~.J:’8d se.J:quro se’:j.senD’8 ’se.rquro seT s’8d ou ~.J:ed "8uos.J:ed ’8T ’eurot{~T "8.J:’8oue ~x1=’8 ’eurO’l:{~T ’:j.ueurTBu1=J. .J:ex1"uoo in1=p ’~aour ’J.’8Td ’OlOp’800.L:lepue

1= ’:j.1=un euro’l:{~T ~ueurl’8u1=J. Olex1="uoo :’8xuO.l’:j.e.r ’8T ur~’8’:j.Toose ’o1=P ’euro"(;{~T ~ueurTBu1=J. Olex1="UOo "8-.rep1=’:j.uem oDd S:9ur 91=onTOS ’8~TB~P ~’8~ueq’8ss’8 ’81=Ol

-n’8’1:{~ m .J:es’:j.od ’:j.8enD~ "8p’8~mB~ p ’8~TB Oln~ ’8~ep ue enD Js ’:j.senD’8 ’eur

,

-O’l:{~T .J:ex1"uoo esues ’~.J:our "801=’:j.u~~1= 1= ’8A1=’:j.’8cre’:j.1=eOl ~Oled~~T 1= eur’:j.1Ol Te 1= ’8’°1=snm ’aT ~qep ep ’8p’8.r~’8 aTe Oles4Dd Eetl.<8n~o’:j. seT ’8 enD eTdurexe .red

1=u ’e.r Oleq’8S esues eAo~ 1= TTeA ’:j.OlOur e’l:{~ur enD in1p ’~OlOur e’l:{~m ’J.’8td ~ ’~.r’8Ul’e 1= ’:j.1=Ol.rOA’8 1 eTq;’8OlJ.1=xsepu1= ’eTq’8.rJ.1=Xsepu1= ’eTq’8.rJ.1=XSepu1= Olep.rem

! un ue ue~1=TTo’:j..ro’:j.ue~s 1= ue:q’80’ó~S 1= ueoueuroo enD se~’:j.Olo~ ep Se1=Ol<2’:j. _s1=’1:{ ~n1=A ep 1= ’:j..rour ep sep1=dt}’:j.se se1=ou,,’:j.s1=Xe ’sep"J:’:j.ueur ’Se1=Ol<2’:j.s1=’q ’u9m

Tep nO~T ep ’81=.J:’2’:j.S1="(;{ ’8Tep ’T’ó1=ouesse ’ó1=Ol~~S1="(;{ ’óT ep e.r Oleq’óS ou un

,

ue in1=p ’J.’8Td ’es-.J:1=.J:om un ue ’Ol’8Ol’8d ou 1= ’8u1eJ. ’óT ’8 ’81=P ’8p’ó0 .r’8U’8 un

ue "a’:j.sod ’8un ue ":j.’8AUeOld un ue ’n’8To unue ’eTdurexe .red ":j.ueurex1’au un ue ueoueuroo enD se1=.r’2’:j.S1=’q: ’~~o~ ep se1=.J:~~s1=’l:{~p .ropex1=euoo ’e.iq -nT ep sep1=’:j.ueur ep 1=A’8S ’m~eOlpue’:j.ue eEues in1=p ’J.’8Td ":j..rom e"(;{~ur ’ue’:j. -uoo enD seP1=~uem seT ’yS seT eur ’&~: ’ond ou "8~SOdSeOl d’8o ep S’80 ~0l’aJ. OU 1= se.r°p1=uoTTOO’ó se~un~eOld ep ’:j.o’:j. seOlq1=TT sTed yOl’óTO~1=dse ’...~<."nD Oled ~’B.re uo <.°9s uo ’no~T ’:j.oJ. enD no~p TTB’:j. ’8 no~p ~°J. enD no~T ’8 ":j.’a~e1=oos ’8T ep no~T ’8 ’u9ur Tepno~T ’8 ’:j.ue.leJ.eOl 91=’:j.seUD ’ó’:j.o’:j. ’:j.U’BA’8p ~U’8.lou.cs1= e~’8m ep ’:j.o~eOlqOs 1= TTeA ep 1= e:A.o~ ep ’óp.lnsq’ó ’ó1=0l’2’:j.s1’1:{ ’8Aem

TL \

,

--~- .’-- -

72

i tot ~s est!’any, perc que hi ha, de m~s estrany que lee vides de les tortugues, per exemple, que la vida de lee ombres, per exemple, que l’ xist~ncia de l’ou, de la societat de l’ou i la universitat de l’ou, ai- xc es es’trany, sobretot, la supervivencia de la vida de tortuga, la su- pervivencia de la vida de lee ombres, la supervivencia de la societat de 1 ’out

"Rola, que sac l’infant estrany aquell que va sortir l’altre dia

al diari, que diu que tinc un galn d’allo mea rar i abstrns, cony, ja ho veus! i no es rar, abstrns i assass:!, viure la vida i la mort de lee top tugues, viure la vida parasi ta i vampiresca de lee ombres mortes, viure la vida, si se’n pot dir vida, d’aixc, la mort, vull dir, viure la mort de la present societat de l’ou, de la qual ja sabem l’{mic que en pot sortir: la mort! nom~s la mort de la qual, plaf, m’he mort, diu!

~ ’tHola, que’soc l’infant estrany aquell que vasortir l’altre dia

,

al diari, que diu que tinc una cosa estranya de debo, que diu que tan tranya com tot, com la vostra vida de tort~a, com la vida mentidera d

lee ombres creadores d’aquest desastre sup rem , com la vida, COm la mort! .

de totes lee societats de l’ou, de tots els injustos repartiments d’ ous!..."

No para, en Nangroc. Hi torna i hi torlla fins just acaba:t el temps de l’entremig. ts clar que, com diem, aixo es el descans i ningU no se l’es colta. Ni nosaltres, que hem anat a pixar, a f’umar, a xerrar, a fer un petit via~ge de tor*uga.

V

sica i el ritme!

Veus tota la gent quotidiana: lee quatre tortugues. Els tree ninots. La victima, morta. Be, pausa estupida. Despres, ara ja sents el xerric del pom d’una porta i veus les tortugues anar-se’n de dret cap ale ra- cons i veUB com s’ama.guen dins la closca, cautarnent i acollonida, imagi- na, tu mateix. Ara veuras els pares, lee carnes dele pares que entren

per la porta que obren. 1’::18 ninots no diuen pas res, ni’piu, ni, asse-

, nyal ad ament , en Sub tree, l’au. Ara et caldran, de mes ames d’un parell

~

f de parells de carnes gegantines, quatre bragos que s’adiguin al cos dis- l r tant i inabastable de le gent que ens ~s desconeguda i irrompen en el

nostre infern a la impensada, ie!

~ .

- 73

~~~: Ep, tu, mira!: e1 nen! Ja s’ha mort. ~~~: O-oh, te raó.

~~~~: l que fotrem, ara?..

~~~~: Brrr, no ho s~... De primer llengar a la merda tota aquesta fas- tigosa tortugamenta, ecs, tot ho empastifen, lee pesades!

Pare: Brrr: on lee fotem?..

Mare: Finestra aval1. mateix! Pare: 30m-hi!

Les han 11engades. Hi ha malallet. pausa estupida.

~~~~: l aixo, tu! aquests ninots merdosos?

~~~~: Brrr: antiestetics! Cap avall, tambe!

~~~: Arnats i brute, ecs!

Mare: Antihigienics! ~ ====

Els han llengats. Ara s’espolsen. Pausa estupida...

~~~~: Xst, ara hem d’avisar e1.s metges que certifiquin 1.a defunció

., ,

a:LXO ~~"£~: Apa, doncs.

Fosc.

£ll: Visca 1. ’huma. sant p!

Capito1. identic al precedent, am~ e1. creixement cancerós d’un petit element de dispersió: e1. cadaver pertany a aquella xicota rossa, bonica,

~ jove (e1.s 1.4, 1.5..., anys), joi~a, neta, f1airosa... Pare: Mira: 1.a nena! ts morta. ~~~~: Efectivament, hi toques.

Pare: Cal fer que, doncs, presentment? r;J

~;~;: T’asseguro: ena-pe-i! 3uposo que d’antuvi abOCa~1.es 1.lordes escom-: braries tant de repugnant sistema de tortugues; si nomes ca1. anar-1.es darrere, cagada rere c~ada i, rere cagada, cagada; senyor, quin mar-

t" "’

:L r:L . ;:"

~~~: Cardem-1.es, on, tot p1.egat, que bufo!

~~~~: Precisament, que agafin 1.’obertura que ens venti1.a! Pare: Tu ho has dit!

Afanyant-s’hi, 1.es de~enestren. Hom arrossega fonda animadversió. La pausa instaLlant-Be, esborneiada.

~~~: Quant a aquests, companya? Tite1.1es de mal coure!

, ". ~ \ 74

~~~~: E1 mal gust, 1a fatxa! Que volin, aixi mateix!

~~~: Sutzosa quisca que vermina habitat Guec-grr1og1oc, vomitaria! ~~~: lnfecciosos! Empestats!

l

E1s han deixats anar, finestra ava11. Despres, a.mb escarafal1s, s’es- p1ugu.en. La pausa insta1.lant-se, si, esbomeiada.

~~~~: l, per rematar l’acció; ens cal te1efonar,la c1rnica, que vinguin a obrir acta del deces i s’empato11in a.mb 1a. tresca i 1a verdesca de 1a resta de 1a pesca.

~~~: l com ho saps! Au, fiquem-nos-hi!

Fosc.

XlV: r de l’art conceptual!

-

~ Capitol tambe identiC a;]. Xll, amb e1 petit element de dispersió que

brol1a quan oportunament farem saber...

~~~~: Ah, guaita aqu:l, 1a c~iatura.! Mercia, l’ha dinyada. ~~~~: Ja era hora, no et dic pas que no. Pare: Com ens en sortim? ~e aconse11es?

====

~~~: Jo? Ho ignoro. En fi,diria, abans que no cap altra cosa, des-

fer-nos de tant de cangue1is de que1onis, co11ons, vinga repti1s! Cap

l

a l’orc manca rampoina! Tot t’ho deixen fet xaro1; vo1s mea bola? La lata!

~’i!:E~: Disposem-ne, doncs, pero com? E1s 1a do:nem? l

M~~: 0 ja per 1a finestra! l

~ =====

Pare: Som-hi! i l aqui sorgeix la incrustació de que par1avem mea amunt...

~~~~: Guaita el cul d’aquesta!

L’ha agafada, 1a capgira. Diu la 11upia...

,

~~~~: Qile? Un ou?..

Pare: 0 un altre cagal1ó.

~~~~: Un ou amnesic, doncs. Un ou subdesenvo1upat, d’operons regressius. Que fots? Avia-ho, home!

~~~~: Ecs, si! On vaig a parar! Au! l au!

Les han abocades ava11. E1s portaven tirria ferotge. Mentrestant, 1:ma pausa de 1es cara11ots.

Pare: l ara, mane1a? Aquests esguerros idiotics i jivaritzats?

~ -- 75

l

~~~: Escol ta., deplorables, derrotatius, em deterioren! Enrtmem-los, com els altres!

~~~~: Parracs Barnosos, porta, fuig!

~~~: Para compte; no comenc~ssim a encomanar-nos sifilis!

Hanfet-los fora i avall. Ara es netegen. La pausa que ve, de lea faves.

~~~: Ja esta.! Escarxats. Llestos, no hi ha perill, ara, que tornin. Carre cap ala doctors, que firmin el diagnostic i empallin els afe- gitons de l’~bit, carre!

’Pare: Carro!

Fosc.

~ XV: C~t!

Ja hi sam. Nom~s veus en Nangroc, ara, estes a terra, mort. Sents:el xerric del pam d ’una porta. Veus entrar els pares, una pares de mida pro- porcion~l a un fill que s’ha mort.

~~;,-~: Oh, fixa’t el xiquet! S’ha mort! Mare: O-oh! m-mort!

====

~~~: Que hem de fer, ara, pobres de nosaltres?..

~~~~: No ho s~, no ho se... (...) ...brrr!: de primer que no res, llen- gar a la merda tota aquesta fastigosa tortugamenta que... On són?..! Pare: No hi ha tortugamenta que valgui, ja.

====

C ~~~: pero hem de fotre a mar tota aquesta repugnant...

Pare: No hi ha tortugues, no hi ha tortugues: es mort, ell! ====

~~~~: Pero cal aviar ales emcombraries, sobretot, cal aviar al femer to’ ta aquest~ indecent tortugamenta!

E~~~: Calma.’t, dona, apa, calma’t; no hi ha tortugues, no ho veus? no

hi ha tortugues, no hi ha ningU enlloc, enlloc del món no queda nin- gti damunt qui puguis descarregar l~ iteua rabia, , la teua decepoió, la teua perplexitat de tort1iga. amhla lligó ben apresa, no hi ha tor-

tugues...

~~~~: Ni..., ni ninots? ~~~: Tampoc. ~~~~: Tampoc.

Pare;: Dolor, hauriem de dir, potser, ara... ====

~~;:;: Calla; hem d’avisar els metgew: que certifiquin la defunció i

~ \

7ó

tot aixo, encara!

Pare: Tambe.

Mare: Tamb~.

l. Pare: Ah, no se pas que fotrem: estic tot acollonit! lnduirem de tota

t ===== .

~ aquestamimesi el nostre fracas com a pares, potser?

~f!;-;:~: N’induirem l’engany i el parany de la musica i de la canQó?

Pare: N’induirem el fracas.

Mare: N’induirem Q’engany i el parany. ====

Pare: N’induirem. ====

Mare: No puc mes: n’estic fastiguejada! ,====

~~~~: De que, de fills?

Mare: De tot! De fills, d’ous, d’ombres, de tortugues, de ninots, d’in-

, duccions, de la cadena,"tot -es una ~adenf:!t, tot una cadena, farta,

r. ~~ n ’estic ! !

r

l

Pare: Pr-o-o-o-ou-u~~!

Aixo ha estat un crit de bestia ales Ultimes. Encara que ens el te- miem. L’esperavem amb candeletes i tot, si hem de ser sincers i vist el panorama.

Mare: Farta, de fases, vicissituds, avatars!

=====

Pare: Anelles de la cadena! ====

Mare: Cadenes! Pan.: Prou!!! Mare: Prou!!!

;::==e \../

Pausa estupida.

Mare: Pobrissó, pobrissó: mort, tan jove i tan vell! =::::==

~~-;~: Fa una mica de fastic, pobret, si t’haig de ser sincer.

~f!;~~: si. Tu no hi veusuna gran injust:!cia, en aquest arbitrari repar-

timent de papers?

~f!;-;:;: Si l’hi veig! Com a pare, m’haig de cagar en la puta mare que va

parir el repartidor!

Mare: Gra-a-a-a-a-ah-h-h-h!

Pare: ,Com a pare d’aixo: d’aquesta merda incongruent, d’aquest podrime-

====

ner esteril, d’aquest no-re esferefdor, d’aquesta palterada in...,

in...

~~;;.: Pobrissó, pobr~ssó...

~~~: l jo mateix, com a fill del mateix no-re, com a habitant del no-

-~e Clue tot ho inundao..

~ - __00 77

Mare: Calla-a-a-a-h-h-h!

l $omica i sanglota arrapada al COB mort. Arribem a concebre la

amargor, pero capim pro fundament la seua por, aixo si. Com sempre, a- quest d~sgraciat de la vora, tanmateix, somriu per dessota el naB, se’n fot, s’eleva, immortal, superior, feixista, ignorant, idiota.

~~;: Com a resum d’aquesta bogeria...

Mare: Calla-a-a-a-h-h-h!

~~~~: Com a assassi, m’hi haig de cagar!

Ara s’agenolla vora d’ella. AlgU se’n fot i se’n fot vora nmstre. Ca- ldria matar-lo.

Pare: Com a assassi, dona, COm a assassi... Mare: Com a assassins com a pares!

~ ~~;;; Gra-a-a-a-h-h-h!

Mare: Com a pares: assassins! Pare: Gra-a-a-a-ah-h-h! Mare: n

Fosc.

~: Apocalipsi!

Aquesta d’ara ~s la caiguda de la tortugamenta devers l’oblit. Allo habitual, classic: uns projectors potents ilJuminen part de la foscor, de manera que ara s(escau que veus la carcassa d’una tortuga, ara

"’--’sa d’una altra, ad~s un amuntegament inconnex... Mentrestant, elles

cauen i, per a caure, de tant en tant es capgiren, tan aviat baixen de cap, com panxa enlaire..., de qualsevol manera.

Hermann: Glop, us ima~nel.l?.. A qualsevol moment pots quedar-te see a ’

=======~ -Ml\ ta.rruy..’ U .a. ."e.Y’A"’Y, e.(.8.r ~.l\"S~H 4.,"~ft. na,« ~&W1\AAS 1«. -"c..l. ...~ M\c..a.

lloc;v-~~mi~ adormi t, ensonyat i indefens i no toques de peus a

-",~Cft~.~’~-;; ."1",,"&~ c.S’le..~Mc.~ e.a\’t.zi.~ ,of’rOl..t-.t-e.. 4rl._t! t’.""r~’ \A. ~-. ~’..sl-rc."l--

terra i no tens ningli a la vora, ni davc;~nt~ clarrere, cap suport,

,..ta...~f’.~’" t.l._t-t’oc.surxar.u (.~ U’-f’e4" l ~... k.1~~’" ~.~~s~

ningU amb referencia al qual puguis si roes no fotre una mica el tifa, i penses: glop: la mort! la mort, penses, ja ho velie, vet aqui, he

ca~c ;)

arribat fins aqui mateix i ja no hi passo; {ilesobte: res, res! lma- gineu’s-ho: res, de sobte, i ja hem dit ad~ubonvent a tot, fins a

: la lluita pel repartiment just, fins a l’amor i al sexe, queloni.~s del meu cor, des que era nadó i ja us em flairava pelant ad~u a tothom co~egut, ad~u a cada cosa estimada, ad~u tant ens havia costat d’as~olir, l’ou que asclavem...

- ~- ~

78

~~~~~~~~: Ai! i aquesta rai, encara, que nom~s fóra una mort qual~evol, :, una mort particular, d’un individu espars, res no s’espatlla..., pe- ~

ro l’acollonidor ~s aquest apocalipsi anorreador que no deixa cap ras1

l

tre del teu pas damunt enlloc, car la memoria sagradota d’aquells qui! et podrien recordar, ar-P£lar, superar, arxivar, referir-se’t, res, tambe la memoria d’ells ha estat anuUada, el fill...

~~~: Tranqui U a, tu, aqu:!, que el fill, mama, es mor amb molt de gust... ~~~~~~~: -Tamb~ emigres, tu, nen?..

~~~: Es mor amb molt de gu.st, abans que no li calgui haver d’arribar a

la immensa flaquesa i indignitat d’haver d’emigrar, d’haver

donar 1a llui ta permanent per a l’ asclament de l’ ou, abans, abans d’haver de deixar 1a feina a la mort i

, bans d’haver d’oblidar lee coses abans de fer-lee, abans d’haver~e

~l

de 5entir gros,- cansat i abatut i decebut... Es mor amb molt de gust, el nenet, perque fet i fet encara no havia acabat de n~ixer i res no

~

el lligava a res ni a ningU; nomes era meu

ber~e nascut en un ou, la societat del tan injusta,

e1 pare del qu~ era un pobre fracassat amb el panorama escanyador d’ haver de veure’s eternament tortuga, els habitants

ven alatocats davant la injust:!cia 0, dements, rabejaven, domi- nats...

~~~~~~: No trobes paraules per a justificar allo que a tu, sortosament, no t’ha calgut fotre: claudicar! perque nom~s podies

~ rir 0 claudicar! i t’han triat la mort, i te’n vas cap a la mort; de- ixa-ho estar: no vulguis ara retreure possibilitats que

rtes estat capag d’acomplir, no ens malee!xis perque et malee1:ras tu mateix, es:colta: no valla pena, ara, ja...

~~~: Xut, trobo abslird haver viscut tants d’anys per arribar a aqu8s- tes conclusions...

~~~~~~: Trobes absurd que hagi emigrat?

Hermann: Trobes absurd que-hagi romas i hagi aprofitat l’aprofitable? =======

, ,

~~~~~~~: Trobes absurd que t hagi pari t?

Bis: ’Trobo absurd.

Tot seguit, successivament, tots quatre

acaben de dir, d’enga que Bis comenga: "Xut, trobo absurd haver..."

que ell. mateix repica: "Trobo absurd." l

l

, -~,

~o~ ’1lenb~ ~1ep moo ’~ed ’~~~~~ ’~nlosq~,,1 ep neJJ~ se~Jelq~~ . -Be se1J~Jqmoose sel ue ~~~o~ enb 1 ~~~ esues 1 ~~~e~nd OJod ep eJ

’

:. -n1=A Qp ~~oo~ u-q,m enb 11~"5lu1 ~P1A ~1 moo 1~~"5lu1 ~1~~’t)u~ ’1~~"5lul :uu.:e-weH

!

u~ s~ ~P1A ~~o~ :oo~~~~sn~ me moo ~~m ~TB~1 Sy ~Jed ’s~m s~od ou

~nb~ed ~ ~~~e~o se~o~ 1~,~ 1~m 1s ~1OJ~sn~u1 ~1 ep ~1~se~de~ ~1 ~U9A ======= -~p ~d~o8e enb ~~~U8dse,p ~~ep~A ~Aem ~1 ~~~ moo 11~"5lu1 ~P1A ~un :1uolenb

...~p~A 11~~u1 1 ~~~~11 ~un ~no81A ~eA~~,p syJd

-sep suo1snlouoo seJqod se~senb~ ~ ~~q1JJ~ ne~ enb ~e~ lep ox~enb ma :s1H

. . .nou ep

l ’U~O~ ~ed ’..sex1enb ~e.. ~~euoóu-eo ~nll qure ueu..lo~e~ seJ~ seJ~l~ s"[a .ox~enb ma :s1H ...ó~~eldmoou1

’~A~~OW~ sel ~nbJed ~sn~ ~uem1~J~de.x 1’ó .xed sn’Bl° sel ep ~~~ueq~ss~ ~ ol-~eq’Bs esues p.xnsq’B e~~ T8 un u9m le e.xqos J’Bsod ep ~sel8m ~J2 ~1

--- ~A’B~deoo~ u-enb ~uo.xoo me enb ~1p.x~AOO ~1A~S ~1 ep sex1enb ~H :~1u~1en5

...óS01-~~ll~ds~~ ’~e"[dmoou1 ’~A~~ue~uoo~,m 1 ~ooq ~p~.xpod ~1 ep ue~enb sle enb sen~x~ep sel ~~~~nqe.x ~eq~s ~"J:~A ou u-gnb "[11)~ elq~~p

un moo Jessod me enb ~~pX8AOO ~~A~S ~1 ep ’~es~od ’sex~enb ~a :uue~eH .,’ .ó~sn~ ~ueUl~~~~de.x 1~ .xed se~nd ~ueureso~o.xJO~ sel- -.x~ss~d ~es~od 1 em-~~penb .xed ~~p.x~ ~9~d .xes ~eq~s ~1~A ou ’~eldmoo

-u~ ’u-enb ~n~ue~~,m enb ~~p.x~AOO ~~A~S ~1 ep ’Jes~od’sex~enb ~a :1uo1enf)

...ó~~~~P

-emm1 lied s~e~y ’~uemBd~o 1~ seA~~eu ~e ~s ’~nb.xed ’~~~s e~-~ueq~s

SAU8,p s~~~ ~nos1A .xeA~-q,p sy~dsep seq~.l.J:~ "[’enD ~1 ~ 91snlouoo ~rr :s1~ ~

. . .nou ep l .~t’Bód~oue ..9~snlouoo ~"[l’ enb ~ueUl -~l.x~d ..mll uen~p se.x~ seJ~l~ sle ’e~~l~,1 ep sy~dsep un,1 ’s~q~ moo

.9~snlouoo ~1 ’9~snlOuoo ~rr :S18:

...ó~J~l~ =======::z d~o u,e~pue.xd s~od ou ~ ue.x~s~o ~e ~nD sue~d enb 91snTouoo ~rr :~~u~lenb

. . .óse~s~4~ enD ~~~~s1m ~~nd ~1 ’:t-U’8dme.x~ ,se~

- ::z==::z=== -~~~ ~ soó~~q sle se~eld ’~~.x~~o ’~nD sue.xd enb 9~snlouoo ~rr :UU8~eH

...óso~sn~ gym soss1P -~~~d ep ~ó~oJed ~1 ~ seJ2~me ~ 9~o~.x~s~o ~Ae~ ~T ep ~ue~osuoo s~e 1 ~uem1~~~de.x lep ~1oJ~sn~u~ ~1 sueA UEub sue.xd enb 9~snlouoo ~rr :1tto1en5

...suo~snl°

-uoo se~senb~ ~ .x~q~.xX8 Jed SA~,P s~u-e~ ~UOS~A JeA~-q p..msq~ oqOJ~ :s~8:

l

--~~-~~ ii___~~___i;~---

80

altra vida AS al capdavall tan inutil com la meua.

Quelonia: Tan inutil, ai lassa, com la nova vida inutil que he ficat ba-

:======== .

docamentcen el món, bo i seg1].int els c8.nons inutils de la vida inutil

,

l

i

i no- sabent-me rebelJ.ar contra el cadi que m’imposaven, tant a mi com als meus pares com a to~ avantpassat, per via de naixement; perO tan inutil fou la meua vida com la d’aquella altra que es rebeJ..la i ja mai no fou.

Queloni:.Perque tot a vida ~s inutil, die.

======

~~~i No fotrem res, donas; tan inutil ~s parlar ara com fotre qualsevol

altra xorrada, donas; pero us justifiqueu: en el ple de la caig1].da conserveu una esperanga inconcreta: l’esperanga! vet aqu! tota con- clusió ass<;>lida despr~s de tants d ’anys de viure enganyants! el gran reeiximent! la ppstrema, suprema, c~lants mentid~! La veil!. mi-

ratge, miracle; ~e de tocar-la com 1 arc irJ.s que l embolcal.ll3.!

~ U ~~~~~: Ep, d’acord-,1 pero en dius "esperanga" , a fer servir mentrestant

,

t. els enganys 1 pananys que tens a la vora de casuali tat, a veure si

t -

, de casualitat, sobtosament, de bolla, un dia descobreixes una raó

raonable?.. Doncs, ja t’ho dir~, aleshores cree que, erroniament,

en dius "esperanga" a l’engany i al parany que ens conserven la vi-

da. . .

.9~~~~~~: 0 en dius "esperanga" a fer servir mentrestant els enganys i

els paranys que cerques pertot arreu. i menysprees els paranys i els

, ,

enganys que tens a 1 abast de la ma totesperant a veure si, sobto-

sament, de bolla, s1, un dia descobreixes una raó raonable?.. Ah, a,

,

leshores cree que tu en dius "esperanga", errOniament, a 1 ’engany i :

~ al parany que ens conserva la vida i ens la treu.

£~~~~~~: Total: que en dius "esperanga" a 1 ’esperanga; a aquesta po~ bra conclusió, has sabut arribar despr~s de no viure ni una vida...!

~~~: Tant hi fat, ara, aixo de la vida!

~~~~~~~~: Potser s1, siguem sincers, cal reconeixer-ho, a hares d’ara, potser s1, que tant hi fat, viure i no haver viscut..., pero podria parla:r-te de l’amor maternal...

~~~~:’ Pobreta! i cauries en el parany de l’ amor matern~!

~~~~g~~: Tant hi fat! Aixo de l’amo~ maternal!

~~~~: s1: tant hi fot..., pero et podria parlar de la delicada es-

peranceta que m’havia manting1].t...

£~;;~~~: Que et mant~, faras millor de dir, que et mantindra repatania-

, ment fins que atenyis finalment la patacada...

-- - - 81--’

~~~~: Tant hi fot, ~ixo de la patacada!

9~~~~~~: Tant hi fot, si, perb jo podria parlar-te de paradíssos possi- bleB i de gent que va i fotent i ning(i no apallissa per un carrer purgat de

~~~: Xst, tant hi fot, la gent apallissa, pero que assoli-

ran igualment la patacada i el buit; que l’assoliran nets i no macats, i no explotats, b~, millor, prou poden, haura estat una gran victb- ria, c?m fou una gran victoria l’haver moTt l’omnipresent delator i

el poderós que l’emparava, pero aixb ja no, mai, mai no podran parlar" realment de victbria final!

£~~~~~~:;;: Tant hi fot, la victbria .final!

~~~: Tant hi fot, sf, ja ho s~, tant hi fot, pero podria parlar-vos de l’esperanga que ens serva dins la vida, dins aquesta vida precaria i interina, momentania, encara, rabent, pobrets

~

noparlar:!em, em sembla, ja no dir:!em res, em sembla; una esperang’a

que no sap que espera, aixb fa volar el cap; nom~s s~ que aixb encara ~s vida, caure; i dins la vida...

~~~~~~~~: Tant hi fot, la vida! Bis: ...dins la vida...

Queloni: Tant hi fot, la vida!

=======

Bis: ...dins la vida!

~~~~~: T8l1t hi fot,

~~~: Dins la vida no descobrir~ res sinó vida; aixb ho explica tot: es-

tern vius, encara! encara som absurds, encara esperem quelcom, que

""’-’ si una cosa 0 altra..., encara hem de descobrir alguna cosa...!

~~~~: Tant hi fot, allo que descobreixis!: caurem!

Bis: Caiem!

9~~~~~~:;;: Tant hi fot,

BiB: Ja no ho som!: no som res!

9~~~~~: Tant hi fot, serf: serem! ~ Bis: Som!

Hermann: Llui tarem!

£~~~~~~: Esperarem!

£~~~~~~: Fotrem!

Bis: SOffit

~~~~~~~: l serem!

~~~g:;;~~:cSerem!

- - \" 82

Bis: Si senyor! sereu i ser~, a desgrat de saber que ja no som ni sóc ni

=== ..

hem de serf

Herma!)n: le, cnoi! pero aixo tant hi fot, ara!

=======- .

E~~~~~J Tant hi fot!

FOSC.

XVll: L’ocas tararas!

Ara són els ninots, aquells qui cauen,i ho fan justament just com cau-

el). els ninots.

Sub u: Tant hi fot, doncs!

=== =;;:

~~g~~~~: Tent hi fot tot!

~~ ~g~: Perque 11uit arem , encara!

~~~ ~~;~: l esperarem, il.luminats!

~~~ ~~~: l fotrem, fotrem!

-,

\--/ SuP tres: Que som! --- --- ~~g ~~~: Som, ie!

Pausa estupida i abocada al buit!

~~~~: Merda, tot aixo! Nom~s són llocs comuns! ~~g ~~~~: Tent hi fot, e1s 11ocs!

Sub dos: Ai? vol dir? i aleshores que passa, papa? No som?..

=== === .

~~g ~_: No som? No ho s~! No m’emprenyis tant, ara; els meus maldecaps

tin~: tant hi fot, saber, ja!

§gg .1.!~.§: Oh, ara, ara! Enganxat! Ve~te-ra aqu~, vet aqui 1a primera veri- --- tat, familia: que no ho sap, diu!

-.. Plegats: Bu-u-u-u-u-h-h...!

~ =======

S’aUquen i esfa~.

XVlll: Desafinament estr ..’ uants compassos solemnials!

Aquesta ~s la incompatibilitat entre ninotes i tortugues, si mes no ara, quan cauen totes plegades i e1 futur ~s tan segur.

Sub tres: Quina riota, no sentiu? que no sap re, pobre! Ha, ha, ha! A-

=== cc==

questa, aquesta, priurriurruc, aquesta! ~s la primera veritat, fami- lia!

~~~~~~~~: Tant hi fot, la familia!

Sub dos: Has-has se-sentit que diuen, papa?

=== ===

~~~~: sit QUe esperes?: ataca! Ataqueu!

g~el~ni~: l nosaltres!: ataquem!

- - - \ 83

, Be; una breu improvisació a l’albir de l’humor dels condemnate. l

~ doncs: :x:ivarri indesxi:fr~ble que aconseguiras si :fots dir, barrejats i

[

~ ben alhora i estentoria, tots els temes musicals m~s enganxosos d’aques-

i -

[ ta opera. l doncs,: _que cantin pero no cantin allo que :fa "1 ’ou, porn, 10- lilalailo1ó" , "tortuga, eh, eh!", "tant hi :fot...", rialla sardDnica: "!!a, ha,h~!", "_~l_nens’ha m~rt; ~u~ :f~t!:em, araJ" i etc, em sembla. Tot seguit, segueix-los d’un en un amb el projector que deiem; ja ho

veuras...

Sub u: Plo:f!

--- -

--- -

Ensopega de morro s amb el terra i roman ert!

9~~~~~~!l;: Plo:f!

l queda emplastrada, desconjuntada, a bocins.

.: Hermann: Plot!

~ ==:==:==:= ,

~ l s’encasta al sol, esg8.labrat, imagina, si :fa no :fa com els d’abans

"

;. "’ / i tambe aquests altres:

;i

"

;;;

; Sub doe: Plo:f!

" === :=:=:=

~ ’"

lr :9~~~~~~: Plo:f! ::~!~

Sub tree: Plo:f!

--- --- Xquest darrer rebota momentaniament, tot desmanegat, i encara asso-

, .

leix de dir, abans no l’abandonen i iJ.luminen aquell qui resta...

Sub tree: Ai, priurruc, pu, pr!uc! Si podia v:olar, jot

=:===:==:= ’ Bis: Plo:f! ---\

Fotut una coca i fins arB perque era mes jove i no pesav:a tant, eh? Fosc, doncs!

,

v

XlX: Tema central del costat lateral.

,

No veiem sinó en Nangroc, estes per terra, tal volta fins i tot podrit, ja, de sintegrat , mordicat pels voltors 0 rostat i tot pels cuquets; es

\ una despulla repugnant, aixo prou. Sents ara la porta que has sentit tan~

tee vegades i entren ele pares, uns pares decrepits, Bra, molla vigoro- sos, vells, molt vells, caducs, a plint d’amorrar-se al llim llefiscós i

empestat,delterrad’aq~esta cambra s~lvatica,vinc a dir-te.

E~~: ai, tu, mira, guaita, el nen;s’ha mort, al capdavall... ~~’!;:~: Oh, s:(, te raó, potser ja li tocava... E~~: pero i que fotrem, ara?.. ~~~: Que fotrem?..

\

. . ~ \.\ 84

Pare: Que fotrem?..

~=====

~~~: Que? que fotrem?.. Pare: ...deu!

rliare: Fa fastic! Pare: Fa fa.et~c!

====== .

Mare: Gra-a-a-a-h-h-h!

Pare: Ai no, no et moris, ara, que aniries a l’infern, dona...!

=:===

Mare: Calla!

Pare:- T-te’l menges?.. Ets insalvable, jar

=====

Efectivament, se’l menja; es menja la carronya!

Pare: Ets mnsalvableJ 1nsalvable! 1nsal~able!... deixa’l!

Perb no pot pas arrencar-la de cap mane~a, el merdós i raquftic, al- menys no pas abans d’aquest gairebe 1nesperat...

L FOSC!

j

XX: Apote,2si de~ ’ esperit,!

El projector! el projector que il.lumina! el projector t’ensenya de tant en t8J1t el dramatic ocellot, de tant en tant t’ensenya els cossos escarxa"ts de tots els altreóó\~ts i bocins del monument que hem fo- tut volar!

Sub tres: ...Si podia vola~, jot

==== ===:== ,

Fa hots, encara; encara rebota. Alatrencat i semiesplomat, romput, tothora vaci1J.a, ranque’-ja, eau i caplleva. No durara"’pas gaire; cuidem, ~ si fa. no fot comrniseratius i intimament encantats. Be, vol~tat no li

manca, pobre noi. f

Sub tres: ...podia volar! podia vOlar, podia volar! === ===== ~,

La seua trajectoria d’embriac nafrat de mort, la seua trajectoria de

trona esberlat que abandona estelles riu avall cada vegada que xoca i

pertot i onsevulla, -passa i impacta damunt els cossos estripats dele veils companys, com ara...

~~~ ~~~: ...podia volar, Queloni, estimat, vell amic, podia volar, jot

Te n’adones? Per que es que no he volat, pobre de mi? Per que no hau- re volat?..

.9~~g~~: Per que..., no has volat?

La veu d’ultratomba d’en Queloni no esgarrifa ningU, es clar, perque

.c" - \ 85

ultra les tombes no hi ha veu que valgu.i. Allo que sent l’agonic pardal:

1, ,..

0eco, m J.magJ.n . """

, , "

~~~ ~~~: perque badava, vet aquJ. per que. Badava penque m’havia enga- nyat l’injust repartiment de la societat de l’ou1

~~~~~~~: Pom..., lolilalailo1ó...

~~~ ~~~~: l bada~a. peno podia volar, fill, amic meu, podia volar; ja

no et cagar~ m~s el cap, enyorat company, no te’l cagar~ ja m~s, per- que, tot i podent volar, nO hevolat, no he volat!

~~~ ~~~: l per que..., no volaves?..

~~~ ~:;:~: Badava: m’havia enganyat l’injust repartiment del pare de l’ou! ~~~ ~~~: Pom, lolilalailo1ó...

~~~ ~:;:~~: l volava, jo, abans! sabia volar, hauria pogut volar, pare meu,

l sapastre entranyable, hauria volat!

~ ,

l,. ~~~~: l per que no volaves..., doncs?!

l L~ ~~~ ~:;:~~: Badava: restava enganyat per l’ou, pare de l’ou, i n’estav;a l tan i tan enganyat perque l’ou fins i tot domina el pare de l’ou!

i1" [t;

~~~~: pom..., lolilalailoló...

~~~ ~~~~: l si volava, pare desgraciat? l si hagu~s volat?.. perque po- dia! podia! No s~ per que no he volat, si tant podia, perque podia!

r

podia volar, Hermann, amic, noll i

~~~~: l com ~s, que no volaves?..

~~~ ~~~: Perque badava...: em va enganyar l’ou, la gran pompa inutil de

l’ou... Recordes la gran pompa inutil de l’ou?.. ~~~~: Pom..., lolilalailo1ó...

""-.l ~~~ ~~~~: lara ja no hi ha res a fotre; ja mal no em salvar~ d’aquest

infern etern, sempr_e reproxant-me... l, tanmateix, n ’hauria pogut fu- gir, Quelonia estimada, germana, amiga del cor, nom~s que hagu~s vo- lat..., nom~s que hagu~s volat!

g~~~~~~~: l com s’ent~n..., que no volessis?..

~~~ ~~~~: ts que badava: m’enganya l’OUf pensava...; pensaves i pensava que, desc1ós l’ou, la vida tenia una resposta; i ens va fallarla res- posta de l’ou!

~~~~~~~~: Pom..., lolilalailo1ó...

~~g ~~~~: 3i ho sabia! si ho sabia, m’hauria envolat, envolat! envolat lluny, lluny! lluny!

~!~: l per que? Per que no t’envolaves llumy i lluny?!

l ~~~ ~~~~: Perque badava: vaig ser enganyat per l’ou: era jove... i l’ou

- - l 8ó ~

enganya els joves de la societat de l’ou! Bis: Pom..., 101ilalailo1ó...

Sub tres: Eom. perque badava, perque em vaig creure que podia contro- --- lar l’ ou! perque vaig caure en el parany de l’ ou i anava pensant i

pensant...: l’ou em va fotre pensar que l’ou era controlable, sus-

r

l ceptible d’~sser manipulat, perb quina mentida, quina altra mentida

de l’ou! l’ou, l’ou, que es justament la mes gran albardada i pre- sadepel, pero, ep, aqui, no pas names una albardada i una presadepel contra vosaltres, germans, amics del meu somni, no pas nom~s, sinó tamb~ una presadepeli una albardada contra nosaltres! contra tot i contra tothom! l’ou..., l’ou es aixo que dius que no saps que no saps... 1. que t’anorrea i t’arrasa i t’elimina, i no saps no saps... L’ou es l’ou, tota la mentida del món de l’ou, tota la trufa ensar- ronadora estampada en els llibres del món de l’ou, totes les faules

U que cava el món, els mites d’arreu 1. de sempre, aquesta etema COn- fusió prehistbrica de fronteres, subdivisions, aquests muntatges en- vitricollats i encadenats, separavoris, les cultures Qe l’ou del

món de lee gents de l’ou, completament decebudes davant la injust:L- cia del r.epartiment de la societat de l’ au, davant la injust:Lcia del repartiment dele deus de la societat de l’ou, davant la injust:Lcia

l del repartiment de l’univers de l’ou, davant la injust:Lcia de l’ou, perque l’ou es injust, l’ou es injust i injust, l’ou, ai, porn, 101il-J alailo1ó, l’ou, pam, porn, pam, 101ilalailo1ó, l’ou, es veritat! l’ou:i

l

ó0i que aquesta paraula ja no l’aprofitara cap mite d’enllocc, cap! ~ d~u i CBp diable 0 angel~tdelaguarda d’enlloc, cap govern manipula-

dOT d’ous? oi que l’ou sera tambe un mite, pero 1m mite inaprofita+oo; ble, buit de mena i antimitic? oi que au, oi que aquesta paraula i- dentificara totes lee mentides d’ou del món de l’ou? oi que cada cop que sentirem patria autoritat raga poder justicia bell deli c.lissarem

un ou bui t i pudent? oi que au, oi que aquesta paraula es la tesi definitoria del gran mancament que representa el fet de saber volar,

l de poder volar com un ou sense elllast detants d’ous parasite, en- l colomats des del dia u a estudi, i des de les trones, els llibres,

r les p~talles, els diaris? oi que au, oi que aquesta paraula no ens

,

deixa volar, tot i que en sabiem, tot i que podiem, perque badavem per l’ou, enganyats? oi que ou ja ~s un bunyol d’aglomeracions inde- sxifrables? tant de bo! millor! millar, perque aixi nO l’aprofitaran!

- -

- - --,~ . -8~~

oi que au, oi que ja mai mai mai no en sabrem res, de 1 ’au, enganya- "

~

ts i badocs i eixel, , ’ate i per coure? no? millor donas! per- l ""

que no pocdran aprofi tar-lo de cap manera i aixi, al capdavall, hi ha-

ura un ou innocu! un ou innocu que desemmascaram amb pac:iencia tots els ~tres Que, perque tots els mites són tan buits, pudents i ina- profitables com i antimitic! aquesta es la meua gloria:

no em servira de res, haver descobert l’ou innocu: tant de bo! mill- or! oi que au?!

Ara ja es mar, ara ja s1, per terra, absolutament, absolutament fo- tut mal be. Ens 1 ’estimavem, manele~ enfeinat, i tan’ be que parlava! To- ts teniem gabia parada, per casa!

Fosc.

XXl : Con de bombo!

~ -:-- --.r~ ~ La rossa virons. Sentsla porta que

sovint, sentires. Veus entrar els doe primers pares. Els doe primers, dic, perque en veuras entrar fins vuit i tot, es a dir, quatre pare lles de pares: pa negres i groos, vells i joves, alts i curts, bella- ment abillats i nus, humils i vanitosos i amb tots els trets folklorics que t’abelleixin.

, ~~~~: Ai, tu, mira, el nen?

~~~~ ~~: Ai,

~~;;~~: l

’fil~E~ ~~: Que fotrem?..

"’- ---

Ara ja toca la tanda als doe segons:

~~;;~ ~g~: Ai, guaita, tu? S’ha ben mort, el nen. ~~~ ~~~~: Hum, vaja, tens raó. ~~;;~ ~g~: Que fotrem?..

~~~~ ~~~~: Que fotrem?..

Ja han callat. Llur paper ~s flasc flasc que ja no en pot ser m~s; dibuixat, estampat, emplastrat; immobil, donas. Toca ale tercers, ara;

l efectivament: ja entren...

.

~ E~;;~ ~~~~: Ai, no ho - veus, el nen? ~s mort.

~~;;~ ~~~~: Mort, mort: ~s veri tat...

~~:;:~ ~~~~: Que fotrem, dance, ara?..

~

r" - \. c""~~

, ,

l

~~~~ ~;;~~: Ah:que fotrem?..

~~;;~ ~~~~~~: ai, fixa’t el nen? Tu, jas’ha mort... ~~~-~~~~~~:- Mort? Ja ho veus...

~~~ ~~~~;;~: Doncs ja em di1:!as que fotrem?..

~~~ ~~~~~: Ai, s!: que..., fotrem?

Ja s’acaba, aixo. Tot seguit d’aquesta pausa estupida, ja entra el personatge que mancava de l’enlenc de deu: es una tortuga: la Nova, que diu, en pic s’ha adonat del panorama i ha fotut cap al rovell de l’ou: ~~~~: Buf! C...) Ja esta viet, aixo! Ja tinc el resultat: escolteu que

dic: que l’entrellat rau en la decepció.

A la fi d’aquesta nova pausa estupida, tothom, trets d’en Nangroc i la pr?>pia Nova, reaccionen aix!: "Q-o-o-oh-h-h-h!" La Nova ni saludani guarda compliments envers el seu public encantat; a l’inreves: s’emba-

~ la: es manega una grossa closca d’ou i corre devers la merda que resta

d’allo que fou en Nangroc, al qual, pero, pregunta, es clar: sense espenar

contesta. . . , :

~~~~: Permets? Ecs, com puts, tan jove i tan vell...Buaf, apa, cap din~ tre, uf, ecs...!

Aconsegueix de ficar dins la closca fins la darrera de lee pellerin- gues. Ara es qUilla mica, car havia suat, fins i tot. Mentrest’ant, tot

f altri l’especta parat, atonit, i especta l’ou gegant:!. La Nova duu la si- tuació 8mb forQa d’aplom i adhuc un pel baladrera...

~g~~: D’aixo..., pares i mares! Pares i mares, direu: un dia una tortu- ~ ga pongu~ un ou; direu: un dia una tortuga podra un ou; direu: uh

dia una tortuga pon un ou; direu: pon un ou, un ou! Us fotreu negres i tot, repetint-ho, parareu idiotes, dient-ho, pero no! lee criatu- res que us sentin no us en fotran cap cas... Confiem! confiem si roes no que’no us en fotin cap cas, i mai! confiem-ho, tu: es el minim

que podem desitjar, escolta! Be, mira, de moment us convido a empro- var-vos lee ales d’aquestnou mite, d’aquest mite buit buit, buit de mena, pudent, inaprofitable i antim!tic..., d’acord? entesos? au, doncs!

Ja fot el camp: marxa fimbradissa, repolida, interessante Pausa bo- ja, tot seguit. La sardana de pares ja belluga. Ara es mi1:!en fit a fit barrejadament. Ara sembla que s’han posat d’acord: acaben, d’una revolada, per escometre l’ou! l’escarxen adeleradament! quin escampall, padellassos mínims de closca, tots a l’una i bevent-se marros d’enteniments, cecs de fúria: volen saber què conys hi queda, dintre!

Glop! No res, res!...

Res, ja ho veus...

FOSC final, tu, l’òpera afolla, que l’afoll s’ha esmunyit per l’escotilló, la boca desdentegada de la mort. A fotre punyetes, doncs. lnterferències i desacords rai. Nyigo-nyagos, i au. Prou.

naus dels templets a Isis